Viatge al Marroc 2015, Tanger-Chefchaouen-Akchour-Tanger-Asilah-Tanger

Aquests dies a Marroc han estat intensos, bells i enriquidors en molt sentits. Conèixer Chaouen ha estat l'assignatura pendent que arriba tard, perquè no hi era la persona més important, però que no per això s'ha gaudit menys. Els nens han pogut conèixer la casa de l'avi, el poble que el va enamorar. Un viatge que els ha ajudat a saber-ne més d'aquest avi estimat que va marxar massa aviat. A mi m'ha fet sentir-lo a prop i entendre més i millor la seva manera de ser i de viure. M'ha fet pensar que, en certa manera, el Marroc té i tenia una mica d'aquella València enyorada que va viure de xicotet.

Viatjar per a mi ha de ser una experiència de canvi, on es pugui percebre una diferència cultural significativa, i el Marroc, malgrat que és un país tan proper, compleix tots els requisits.

Chouen és un poble blau que et fa viatjar en el temps, un pessebre ple de bellesa i olors,  ple de infants, gatets i botiguetes. De la finestra més petita en surt una pastisseria amb pastetes d'ametlles, dàtils o coco i argayef i pa del dia. De la porta més discreta un sastre pacient i destre acaba ela encàrrecs que li han fet els veïns amb persimonia.

  

El riu és també el gran protagonista de Chaoeun o Chef Chaouen, si en diem el nom complert.  Dos cims imponents presideixen el poble i el protegeixen de dia i de nit. El seu nom ChefChaouen vol dir mira les banyes en àrab. El riu travessa el poble per sota la Medina i aporta una frondositat que sorprèn en un país tant àrid.  El massís, el Rif, és famós per les plantacions de Marihuana, treballades per famílies més que humils. El negoci que se'n fa donaria per escriure altres capítols que ara no venen al cas.

Muntanyes enllà els chaounís tenen la seva platja, les cascades de Akchour, gorgues i racons de somni on la gent s'hi banya, descansa i menja o pren el té. Aquesta és potser una de les meravelles que enyorarem més del Marroc, i és que arreu on vas pots gaudir d'un bon àpat i un bon té amb menta. I quan dic arreu, vull dir que encara que sigui en un racó de riu impossible ells ràpidament munten el xiringuito amb barbacoa inclosa.

Asilah ha estat l'altra gran sorpresa, un poblet de la costa atlàntica que val molt la pena. La Medina està especialment cuidada, hi predomina el blanc Cadaqués i el blauen (blau de Chouen com el va batejar el Xavi). Hotelets de poques habitacions molt cuidats, carrerons per perdre's i fins i tot un mercat tancat amb menjar fresc de tota mena, que obre també dissabtes tot el dia.
Malgrat ser prudents no ens hem estalviat una gastroenteritis empipadora però per sort ha estat la.darrera part del viatge.

La higiene no és encara massa lloable, el que més empipa és la manca de consciència col.lectiva, però aquí a casa nostra fa 40 anys era bastant igual. Sap greu veure com la gent llença deixalles a la natura o com descuiden els carrers. Mica en mica...estan fent els deures diu el Xavi. Esperem que de grans no vulguin ser com nosaltres, esperem que aprenguin dels nostres errors.

Per acabar us vull recomanar un restaurant si mai aneu a Tanger. Va ser tornant de Chaouen amb el Mustafà, el nostre xofer, que teníem gana i vam demanar-li si sabia d'un lloc on es menges bé i bé de preu. Quina meravella, quin descobriment, el Nejma 2, és un restaurant de barri, net, amb un producte bo i ben cuinat i amb un personal encantador. Un tajin espectacular, un cous-cous ben fet i copiós, peix fresc, carn de vedella saborosissima, i unes postres casolanes bones bones. Preu mig: 50 dirhams per persona, és a dir 5€.

Bé amics, l'estiu ja s'acaba i comencen nous projectes,, torno amb ganes i il·lusió, i amb les piles carregades. Aquesta tardor l'Espai Cuina'm fa ja 2 anys i no puc estar més contenta. 


Al proper post us explico com fer el Tajine de xai.