Melmelada de móres

Àgata Albero Miralbell

S'acaben les vacances per a molts i, com cada any, no entenem com poden passar tan ràpid les setmanes més anhelades de l'any. Però, si més no, la natura és agraïda i ens té uns regals preparats per fer més dolça la tornada. Les hores de sol acumulades han estat les culpables de tanta dolçor. Tomàquets, figues, raïm, móres de marge,.....som davant de la cirereta de l'estiu i val la pena, ara sí, de ser una mica egoistes i conservar-la dins un pot, si cal. És un bon moment per fer conserves i anar gaudint, la resta de l'any, de la dolçor a bocinets. 

Avui, i amb l'inestimable assessorament de la meva melmeladista de capçalera, La Cristina de Melmelaria, us faig arribar la melmelada de mores. les mores les podeu comprar però, què voleu que us digui, val la pena viure la prèvia, que vol dir anar a fer un volt pel camp i buscar els esbarzers dels marges plens de móres. Jo per a aquesta tasca compto amb un equipàs de luxe.....

A més heu de saber que el passeig té premi, us esperen postes de sol com aquesta.

Anem a la recepta amb les mides bastant a ull, penseu que som al camp i aquí massa mitjans no tenim.

Ingredients

500 kg de móres de marge

1 got de sucre

el suc de mitja llimona

aigua

pell de taronja

branca de canyella (opcional)

Gaspatxo, l'amanida líquida més estimada

Tenia pendent penjar-vos la recepta fonamental de l'estiu. I és que amb el gaspatxo passa com amb el brou, quan fas el primer dones per inaugurada oficialment la temporada.

A casa, la meva mare el feia amb el minipimer i molta paciència, però mica en mica vaig anar observant com el feien aquí i allà, quin matisos de vermell agafava depenent de les proporcions de tomàquet i, sobretot, quin punt de vinagre m'agradava més. A can Casanovas, la Dolors, ja veieu que en un parell de dies l'he anomenada 2 vegades, el feia boníssim. fa temps que tinc pendent tornar a casa seva un dia perquè m'expliqui algunes de les seves receptes estrella, com per exemple els cargols.

L'estiu del 2016 vam passar uns dies a Cadis i em va fer molta gràcia que, quan ens ensenyaven la cuina de l'apartament, ens mostressin la batedora dient que allí hi podiem fer els gaspatxos, com donant-ho per fet.

Per mi la clau és tenir una batedora. amb el minipimer us hi podeu florir, a més un farà massa mandra i acabareu per tirar de tetrabrik. Després de batre els ingredients us caldrà una altre gran estri, el xino.

Amanida alemanya. Kartoffelsalat

Àgata Albero Miralbell

Bones família! Avui és Sant Marià! T'estimo papà.

Ja sabeu de la meva fal·lera per les amanides, sobretot ara a l'estiu crec que són un plat únic que soluciona qualsevol àpat.

Ahir vaig preparar amanida russa (tinc pendent penjar-vos la recepta) i avui volia fer la alemanya, la versió que en faig, es clar. Tinc entès que a Alemanya en tenen diverses versions i intueixo que seria una d'aquelles receptes de cuina d'aprofitament que tan ens agraden a la Sílvia i a mi.

Com sempre us recomano que els ingredients siguin de primera, canvia molt si es fa amb bones patates i bones salsitxes. 

Un consell: Feu-la pel matí i aneu a la platja o al riu, quan torneu un esperarà un amanida fresca a la nevera que és molt d'agrair. 

Anem-hi:

Ingredients per a 4 persones (i per que en sobri una mica)

8 patates petites (les de Prades, les Kennebec)

4 ous durs

6 cogombrets amb vinagre

8 cebetes amb vinagre també

tàperes al gust

4 salsitxes de Frankfurt

Per la salsa

maionesa

mostassa l'ancienne

Sardinada a casa la Sílvia i l'Óscar

A casa la cunyada sempre ens tracten la mar de bé. La Sílvia es desfà amb atencions i prepara bons menjarets per tothom. L`Óscar no és menys, sempre disposat, prepara el foc perfecte quan se li demana, recordeu sinó el seu paper fonamental a la preparació de la meva primera paella valenciana amb el foc a terra o la calçotada d'aquest any amb els Albarracín.

Dijous, darrer dia de juliol ho vam celebrar amb una sardinada estupenda a part d'un generós aperitiu, amanida de cigrons i púding d'espàrrecs.
Les sardines, a part de ser molt sanes, són saboroses i barates, és a dir, ho tenen tot. I si les fas al foc el sabor és encara més intens. Les primeres sardinades que recordo les fèiem amb la colla d'amics a ca la Yoli, no teníem encara vint anys. Quins records...!!!

Per cuinar peix el primer que cal fer és cas a la peixatera, que sempre ens donarà bons consells. (Com avui que he preparat unes dorades de costa al forn seguint les indicacions de l'Ester i han quedat de pel·lícula).

I el primer consell és no treure les tripes, quan es preparen al foc tenen més sabor si es conserva la peça sencera.

Ingredients per 4 adults i 5 nens

30 sardines

sal

oli

all

julivert

Amanida d'estiu amb mongeta bobi i vinagreta de mostassa clàssica

Àgata Albero

Oix, quants dies sense escriure, mare meua!!!, que diria el meu pare. Estimats i estimades, vaig de bòlit!!! La cuina se m'endu: gestionar, inventar, cuinar, ...sembla que els dies no tinguin prou hores. I si li sumem el fer de mare, parella,...ja m'enteneu, oi? Però una cosa us he de dir: em sento satisfeta, sempre amb aquella sensació que encara ho podries fer millor, però satisfeta. Res més gratificant que mirar enrere i veure que l'aposta val la pena i que a les vores hi ha flors.
Avui a l'ESPAI CUINA'M hem tingut els primers Casals d'estiu de tot un seguit de casals que hem de rebre. M'agrada generar experiències per nens, m'agrada que vinguin a mercat.
Els meus també fan casal i les tardes les tenen lliures, lliures per avorrir-se, barallar-se, jugar, fer manualitats,...avui hem començat a pintar un palet que encara no sabem si serà una prestatgeria o un sofà per un 'chill out'. S'ha de saber fer de tot en aquesta vida!!! I a més, tot allò que es fa amb les mans pot arribar a ser terapèutic, oi?
Avui volia fer una d'aquelles amanides d'estiu que a casa agraden tant i he decidit que tocava mongeta bobi, ara són més bones que mai. Aquí us l'explico:

Vichyssoise, un clàssic

Sílvia Manzano

Un clàssic, però tan bo, és una crema que personalment m'encanta, i a les meves germanes les faig tan felices quan la preparo…..doncs avui els la prepararé. A més amb aquesta fresqueta.....una crema calenteta sempre ve de gust.

Aquesta recepta es pot preparar tan per l'hivern com a l'estiu, jo a l'hivern la presento calenta amb uns crostons de pa torrat o si ho preferiu amb uns encenalls de pernil....vigilant amb la sal. Quan fa bon temps es serveix freda, i inclús li queda bé afegir-hi unes fulles de menta fresca.

Jo amb aquest crema innovo, depenen del que trobi per la nevera......doncs el que sempre diem, cuina d'aprofitament. Aquesta vegada vaig trobar un tros de rull de cabra, i la veritat que no vaig poder resistir de posar-li

Doncs vinga: mans a la cassola.

Ingredients per a 4 plats

1 porro gran o dos mitjans

3 patates mitjanes

1 litre de brou (que ja el teníem preparat)

1 tros de 100gr de rull de cabra

2 cullerades d'oli d'oliva, sal i pebre

Agafem una cassola fonda per tal de no esquitxar la cuina, tallem la patata i el porro en petit, mentre posem a la cassola l'oli a escalfar a foc mitjà i afegim el porro i les patates, salpebrem i daurem uns 3 minuts. Una vegada daurats afegim el brou, pugem el foc i fem que bulli.

Més o menys es calcula uns 12-15 minuts, però això es fàcil de comprovar amb una forquilla mirant si la patata esta prou tova. Seguidament afegim el tros de formatge, i  ho triturem amb el turmix fins que quedi ben fina.

I llestos, al plat només li faltaran els crostons de pa o els encenalls de pernil que jo he posat a part perquè cadascú es posi el que vulgui.

Una crema calenta que torna al paladar com una carícia de la llengua, fusionant-se com una gran abraçada, proporcionant caliu necessari per pujar la temperatura del nostre cor en disparar-se com una gran cavalcada de cavalls a la natura. 

Canelons freds

Sílvia Manzano

Sí, sí, canelons freds!!

No em digueu, que ja no us ve de gust, arriba la tardor, però encara podem gaudir d'aquests plats d'elaboració senzilla i que es poden menjar freds.

En realitat, no volem que acabi el bon temps, els dies seran més curts i la foscor i la fresca farà que ens tanquem més d'hora a casa. Però tranquils, ja ocuparem aquest temps, farem receptes adients per portar amics o família a casa i gaudir del la llar en bona companyia i amb una varietat de plats ideals per compartir i quedar contents. Però fins llavors, gaudiu d'aquests meravellosos canelons freds, que ja us dic que també podeu realitzar en qualsevol moment com a entrant ben bo i ben vistós. Jo els faré de pasta de canelons i de pernil dolç, trieu la millor opció.

Doncs som-hi!!!

Ingredients per 4 persones

- ½ kg d´amanida russa

- 3 ous durs

- 1 llauna de tonyina, amb oli d´oliva

- 100 gr de cogombrets en vinagre

- 100 gr d'olives farcides d'anxoves

- 2 pebrots escalivats

- 4 cullerades de tomàquet fregit

- 2 barretes de cranc

- 4 cullerades de maionesa

- 6 plaques de canelons

- 4 filets de pernil dolç una mica gruixut

Molts ingredients però molt senzills d'ajuntar.

Bullim la amanida russa amb els ous, jo ja la tenia bullida per tal que es refredes. Bullim les plaques de canelons i les estenem en un drap de cotó. En un bol prou fondo, afegim 2 ous durs, la tonyina, els cogombrets, les olives, els pebrots, el tomàquet, les barretes de cranc i la maionesa i una mica de sal.

Jo vaig fer les dues versions, la de farcir les plaques de canelons, i la d'enrotllar el pernil en dolç amb el farcit que hem preparat.

Guarnim amb maionesa al gust i amb l'ou dur restant, el ratllem per damunt, posem unes tires de pebrot escalivat pel damunt i llestos. És un plat que el podem deixar preparat unes hores o inclús un dia abans. Bon profit!!!


Quan es tanca una porta, obrim una finestra, i descobrim com n'és d'interessant descobrir nous horitzons, que no haguéssim vist, de no tancar-se la porta. Imagineu com deu ser descobrir-ho amb uns entrants tan originals. Perquè no???

Amanida de patata molt senzilla

Àgata Albero

Si una cosa té l'estiu, a part de la convivència més intensa, les fabuloses migdiades, el contacte amb la natura i la manca d'horaris, és la varietat d'amanides que podem fer amb uns productes senzills però d'una qualitat suprema. A casa, ja us ho he explicat en d'altres ocasions, les fem de tota mena. Però n'hi ha una que és, per mi, la reina de l'estiu. Es resol en un tres i no res, i no per això és menys saborosa. Si li sofistico el nom us en podria dir mil fulles de patata però, què caram, és una amanida de patata i prou. Això sí, amb tomàquets de l'hort de la Dolors de Garriguella, tonyina amb oli d'oliva, ceba tendra i ous de gallines felices. Tot, amanit amb una maionesa amb all.

Ingredients per 4 persones

4 patates mitjanes
6 ous
1 ceba tendra, si és grossa
2 tomàquets ben bons (cherries, cor de bou, de Montserrat, ...)
2 llaunes de tonyina amb oli d'oliva
orenga
oli d'oliva verge
sal
allioli suau

Bullim les patates amb pell. Veurem que són cuites quan les punxeu i ni ofereixin massa resistència. Les deixem refredar.

Coem els ous 3 minuts i els deixem dins l'aigua calenta 8 minuts més. Els deixem refredar.

Tallem la ceba tendra molt i molt fineta, a llunes. Si creiem que serà massa forta de gust, la podem deixar amb reposar amb vinagre una estona.

Pelem i tallem  les patates i els ous a làmines.

Emplatem o bé en una plata gran o en racions individuals utilitzant un motlle per emplatar. Fem capes, regades amb oli: de patata, ou, tonyina, tomàquet, ceba i repetim.

I, voilà, només cal que hi tirem una mica d'orenga per guarnir i aromatitzar i deixem refredar. La maionesa la posarem a taula perquè cadascú se'n serveixi al gust.

Tornat de la feina, o si encara sou a la platja, ve molt de gust trobar-se-la a la nevera. Mimeu-vos!!!!

Timbal de salmó fumat i alvocat

Àgata Albero

Un plat que ens pot ajudar a resoldre part d'un menú estiuenc podria ser aquest timbal que vaig improvisar l'altre dia que tenia convidats a dinar. Només cal posar-hi una mica d'imaginació i combinar bé alguns aliments i us poden sortir idees genials. Vaig preparar 3 plats i els vaig posar tots a taula per tal que tothom se'n servís al gust. Penso que a l'estiu no convé menjar en excés i la sensació després d'un àpat ha de ser agradable, quedar-se tip amb aquesta calorassa no és molt recomanable.

El menú va constar de : ous farcits, esqueixada i aquest timbal que us presento.

Ingredients per 4 persones

150 g de salmó fumat
2 alvocats no massa madurs
taperes al gust
1 llimona, el suc
oli d'oliva
sal
mostassa, per acompanyar

Talleu a daus el salmó i l'alvocat. 

Barregeu amb suc de llimona, un xic de sal i oli.

Afegiu-hi les tàperes.

Agafeu un motlle metàl·lic d'emplatar o un estri que us faci el paper i poseu-hi la mescla ben apretada. 

Deixeu a la nevera un hora com a mínim.

Retireu el motlle i serviu acompanyat de mostassa.

Podeu fer racions individuals amb un motlle petit o una de gran per posar a taula i compartir.

Ous farcits, un clàssic

Àgata Albero

Feia temps que no en preparava i no crec que trigui a tornar-hi. A casa en feia la mare quan érem petits però també el meu pare, de fet per Nadal era una de les seves aportacions clàssiques. Fèiem broma fins i tot quan feia aparèixer la plata plena d'ous. 

Ahir tenim una convidada especial, la Dilsah, una noia turca amb qui he tingut el plaer de treballar aquest curs. La seva figura rep el nom d'ajudant Comenius, és a dir que és una ajudant lingüística pagada per la UE. Una figura interessant, si sou mestres us recomano que en sol·liciteu una, val la pena.

El fet és que ahir va tastar un menú que vaig preparar especialment per a ella. Va gaudir molt però sobretot la va meravellar un  plat, el més senzill de fer, i aquest va ser els dels ous farcits. Sembla ser que a Turquia no és un plat que es conegui. Em va fer il·lusió veure com, malgrat ser de països mediterranis, encara podem descobrir nous sabors de cada un dels nostres mons.

Bé, sense més preàmbuls aquí us deixo la recepta:

Ingredients per 4 persones

7 ous
1 llauna de tonyina amb oli d'oliva
1 ceba tendra
maionesa amb all

Bulliu els ous 10 minuts per tal que quedin durs.

Deixeu refredar i mentre prepareu una maionesa amb un all petit, sal, oli d'oliva i llet. Per allò de les intoxicacions, avui evitarem l'ou. No us dic les mides perquè es fa molt a ull, ja veureu que senzilla i que suau us queda.

Un cop freds, peleu i traieu el rovell  amb cura. Reserveu un ou sencer per poder usar-lo per guarnir el plat. Aixafeu els rovells dins un plat fons amb ajuda de la forquilla. Barregeu amb la tonyina, la ceba ben trinxada i la maionesa. 

Ompliu els ous amb la barreja, ajudeu-vos amb una cullera petita. Deseu a la nevera dins un tupper i deixeu refredar. 

Passades unes hores, emplateu i guarniu amb l'ou dur que heu reservat, tot ratllant-lo pel capdamunt. 

És un plat que admet el què vulgueu posar-hi: verduretes de temporada ben trinxades, bacallà, olives, .... Com us vingui més de gust.

Amanida d'estiu amb mongetes de Santa Pau

Àgata Albero

Ja us deia en alguna ocasió que a l'estiu a casa ens alimentem bàsicament d'amanides, i és que venen tant de gust i les verdures de temporada són tan increïbles, que no trobem una opció millor.

Avui he decidit donar-li un toc mallorquí, inspirada en el trampó. El trampó, l'amanida mallorquina per excel·lència, té aquell la influència àrab que ja sabeu que m'agrada tant. 

Ingredients per 4 persones 

400 gr de mongetes de Santa Pau
1 pebrot verd
1 pebrot vermell
1 tomàquet gran o 2 mitjanets
1 ceba tendra grossa
2 llaunes de tonyina amb oli d'oliva
olives negres d'Aragó
pebre dolç
pebre
canyella en pols
sal
oli

Talleu les verdures a daus ben petits.

Amaniu amb oli abundant, sal i les espècies. Remeneu i deixeu macerar.

Afegiu la tonyina.

Afegiu les mongetes i cap a la nevera. Deixeu refredar tot el matí.

 Guarniu amb les olives els plats, i llest!!

Si teniu julivert talleu-lo ben petit i afegiu-lo a l'amanida. Jo avui no en tenia però s'hi adiu molt. De fet, com podeu veure és una amanida amb molts punts en comú amb el tabboulé, l'amanida de cous-cous tan pròpia dels països àrabs.

També hi podeu afegir una mica de vinagre de Mòdena.