SÍLVIA MANZANO
Hola, quines ganes de regalar-vos aquesta recepta,
síiiiii , MIGAS, doncs sí!!!! Aquest plat que ens feien les àvies, almenys la
meva, que era de Granada. El dia que en preparava, era una festa a casa seva. Això
si, tothom havia de col·laborar, sobretot amb el moviment de braç. El record de
la meva àvia a la cuina, organitzant i tallant la cansalada, el pebrot, el
xoriço i el meu avi remenant sense parar...és molt nostàlgic i provoca molta
tendresa recordar-ho, perquè era una festa, un gran dia de família,
retrobaments familiars, perquè tothom s’hi apuntava, i prometo, que a
continuació ho demostraré. Són molt fàcils de fer, això sí, necessitareu un
braç de relleu. Aquesta recepta demostra com les nostres àvies utilitzaven la
cuina d’aprofitament que tant ens agrada
a la Àgata i a mi, i que així mostrem recepta rere recepta al llarg del nostre
bloc....Així que aquesta recepta la dedico a les nostres àvies que, amb el que
tenien per casa o amb allò que simplement havien trobat bé de preu al mercat,
feien un menjar exquisit. La recepta? Us la regalo ara mateix.
INGREDIENTS
Pa
del dia o dies anteriors, a casa anem guardant-ne uns quants dies abans per
l’ocasió, a vegades a la feina, els companys me’n porten.....sempre a canvi d’un
taper, es clar,....jejeje
Aigua
per remullar el pa
1
gotet d’oli d’oliva
2
pebrots verds.
4
grans d’all
4
tires de cansalada, pot ser fresca, salada o curada.
2
xoriços frescos, o tros de xistorra
1
cassola plana, potser tipus wok, quan més plana i més ample, millor
PROCEDIMENT
1. Posem en un bol
el pa que amb un ganivet de serra o la mà, anem tallant a trossos petits, i
anem afegint una mica d’aigua per sobre perquè es vagi remullant (mai
submergir, simplement remullar)
2. Mentre, tallem
la cansalada, el xoriço, afegim a la cassola amb un rajolí d’oli, i amb una espàtula de fusta anem sofregint.
3. Afegim els grans
d’all, seguidament el xoriço a trossos, desfet de la tripa.
4. Quan sigui
daurat afegim el pebrot a daus una mica grans i anem afegint i remenant amb la
espàtula.
Tots aquests passos són ràpids, però ara arriba la part entretinguda i serà quan posarem el braç en
forma.
5. Procedirem així:
anirem afegint el pa, mica en mica, a la vegada que anem remenant i trencant el
pa amb la mateixa espàtula de fusta, de manera que es vagi incorporant al
fregit de la cassola, anirem afegint l’oli restant, tot mica en mica, quan ho
tinguem daurat i torradet, que no cremat. Per això no podem parar de moure amb
la espàtula, anem afegint el pa restant, en varies tandes, fins que estigui tot
incorporat, el resultat final és tot torradet, dauradet i el pa d’uan textura
com si fos arròs, a continuació, al pas a pas, ho anireu veient....potser
trigueu mes de ¾ d’hora, per això per fer-ho us ho he de prendre amb calma, i tranquil·litat
i amor, es plasmarà en el resultat final i el gust serà ummmmm exquisit.
Fem una presentació
molt actual i fina, buscant el color i la foto, però us he de dir que la meva àvia
les posava al mig de la taula amb la mateixa cassola, amb una amanida de
tomàquet, i un meló per postres....quins records mes melancòlics.
Espero que
les tasteu, us asseguro que us agradaran i podreu transmetre aquesta tendresa i
tradició a la vostra taula i als vostres comensals.
La vida ens envia regals, alguna vegada amb un embolcall
de problemes, que simplement ens mostra una lliçó per aprendre i una eina per
superar un salt en el camí, mica en mica.....mentre pugem per la
muntanya....perquè no ens acompanyem amb un bon tàper de migas, plenes d’energia i d’una font de tendresa molt
necessària per continuar. El camí tot sol, serà ràpid, però acompanyat, serà més
tendre i satisfactori. SOM-HI!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ens agrada saber la teva opinió, gràcies pel teu comentari.