Tajine de xai amb verdures i figues, recordant Chaouen

Som-hi? Aquesta serà una entrada ràpida, sense fotos del procés. Prefereixo escriure-la ara que tinc una estona, que posposar-la i sem quedi al tinter com moltes altres que us dec. 

Aquesta recepta és l'estofat marroquí per excel·lència, el podeu fer de peix, de mandonguilles de vedella (kofta) o de verdures i prou. Si no li poseu patata podeu prepara un cous-cous i menjar-ho acompanyant el plat. Les espècies que s'usen (Ras el Hanout) són una barreja secreta que més val que compreu feta. La trobareu fàcilment i la podeu tenir al rebost un temps llarg, no es fa malbé.

Ha estat el plat estrella del nostre viatge al Marroc d'aquest estiu. Ens vam comprar la cassola de fang, el Tajine, a Chaouen, i com no podiem dur gaire pes, la vam comprar petita, és per això que avui he usat una cassola de ferro a part, seguint un procés igual i amb una mica més de brou. La cocció al Tajine és fantàstica però. 

Viatge al Marroc 2015, Tanger-Chefchaouen-Akchour-Tanger-Asilah-Tanger

Aquests dies a Marroc han estat intensos, bells i enriquidors en molt sentits. Conèixer Chaouen ha estat l'assignatura pendent que arriba tard, perquè no hi era la persona més important, però que no per això s'ha gaudit menys. Els nens han pogut conèixer la casa de l'avi, el poble que el va enamorar. Un viatge que els ha ajudat a saber-ne més d'aquest avi estimat que va marxar massa aviat. A mi m'ha fet sentir-lo a prop i entendre més i millor la seva manera de ser i de viure. M'ha fet pensar que, en certa manera, el Marroc té i tenia una mica d'aquella València enyorada que va viure de xicotet.

Viatjar per a mi ha de ser una experiència de canvi, on es pugui percebre una diferència cultural significativa, i el Marroc, malgrat que és un país tan proper, compleix tots els requisits.

Sis setmanes amb la Leesy, aprenent a estimar la cuina i la gastronomia

El 21 de juny aterrava a Barcelona una noieta de 17 anys que havia guanyat una beca per venir a Barcelona a aprendre cuina i gastronomia. Va arribar a mi a través de Papa Serra. El Joel Serra, que n'és el creador i manager, va pensar que jo la podria ajudar en aquesta tasca, un honor per mi i un vot de confiança màxim. Quan va proposar-m'ho vaig haver de pensar-m'ho una mica...però només hi veia pros...els contres venien per la inseguretat de qui es coneix de fa més de 40 anys. Primer de tot...jo no soc una xef, sóc una cuinetes que és molt diferent. Però és cert que ensenyar a cuinar i a estimar la nostra gastronomia em va que ni pintat a l'oli. L'anglès el tinc de fa molts anys, vaig tenir la sort de treballar a Seattle un any. Però d'això fa ni més ni menys que 23 anys. He estat mestra d'anglès a primària i es clar que en se però parlar de cuina és un pel més tècnic...inseguretats...ja ho veieu...però avui en dia sant Google t'ajuda a suplir-les.
La Leesy ha resultat ser un autèntic solete. Una noia madura, dolça i entusiasta que ja trobo a faltar i només fa  uns dies que va marxar.
Hem cuinat molt, hem fet esmorzars de forquilla de primera, hem visitat mercats, el CETT, el Mercat central del peix de Mercabarna a hores intempestives, ha participat a tallers de l'Espai Cuina'm, ha pogut ajudar a la Meme, conèixer l'escola de cuina del Tony Botella,  fins i tot hem cuinat a la cuina de ca l'Esteve. He mogut cel i terra perquè s'endugués el millor record de l'experiència i evidentment ens ha quedat tant per fer.... Això ho tinc...sóc apassionada de mena. També és per això que he acabat exhausta aquest final de juliol.

Des d'aquí un agraïment molt gran a tots els professionals amics que han fet possible que l'experiència fos un èxit. Des de la Nan Ferreres, passant pel Joel Serra, la Meme, en Carles Parcet, en Tony Botella, en Xesco Bueno i tota la gent de diversos mercats de Barcelona que ens han tractat fabulosament bé. (Núria Pedro, Ricardo Monfort, Carme Garrido, Marta de la Grana, Ester Herrando,.....) 

Aquí us deixo una galeria d'imatges que ho expliquen tot sense més. 
També podeu visitar el meu Instagram que recull d'una manera molt viva el nostre diari de ruta.
Del colofó final us en parlaré en detall al proper post, l'experiència a Ca l'Esteve amb el gran Xesco Bueno s'ho mereix.