dijous, 28 de febrer de 2013

Puding pel Xavi i també pel Marià

Àgata Albero






La festa de Nadal no seria com cal si el Xavi no tingués a punt el seu púding amb nata. Fa anys que, malgrat estar a punt de rebentar, quan arriba l'hora de tastar-lo, no puc evitar posar-me'n una ració. Aquest també el fa la Lola pel seu nen i li queda boníssim. Una vegada més, una recepta senzilla i que us farà triomfar de segur. Jo només hi canvio el color del sucre, fa temps que a casa ens hem convençut que el sucre blanc no és gens saludable.

Ingredients per un motlle mida estàndard  

8 ous
8 cullerades de sucre de canya integral
1 litre de llet fresca (si pot ser)
1 branca de canyella
la pell d'una llimona

Pre-escalfem el forn a 180º si no és d'aire, només encenem la part de baix.

Fem bullir la llet amb la canyella i la pell de llimona.




Quan arrenqui el bull apaguem el foc i retirem la canyella i la pell.




Barregem el sucre i els ous ben batuts i tot seguit la llet.



Escalfem el motlle al forn amb una mica de sucre a la base per tal que es desfaci el sucre i se'ns caramel·litzi. 



De seguida hi afegim la barreja i posem al forn al bany maria 1 hora.


Passa't aquest temps punxem amb un escuradents per tal de comprovar que és ben quallat. I ja ho tenim. (Tampoc cal que quedi net del tot l'escuradents, no fos cas que ens quedés massa sec).




Com l'hem fet amb sucre morè ens ha quedat amb aquest color més marronet.

Suggerència: Acompanyat de nata és un pecat però està boníssim.

Mira, dissabte el tornaré a fer i li portaré al meu pare que es posarà molt 
content. I res millor que veure els qui estimes contents. Què és la vida sinó.

dilluns, 25 de febrer de 2013

Arròs amb bledes

Àgata Albero



Sí, sí, amb bledes. Un plat perfecte per aquells que no els agrada gaire menjar verdura però sí els arrossos caldosos.  Per mi el punt té a veure en com es cou tot plegat i en l'ús del safrà i el pebre dolç.

A València és un plat molt comú, me'l feia la meva tia quan era jo petita i també molt sovint el meu pare. Crec que us encantarà.

Ingredients per 4 persones

6/8 fulles de bleda
2 alls
1 patata gran
sofregit de tomàquet
6 tassetes de cafè d'arròs (blanc o integral)
1 litre i mig d'aigua
safrà
pebre dolç
oli
sal



Posem un bon raig d'oli verge a la cassola, sofregim els alls talladets a làmines i de seguida hi posem les bledes tallades petites. 





Salem i remenem una mica perquè també se sofregeixin i tot seguit tirem el pebre dolç. Remenem i aboquem 1 litre i mig d'aigua, tapem fem que arrenqui el bull i deixem bullir 20 min.

Pelem una patata gran i la tallem (o millor dit la trenquem) amb el ganivet a trossos desiguals. La aboquem i la fem bullir 15 minuts més. Rectifiquem de sal.



Hi posem uns brins de safrà i tot seguit l'arròs, i ara sense tapar fem bullir 18 minuts. I ja ho tenim.




Consells:

És un plat que està bo l'endemà també, més si s'ha fet amb arròs integral, és clar. Per tant, el podem posar a la llista de menjar de carmanyola.
Si voleu donar-li més intensitat de sabor podeu usar el 'Pimentón de la Vera'.
La recepta original  porta llegum, així el plat és 100 per 100 nutritiu i molt saludable.

Aquesta vegada no m'ha quedat massa caldós, vaig preferir no afegir-hi aigua.

divendres, 22 de febrer de 2013

Mandonguilles de peix

Sílvia Manzano



La veritat és que aquestes mandonguilles, són la fusió de varies propostes surgides al centre social, sí sí, el centre de reunió que creem pràcticament cada dia davant de la tenda. Un lloc en el que et penses que vens a comprar una mica de pernil dolç i acabes.....: la Carme proposant-me la recepta que que va sentir del Arguiñano, la Tere oferint la seva cuina nova per poder elaborar la recepta, la Míriam mostrant interès en ajudar a fer mandonguilles i jo, que la veritat que tot això m'encanta, modificant la recepta i fer-la perquè tots vosaltres podeu gaudir, d’això, d'unes senzilles i suculentes mandonguilles de peix.... voleu saber com va acabar això???? Doncs som-hi!!! 

Ingredients, per a 4-6 persones:

Per l’elaboració de les mandonguilles.

- 1 cua gran o 2 petites de rap

- 5 palets de cranc o surimi

- 400 gr De gambeta petita pelada

- 1 ceba petita

- 1 ou

- 400 gr de farina, jo he escollit una especial per peix

- uns brins de safra

- 200ml d'oli per fregir les mandonguilles

- Sal i pebre blanc

Per l’elaboració de la salsa d'acompanyament

- 1 litre de fumet (aquí teniu l'enllaç)

- 1 ceba petita

- 1 picada ( 4 nous pelades i 6-8 anacards torrats)

- Sal i pebre

Nosaltres com ja us he explicat, vàrem estrenar la cuina de la Tere, i quina millor manera que cuinant!!! 


El rap li traiem l'espina del mig, o si volem la mateixa peixatera ens la traurà  no la tireu, que aquí, tot s'aprofita. 

Posem el fumet a escalfar, que jo ja el tenia fet de quan en faig i en congelo, si no és el cas podem comprar un que ja estigui preparat, però jo personalment prefereixo el que fem nosaltres. Li afegim les espines i ho deixem a foc lent, mentre preparem les mandonguilles. 


 Triturem, el rap, els palets de cranc, les gambes, la ceba petita i els brins de safrà. Una vegada tot ben triturat, que podem utilitzar l´un dos tres, posem la massa en un bol, on afegim una mica de sal i l´ou. Quan ho tenim barrejat, anem afegint la farina, de tal manera que vagi agafant consistència per poder elaborar les mandonguilles. 






Us aviso, que jo quan vaig fer aquesta recepta, era la primera vegada, i al principi la massa va quedar d'una manera que no semblava molt consistent, però si que ho és, de seguida que toca l'oli es queda perfecta degut a la duresa de la carn del rap. 

Posem l'oli a escalfar i amb l'ajuda de les meves 'pinxes' vam fer les mandonguilles. Les arrebossem amb la farina. I apa, a fregir-les, amb molta cura, i ràpid, perquè en un tres i no res es fan. Les girem amb l'ajuda d'una espàtula i les anem col·locant en un plat amb paper absorbent perquè s'elimini l'oli sobrant. 







De veritat, ja ho veureu, però així només ja estaven boníiiisimes, una textura molt suau i capritxosa al paladar, flonja i amorosa. 

En una cassola a part sofregim la ceba i quan estigui daurada li afegim la picada de nous i anacards. Ja veureu quin aroma li dona aquesta picada, crida molt l’atenció. 






Ho deixem tot junt que es mescli uns 5 minuts a foc lent, i seguidament li anem afegint el fumet que com que encara és calent, de seguida farà bullir la nostra salsa. Seguim a foc lent uns 5-8 minuts més i li anem afegim mica en mica les mandonguilles, una vegada totes juntes amb la salsa, deixem que es vagi aromatitzant tot junt com a molt 6 minuts, que nosaltres anirem donant-li voltes perquè totes les mandonguilles quedin prou mullades i envoltades de la salsa.....i llestos!!!! 





Ara es el moment de degustar, que de veritat, que m'agradaria que aquesta recepta us atreviu a provar-la, degut a que no és difícil d'el·laborar i els vostres comensals quedaran bocabadats. Inclús a la canalla de casa podreu conquistar-los i donar-los un gran aport de vitamines extres.

Suggerència: Aquestes mandonguilles, sense la salsa i simplement posades en una barnilla com si fossin brotxetes, les podeu servir en plats i les podeu acompanyar amb una salsa de soja, maionesa lleugera o inclús allioli..... una forma de transformar en una recepta diferent i molt festiva.

Alguna vegada heu observat tot el que teniu per poder ser feliços???

El vostre cor s'obre com les vostres papil·les gustatives al vostre somriure, aportant una gran felicitat a la vostra ànima, que no creu en allò material, simplement en el vostre impuls de superació...Som-hi...el vostre voltant està esperant el vostre somriure.

dilluns, 18 de febrer de 2013

Xai rostit amb cebes de Figueres com el fa la Lola

Àgata  Albero





"I què faig per dinar aquest diumenge? Ve gent a casa i no vull haver-me de tancar a la cuina" Segur que més d'un dia i més de dos us ha passat pel cap un pensament similar. Perquè, per molt que ens agradi cuinar, hi ha dies que volem enllestir de presa però sense abaixar la qualitat de l'àpat, es clar. Els dies especials : plats especials, no?


Aquesta recepta és de nou una de les que fa la Lola. La Lola, és una dona pràctica a qui li agrada gaudir del seu temps i si pot fer una recepta senzilla i resoldre un dinar no ho dubta. N'he après moltes d'ella.

Aquest xai val la pena fer-lo amb una bona cassola, la Lola mateix va ser qui fa temps em va regalar la de ferro colat, és una meravella per rostir, fer-hi arrossos, i el que volgueu.

Ingredients per 4 persones

1 espatlla de xai trossejada (uns 5 o 6 talls)
2 kg i mig de ceba de Figueres
oli
sal
pebre


Salpebrem el xai i el rostim amb poc oli.




Pelem i tallem les cebes a llunes i quan el xai sigui dauradet abaixem el foc, aboquem tota la ceba i la salem. 





Remenem i afegim un pèl més d'oli. Tot seguit tapem i deixem coure a foc molt baix 1 hora i mitja aprox.





Només cal que aneu observant que la ceba va suant i hi ha prou líquid per la cocció. Millor que no destapeu massa per tal evitar que el vapor es vagi perdent.

Doncs res més, mireu si n'és de senzilla.




Val la pena que l'acompanyeu d'una bona amanida i de bon pa per sucar.

dissabte, 16 de febrer de 2013

La cooperativa de Garriguella, la copeteria pels amics

Àgata Albero


Avui m'agradaria parlar-vos de Garriguella, un poblet de l'Alt Empordà on s'hi pot passar una estona agradable passejant per les vinyes o pels seus carrerons o bé dinant en un dels seus restaurants. És un poble tranquil amb gent tranquil·la i molt treballadora i on aquell qui s'hi acosta sempre hi acaba tornant. Mica en mica us aniré descobrint més i més encants d'aquesta vila empordanesa.




Venint per la carretera de Roses i de camí a Garriguella de baix hi trobareu la Cooperativa de Garriguella. Un espai on podeu comprar tota mena de productes de la terra i on podreu degustar pa amb tomàquet, ben amanit amb oli de Garriguella, amb embotits i formatges molt gustosos. El preu del bar és més que raonable i resol un berenar sopar o un bon esmorzar.


Olives i altres productes cap al novembre


El bar

Calçots  i altres productes ara al febrer


A casa n'hi diem la Copeteria, perquè la meva filla quan era petita la va batejar així. El fet és que cada vegada que demaneu una safata d'embotits us serviran un vi jove (una safata=una ampolla) i us asseguro que no us el podreu beure tot (o potser sí). És ben cert que copes se'n prenen i quan s'és infant ràpidament es bategen els llocs amb noms més que lògics. De copa a copeteria.

Pel que fa als productes que podeu comprar a la botiga destacaria l'oli que fan al mateix poble, la garnatxa, la mel i el vi novell. 


La garnatxa

L'oli d'oliva verge extra

I aquí us deixo el meu carreró predilecte, i és que encara queden camins de pau...





dijous, 14 de febrer de 2013

Bacallà a la portuguesa. Bacalo al douro com el fan el Chano i la Laura.

Àgata Albero




Fa temps que tenia ganes de fer aquest plat. I ara que la tradició mana menjar bacallà trobo que és prou encertat. 

Quan anem a Vallgorguina a casa la meva germana sempre mengem de meravella i aquesta és una de les seves especialitats. En aquest cas la especialitat és del cunyat.
 Ara fa uns dies parlant amb la Laura, companya de feina i bona amiga, vam estar parlant de receptes senzilles i molt saboroses i va tornar a sortir aquesta. Així que va explicar-me'n els secrets i aquella mateixa tarda tornant de mercat m'hi vaig posar. Era aquell dia que venia el padrí d'Egipte, aquell que menja amb alegria.

Ingredients per 4 persones

500 gr de bacallà dessalat
2 patates mitjanes
1 ceba de Figueres
1 porro
4 ous
oli
sal
julivert 
cibulet


Pelem i fregim les patates, salades però no massa, fins que ens quedin rosses. Les podem tallar com per fer patates rosses (o "palla") o a làmines com si haguéssim de fer truita de patates.



Les reservem i a continuació fregim la ceba que haurem pelat i tallat a llunes i el porro ben petit. Fregirem a foc no massa fort uns 15 minuts.



A continuació afegim el bacallà esqueixat (estripat) i remenem uns 10 minuts després hi afegim les patates. Seguim remenant una mica i tot seguit hi afegim els ous sencers un a un i remenem com s'hi féssim qualsevol altre remenat. Apaguem el foc i finalment hi tirem el julivert i el cibulet trinxats.





I ja ho tenim!!! 


Variants: En comptes de julivert s'hi pot afegir coriandre fresc. També hi ha qui hi tira un rajolinet de vi blanc just abans de posar-hi els ous. Tornant a escalfar també té la seva gràcia, així que també ens el podem posar a la carmanyola.




dimarts, 12 de febrer de 2013

Galtes al forn


Sílvia Manzano


Quin plat……nostàlgic, oi??? Doncs és molt senzill d'elaborar, com ja anireu comprovant, a mi personalment, m'encanta utilitzar el forn. El trobo pràctic, còmode i et permet fer diverses coses a la vegada......ja ja ja ja és el petit secret que fa que les dones poguem fer tantes coses alhora. És un plat que es demana als restaurants, com a plat nostàlgic que ens feien les nostres mares o àvies. En aquest bloc us mostrarem infinitats de secrets culinaris perquè podeu sorprendre als vostres comensals amb una àmplia varietat culinària. 

Un plat que podeu elaborar la nit abans per a la carmanyola, 1 dia abans encara és més bo, jo el preparo per la nit, i l’endemà nomes l'he d'escalfar. Els de casa, degut a la meva feina, dinen al mercat, i us ben asseguro que amb aquest plat són la enveja del mercat, doncs això ara ja no passarà més, ara sereu vosaltres l'enveja.


Ingredients per a 2 persones

- 2 galtes de poc fresques

- 4 cullerades d'oli d'oliva

- 2 pastanagues

- 1 ceba mitjana o 1 porro

- 2 tomàquets ben vermells

- ½ poma Golden

- Sal, pebre i herbes provençals

- 1 gotet de vi blanc i 400 ml de brou de pollastre o de carn
Abans que res, encenem el forn, per tal de que agafi calor, el posem a 225º i només per la part de baix. Mentre s'escalfa ho preparem tot en un recipient per al forn. 

Les galtes han de ser fresques i d´un lloc de confiança, preferible de porc femella, que és el que donarà un gust exquisit al nostre plat.

Salpebrem les galtes i els hi posem  les herbes de Provença, pelem i tallem  les pastanagues i la ceba o el porro i ho afegim per damunt. Seguidament tallem en quatre trossos els tomàquets i la poma a daus i ho aboquem també per damunt de les galtes, només ens faltaran les cullerades d'oli i el gotet de vi blanc (tot en fred) i cap al forn, una vegada la safata és dins, baixem la temperatura del forn a 180º. 



Passats uns 15 minuts, obrim el forn i ajudats per una cullera de pal, ho remenem ben be tot i li tirem per damunt el brou. Sempre dependrà del forn però deixarem coure aproximadament uns 30 minuts més.

Finalment posem el forn dalt i baix durant 10 minuts, aprofitem per regar les galtes amb el suc restant. Passat aquest temps apaguem el forn i ho deixem dins 10 minuts. I llestos, fet per consumir al moment o l’endemà per la carmanyola. 



Un somriure teu, no vol dir que no existeixin els problemes, simplement que ets capaç de ser feliç per damunt d'ells. 

Sigues positiu i estira les teves galtes, lluiran per damunt dels teus llavis amb un gran somriure......ho practiquem???