Pèsols ofegats, amb botifarra negra

Abans que s'acabi definitivament la temporada de pèsols deixeu-me que us expliqui una recepta senzilleta i deliciosa que no us portarà més de 30 minutes d'elaboració.

A vegades ens fa mandra preparar pèsols per desconeixement: Quanta estona s'han de coure? Els he de desgranar i fa mandra! Els nens només veure les boletes verdes arrufen el nas.....excuses n'hi ha moltes i és una llàstima. Si bé és cert que congelats els podeu trobar tot l'any, val la pena que aprofiteu la primavera per consumir-los, són tendres i dolços com mai i qué carai, mengem de temporada, la temporada que abans les iaies tenien en tanta consideració, i que ara amb la globalització i el negoci que és el menjar, hem oblidat del tot.

"Els pèsols pertanyen a la família de les lleguminoses, però des del punt de vista nutricional els que són frescos s’assemblen més a una verdura. Per tant, podríem dir que són les dues coses alhora.
Aquestes petites verdures lleguminoses són plenes de vitamines que són específiques per al bon funcionament del sistema nerviós i que, fins i tot, ens poden ajudar a superar el nerviosisme i a mantenir un estat d’ànim més positiu." 

Montse Reus ho explica així en un article del Ets el que menges que podeu seguir llegint en aquest enllaç. 

Anem doncs a la recepta....

Ingredients per 4 persones

2 kg de pèsols desgranats (al mercat us fan la feina, no patiu)

1 ceba tendra

4 alls tendres

un tall de botifarra negra

sal 

oli EV

unes fulles de menta fresca

Talleu la ceba i els alls en a rodelles.

Sofregiu a la paella amb sal i oli, que el foc no sigui massa fort.

Afegiu els pèsols i tapeu, deixeu que suin una mica, sacsegeu la paella agafant-la pel mànec i després afegiu un vaset d'aigua i unes fulles de menta i torneu a tapar.

Deixeu coure 15 minuts a foc baix.

per acabar afegiu la botifarra negra tallada a dauets petits i deixeu coure 5 minuts escassos. Remeneu bé perquè quedin tots els sabors integrats.

Serviu i decoreu el plat amb unes fulletes petites de menta fresca.

Pollastre amb cervesa

Sílvia Manzano

Hola!!! Pollastre a la Cervesa, ja ho se que hi ha moltes maneres de fer-lo, però jo us presento una forma que em va explicar el director del nostre mercat. També li agrada la cuina i sovint compartim receptes i trucs. Contagia a qui se li apropi les ganes de cuinar. I és que tan se val l'estona que passis a la cuina, la intenció sempre és la mateixa, gaudir del que fas, fer-ho amb amor, i els plats surten….ummmmmm  I resultat és sempre el mateix: els qui els comparteixen amb nosaltres els surt un gran somriure. Ja sabeu, un bon lloc per venir és el Mercat de Lesseps, s'hi contagia el bon rotllo i la vida saludable, tant amb els menjar com pel contacte amb les persones, compartim des de receptes fins a experiències quotidianes.

Bé, bona propaganda del lloc on treballo, oi? Però amb molt de cor. Comencem? Seguint amb la nostra filosofia farem cuina d'aprofitament, escollirem els ingredients mirant que tenim pel rebost i la nevera, tot i que jo tinc sort, ja que tinc un gran rebost: el mercat, ja ja ja.

Ingredients accessibles, econòmics, i senzills, ingredients ideals per un gran plat.

Ingredients per 4 persones:

- 8 cuixetes o cuixots, o pits, 

- 2 cebes tallades a llunes

- 1 iogurt

- 2 gots del cervesa, en el meu cas, tenia cava, i he tirat un got de cervesa i un de cava

- 2 cullerades d´oli d´oliva, sal i pebre.

Posem una paella gran, que vol dir ampla i fonda.

Afegim l´oli i seguidament marquem les cuixetes i els cuixots o la part del pollastre que hagueu escollit. 

Una vegada estiguin daurades les traieu i les reserveu. 

Afegiu la ceba a la paella on heu fregit el pollastre i passats uns 10 minuts a foc mig, afegiu el pollastre.

Tot seguit barregem bé i afegim el cava, la cervesa i el iogurt, sal i pebre.

Tapem i deixem coure uns 40 minuts. La veritat és que podeu aprofitar per anar fent coses per casa i llegir un llibre, si voleu, de tant en tant aneu movent la cassola....i llestos, ja teniu un plat exquisit. Jo el vaig acompanyar amb una mica d’arròs bullit, és un plat ideal per la carmanyola, o per deixar preparat per un altre dia.

La vida t´ensenya a valorar el que tens i els qui estan al teu costat.....però es mooooolt important valorar-vos vosaltres mateixos, només així sereu capaços de aconseguir els vostres somnis. Gaudiu de la vostra cuina i en bona companyia. Muak.

Llenties de xarcutera

Sílvia Manzano

Aquest nom és el que va posar el meu pare, a mida que aneu veient els ingredients, us anireu adonant del perquè del nom. Ep que també aviso, que són pràcticament les ultimes llenties consistents d'aquesta temporada. Hem aprofitat aquest canvi de temps provisional per fer-les. Són les llenties, que recarreguen les piles dels de casa per poder continuar amb les classes de les nenes o la feina de la tarda. Són incompatibles amb les dietes que posem en pràctica últimament, però......de tant en tant.... qui diu que no es pot menjar de tot en la seva justa mida?

Doncs res, mans a la cuina, que no es digui, us ofereixo un gran aportació energètica per poder continuar amb el dia a dia o per després d'una bona excursió per la muntanya un diumenge o un festiu qualsevol.

Per cert, en honor a la meva àvia que era d'un poble de Burgos, Belorado, del qual ja us havia parlat en alguna ocasió, utilitzaré productes d’allà, que personalment comercialitzo a la xarcuteria.....ummm quins records, enteneu la potencia del plat???? Som-hi!!

Ingredients:

- 300 gra de costella adobada ( jo he utilitzat una que fan a Burgos molt saborosa)

- 2 patates blanques mitjanes

- ½ botifarra negra d’arròs, de Burgos

- 2 talls de xoriç dolç de poble, també de Burgos.

- ¼ de llenties pardines, de cocció rapida

- 4-5 cullerades de sofregit de tomàquet

- 1 cullerada d'oli d'oliva, 2 alls, 1 fulla de llorer, sal, farigola i pebre

- 1 litre de brou de verdures.

Sembla un plat molt complicat, però noooo,  és molt senzill, i quan més el fas més pràctic et resulta. Una idea més per quan vols preparar un plat ràpid per la carmanyola.

Posem una cassola una mica fonda al foc, afegim la cullerada d'oli, l'all, seguidament la costella adobada i ja trossejada i la fulla de llorer.

Remenem mirant de que es vagi enrossint la costella, que no s'arribi a cremar, aproximadament uns 5 minuts. A continuació trenquem les patates, és a dir, mal trencades per afegir el midó, salpebrem i afegim una mica de farigola en pols, i continuem a foc mitjà, no parem de remenar de tant en tant. 

I la resta d'ingredients van seguits, tirem la botifarra negra i el xoriç, en dos minuts afegim les 4-5 cullerades de sofregit, anem barrejant bé amb la cullera de pal, i passats 2-3 minuts afegim les llenties crues. Anem incorporant de tal manera que tots els sabors es vagin barrejant. Dos minuts més i tirem el brou de verdures, que tenim prèviament preparat. 

Llavors és el moment de pujar el foc, i en quan comenci a bullir, calculem 8 minuts, el baixem i el deixem uns 15 minuts més, només hem de tastar-les, per rectificar la sal o per comprovar si farà falta algun minut més per les llenties. Una vegada cuites us poden aguantar un parell de dies, que llavors encara les trobareu més gustoses.

La bellesa de les persones, no es troba al físic, sinó en els ulls de les persones que t'observen mentre mostres el teu somriure....i perquè no??... acompanyat d'una bona recepta de cuina.

Crema de pèsols com li agrada a la Marta

Àgata Albero

Temps de faves i pèsols, sol lluent i natura espaterrant. Paratges increïbles, moments inoblidables. La vida és una només, sempre podem triar com la volem viure, sempre. I qui canta......els mals espanta.

"Les nenes maques al dematí,

s’alcen i reguen, s’alcen i reguen,

Les nenes maques al dematí,

s’alcen i reguen el seu jardí.

Jo també rego el meu hortet

faves i pèsols, faves i pèsols

jo també rego el meu hortet

faves i pèsols i julivert.

Julivert meu com t’has quedat

sense cap fulla, sense cap fulla,

julivert meu com t’has quedat

sense cap fulla i el cap pelat"

Ingredients per 4 persones

400 gr de pèsols pelats

2 patates mitjanes

1 ceba de Figueres

2 ous durs

sal

un xic de llet

una nou de mantega

parmesà

Fem coure les verdures i la patata uns 20 minuts, fins que la patata un cop punxada veiem que ja és cuita. Afegiu sal a la cocció. (Jo soc de les que poso les verdures amb l'aigua freda i compto el temps des que comença a bullir).

Un cop cuit, retirem una mica d'aigua de la cocció i ho passem tot per la batedora amb la llet i la mantega. Ha de quedar ben fi. Si creieu que li cal passeu la crema pel xino.

Serviu la crema amb l'ou ratllat per sobre. Jo, a  més deixo el parmesà amb el seu ratllador sobre la taula per qui hi vulgui donar un toc final.

Suggerència: Si ho preferiu podeu torrar uns encenalls de pernil ibèric i ja ho acabeu de rematar.

Arròs amb bledes

Àgata Albero

Sí, sí, amb bledes. Un plat perfecte per aquells que no els agrada gaire menjar verdura però sí els arrossos caldosos.  Per mi el punt té a veure en com es cou tot plegat i en l'ús del safrà i el pebre dolç.

A València és un plat molt comú, me'l feia la meva tia quan era jo petita i també molt sovint el meu pare. Crec que us encantarà.

Ingredients per 4 persones

6/8 fulles de bleda

2 alls

1 patata gran

sofregit de tomàquet

6 tassetes de cafè d'arròs (blanc o integral)

1 litre i mig d'aigua

safrà

pebre dolç

oli

sal

Posem un bon raig d'oli verge a la cassola, sofregim els alls talladets a làmines i de seguida hi posem les bledes tallades petites. 

Salem i remenem una mica perquè també se sofregeixin i tot seguit tirem el pebre dolç. Remenem i aboquem 1 litre i mig d'aigua, tapem fem que arrenqui el bull i deixem bullir 20 min. (Abans del pebre dolç podeu afegir-hi el sofregit de tomàquet que hi aportarà sabor i color, jo aquesta vegada no en tenia...però la recepta en porta)

Pelem una patata gran i la tallem (o millor dit la trenquem) amb el ganivet a trossos desiguals. La aboquem i la fem bullir 15 minuts més. Rectifiquem de sal.

Hi posem uns brins de safrà i tot seguit l'arròs, i ara sense tapar fem bullir 18 minuts. I ja ho tenim.

Consells:

És un plat que està bo l'endemà també, més si s'ha fet amb arròs integral, és clar. Per tant, el podem posar a la llista de menjar de carmanyola.
Si voleu donar-li més intensitat de sabor podeu usar el 'Pimentón de la Vera'.
La recepta original  porta llegum, així el plat és 100 per 100 nutritiu i molt saludable.

Aquesta vegada no m'ha quedat massa caldós, vaig preferir no afegir-hi aigua.

Mandonguilles de peix

Sílvia Manzano

La veritat és que aquestes mandonguilles, són la fusió de varies propostes surgides al centre social, sí sí, el centre de reunió que creem pràcticament cada dia davant de la tenda. Un lloc en el que et penses que vens a comprar una mica de pernil dolç i acabes.....: la Carme proposant-me la recepta que que va sentir del Arguiñano, la Tere oferint la seva cuina nova per poder elaborar la recepta, la Míriam mostrant interès en ajudar a fer mandonguilles i jo, que la veritat que tot això m'encanta, modificant la recepta i fer-la perquè tots vosaltres podeu gaudir, d’això, d'unes senzilles i suculentes mandonguilles de peix.... voleu saber com va acabar això???? Doncs som-hi!!! 

Ingredients, per a 4-6 persones:

Per l’elaboració de les mandonguilles.

- 1 cua gran o 2 petites de rap

- 5 palets de cranc o surimi

- 400 gr De gambeta petita pelada

- 1 ceba petita

- 1 ou

- 400 gr de farina, jo he escollit una especial per peix

- uns brins de safra

- 200ml d'oli per fregir les mandonguilles

- Sal i pebre blanc

Per l’elaboració de la salsa d'acompanyament

- 1 litre de fumet (aquí teniu l'enllaç)

- 1 ceba petita

- 1 picada ( 4 nous pelades i 6-8 anacards torrats)

- Sal i pebre

Nosaltres com ja us he explicat, vàrem estrenar la cuina de la Tere, i quina millor manera que cuinant!!! 

El rap li traiem l'espina del mig, o si volem la mateixa peixatera ens la traurà  no la tireu, que aquí, tot s'aprofita. 

Posem el fumet a escalfar, que jo ja el tenia fet de quan en faig i en congelo, si no és el cas podem comprar un que ja estigui preparat, però jo personalment prefereixo el que fem nosaltres. Li afegim les espines i ho deixem a foc lent, mentre preparem les mandonguilles. 

 Triturem, el rap, els palets de cranc, les gambes, la ceba petita i els brins de safrà. Una vegada tot ben triturat, que podem utilitzar l´un dos tres, posem la massa en un bol, on afegim una mica de sal i l´ou. Quan ho tenim barrejat, anem afegint la farina, de tal manera que vagi agafant consistència per poder elaborar les mandonguilles. 

Us aviso, que jo quan vaig fer aquesta recepta, era la primera vegada, i al principi la massa va quedar d'una manera que no semblava molt consistent, però si que ho és, de seguida que toca l'oli es queda perfecta degut a la duresa de la carn del rap. 

Posem l'oli a escalfar i amb l'ajuda de les meves 'pinxes' vam fer les mandonguilles. Les arrebossem amb la farina. I apa, a fregir-les, amb molta cura, i ràpid, perquè en un tres i no res es fan. Les girem amb l'ajuda d'una espàtula i les anem col·locant en un plat amb paper absorbent perquè s'elimini l'oli sobrant. 

De veritat, ja ho veureu, però així només ja estaven boníiiisimes, una textura molt suau i capritxosa al paladar, flonja i amorosa. 

En una cassola a part sofregim la ceba i quan estigui daurada li afegim la picada de nous i anacards. Ja veureu quin aroma li dona aquesta picada, crida molt l’atenció. 

Ho deixem tot junt que es mescli uns 5 minuts a foc lent, i seguidament li anem afegint el fumet que com que encara és calent, de seguida farà bullir la nostra salsa. Seguim a foc lent uns 5-8 minuts més i li anem afegim mica en mica les mandonguilles, una vegada totes juntes amb la salsa, deixem que es vagi aromatitzant tot junt com a molt 6 minuts, que nosaltres anirem donant-li voltes perquè totes les mandonguilles quedin prou mullades i envoltades de la salsa.....i llestos!!!! 

Ara es el moment de degustar, que de veritat, que m'agradaria que aquesta recepta us atreviu a provar-la, degut a que no és difícil d'el·laborar i els vostres comensals quedaran bocabadats. Inclús a la canalla de casa podreu conquistar-los i donar-los un gran aport de vitamines extres.

Suggerència: Aquestes mandonguilles, sense la salsa i simplement posades en una barnilla com si fossin brotxetes, les podeu servir en plats i les podeu acompanyar amb una salsa de soja, maionesa lleugera o inclús allioli..... una forma de transformar en una recepta diferent i molt festiva.

Alguna vegada heu observat tot el que teniu per poder ser feliços???

El vostre cor s'obre com les vostres papil·les gustatives al vostre somriure, aportant una gran felicitat a la vostra ànima, que no creu en allò material, simplement en el vostre impuls de superació...Som-hi...el vostre voltant està esperant el vostre somriure.

Bacallà a la portuguesa. Bacalo al douro com el fan el Chano i la Laura.

Àgata Albero

Fa temps que tenia ganes de fer aquest plat. I ara que la tradició mana menjar bacallà trobo que és prou encertat. 

Quan anem a Vallgorguina a casa la meva germana sempre mengem de meravella i aquesta és una de les seves especialitats. En aquest cas la especialitat és del cunyat.
 Ara fa uns dies parlant amb la Laura, companya de feina i bona amiga, vam estar parlant de receptes senzilles i molt saboroses i va tornar a sortir aquesta. Així que va explicar-me'n els secrets i aquella mateixa tarda tornant de mercat m'hi vaig posar. Era aquell dia que venia el padrí d'Egipte, aquell que menja amb alegria.

Ingredients per 4 persones

500 gr de bacallà dessalat
2 patates mitjanes
1 ceba de Figueres
1 porro
4 ous
oli
sal
julivert 
cibulet


Pelem i fregim les patates, salades però no massa, fins que ens quedin rosses. Les podem tallar com per fer patates rosses (o "palla") o a làmines com si haguéssim de fer truita de patates.

Les reservem i a continuació fregim la ceba que haurem pelat i tallat a llunes i el porro ben petit. Fregirem a foc no massa fort uns 15 minuts.

A continuació afegim el bacallà esqueixat (estripat) i remenem uns 10 minuts després hi afegim les patates. Seguim remenant una mica i tot seguit hi afegim els ous sencers un a un i remenem com s'hi féssim qualsevol altre remenat. Apaguem el foc i finalment hi tirem el julivert i el cibulet trinxats.

I ja ho tenim!!! 

Variants: En comptes de julivert s'hi pot afegir coriandre fresc. També hi ha qui hi tira un rajolinet de vi blanc just abans de posar-hi els ous. Tornant a escalfar també té la seva gràcia, així que també ens el podem posar a la carmanyola.

Galtes al forn

Sílvia Manzano

Quin plat……nostàlgic, oi??? Doncs és molt senzill d'elaborar, com ja anireu comprovant, a mi personalment, m'encanta utilitzar el forn. El trobo pràctic, còmode i et permet fer diverses coses a la vegada......ja ja ja ja és el petit secret que fa que les dones poguem fer tantes coses alhora. És un plat que es demana als restaurants, com a plat nostàlgic que ens feien les nostres mares o àvies. En aquest bloc us mostrarem infinitats de secrets culinaris perquè podeu sorprendre als vostres comensals amb una àmplia varietat culinària. 

Un plat que podeu elaborar la nit abans per a la carmanyola, 1 dia abans encara és més bo, jo el preparo per la nit, i l’endemà nomes l'he d'escalfar. Els de casa, degut a la meva feina, dinen al mercat, i us ben asseguro que amb aquest plat són la enveja del mercat, doncs això ara ja no passarà més, ara sereu vosaltres l'enveja.

Ingredients per a 2 persones

- 2 galtes de poc fresques

- 4 cullerades d'oli d'oliva

- 2 pastanagues

- 1 ceba mitjana o 1 porro

- 2 tomàquets ben vermells

- ½ poma Golden

- Sal, pebre i herbes provençals

- 1 gotet de vi blanc i 400 ml de brou de pollastre o de carn
Abans que res, encenem el forn, per tal de que agafi calor, el posem a 225º i només per la part de baix. Mentre s'escalfa ho preparem tot en un recipient per al forn. 

Les galtes han de ser fresques i d´un lloc de confiança, preferible de porc femella, que és el que donarà un gust exquisit al nostre plat.

Salpebrem les galtes i els hi posem  les herbes de Provença, pelem i tallem  les pastanagues i la ceba o el porro i ho afegim per damunt. Seguidament tallem en quatre trossos els tomàquets i la poma a daus i ho aboquem també per damunt de les galtes, només ens faltaran les cullerades d'oli i el gotet de vi blanc (tot en fred) i cap al forn, una vegada la safata és dins, baixem la temperatura del forn a 180º. 

Passats uns 15 minuts, obrim el forn i ajudats per una cullera de pal, ho remenem ben be tot i li tirem per damunt el brou. Sempre dependrà del forn però deixarem coure aproximadament uns 30 minuts més.

Finalment posem el forn dalt i baix durant 10 minuts, aprofitem per regar les galtes amb el suc restant. Passat aquest temps apaguem el forn i ho deixem dins 10 minuts. I llestos, fet per consumir al moment o l’endemà per la carmanyola. 

Un somriure teu, no vol dir que no existeixin els problemes, simplement que ets capaç de ser feliç per damunt d'ells. 

Sigues positiu i estira les teves galtes, lluiran per damunt dels teus llavis amb un gran somriure......ho practiquem???