Truita de patates com la fa la meva mare i els meus records de Tiana

Si avui és divendres toca truita de patates, així era a casa meva. Ens encantava poder fer un sopar diferent, amb pa amb tomàquet i algun embotit. Sempre fèiem una dieta molt sana, sopàvem suau: verdureta, peix, sopa, crema, i quan arribava divendres per nosaltres era festa major. Amb els diumenge passava el mateix: tocava biquinis veient la tele, era una teràpia ideal per pair la depressió pre-dilluns. Vivíem al poble però anàvem cada dia a Barcelona a l'escola, i el canvi era dur.

Que feliços vam ser a Tiana!!! Vam arribar amb tot per aprendre i, gairebé sols, vam anar sabent de la vida i de l'afecte. Vam estar sempre cuidats pels veïns, que ens feien de família, pels amics i els seus pares, que ens obrien les portes de casa seva de bat a bat. Ens vam integrar de manera activa al poble i el vam gaudir molt. Espremíem cada moment i fins i tot sabíem avorrir-nos. Quan ens vam fer grans i autònoms vam emprendre el vol. Ara, quan hi tornem, tornem a casa, i s'hi està molt bé, aquell afecte perdura.... 

Aquí us deixo la recepta:

Ingredients per 4 persones

4  o 5 patates mitjanes tirant a grans (les vermelles)

1 ceba grossa

oli d'oliva suau

5 ous

sal

Pelem les patates i la ceba. Tallem la patata a rodanxes no massa primes i la ceba a llunes.

Posem dos dits d'oli a la paella i fregim la patata i després la ceba i salem, primer a una intensitat mitja  i després a foc suau tapant la paella uns 15 minuts. Remenem de tant en tant per tal que no s'enganxi. Sabrem que és cuita quan amb la forquilla de fusta la punxem i la trobem prou tova sense que estigui massa desfeta.

Colem amb un colador, posant a sota un bol gran per recollir-ne l'oli, i procurem que quedi ben eixut.

Posem una paella al foc, més petita que la que hem fet servir per fregir, amb una cullerada sopera de l'oli que haurem recollit i preparem un plat de diàmetre més gran que la paella i ben pla, ens servirà per tombar la truita. 

Batem els ous dins d'un bol gran i tot seguit hi afegim la patata i la ceba. Remenem bé.

Aboquem la barreja quan l'oli sigui ben calent. Baixem un pèl la intensitat del foc. Amb una espàtula de fusta anirem voltant el diàmetre de la truita i amb el mànec l'anirem movent perquè no s'enganxi.

Passats uns 3-4 minuts posem el plat a sobre i tombem la truita, tornem a posar oli a la paella i. quan trobem que és prou calent, aboquem amb compte la barreja. Ara és el moment d'anar fent la truita ben rodona amb l'ajuda de l'espàtula, mimeu-la. Tot això a foc suau perquè quedi ben cuita. amb el mànec anem movent-la per evitar que se'ns enganxi i quan veiem que ja és cuita, la tornem a tombar. Si creiem que no està prou cuita sempre podem tornar-la abocar amb compte.

Ara només cal que feu un bon pa amb tomàquet i a gaudir!!!

A mi, la truita de patates em sembla un plat exquisit i darrerament he comprovat que els estrangers la troben deliciosa també. 

A casa, quan marxen d'excursió seguim la tradició i sempre que podem se n'emporten, es clar que els qui no hi van, no perdonen. Cal oferir encara que sigui un aperitiu de consol.

Els que ja la feu potser tindreu altres versions, n'hi ha tantes com famílies. Els que encara sou inexperts ja veieu que no n'hi ha per tant, només cal pràctica. 

Una de les meves primeres truites va anar a parar a sota el moble de la cuina, quan la vaig tombar va relliscar i el desenllaç va ser fatal. La pràctica ho és tot i, ara, amb perspectiva històrica, veig que era massa oliosa i el plat per tombar-la poc adequat. Només els errors ens fan aprendre.

Llenties de xarcutera

Sílvia Manzano

Aquest nom és el que va posar el meu pare, a mida que aneu veient els ingredients, us anireu adonant del perquè del nom. Ep que també aviso, que són pràcticament les ultimes llenties consistents d'aquesta temporada. Hem aprofitat aquest canvi de temps provisional per fer-les. Són les llenties, que recarreguen les piles dels de casa per poder continuar amb les classes de les nenes o la feina de la tarda. Són incompatibles amb les dietes que posem en pràctica últimament, però......de tant en tant.... qui diu que no es pot menjar de tot en la seva justa mida?

Doncs res, mans a la cuina, que no es digui, us ofereixo un gran aportació energètica per poder continuar amb el dia a dia o per després d'una bona excursió per la muntanya un diumenge o un festiu qualsevol.

Per cert, en honor a la meva àvia que era d'un poble de Burgos, Belorado, del qual ja us havia parlat en alguna ocasió, utilitzaré productes d’allà, que personalment comercialitzo a la xarcuteria.....ummm quins records, enteneu la potencia del plat???? Som-hi!!

Ingredients:

- 300 gra de costella adobada ( jo he utilitzat una que fan a Burgos molt saborosa)

- 2 patates blanques mitjanes

- ½ botifarra negra d’arròs, de Burgos

- 2 talls de xoriç dolç de poble, també de Burgos.

- ¼ de llenties pardines, de cocció rapida

- 4-5 cullerades de sofregit de tomàquet

- 1 cullerada d'oli d'oliva, 2 alls, 1 fulla de llorer, sal, farigola i pebre

- 1 litre de brou de verdures.

Sembla un plat molt complicat, però noooo,  és molt senzill, i quan més el fas més pràctic et resulta. Una idea més per quan vols preparar un plat ràpid per la carmanyola.

Posem una cassola una mica fonda al foc, afegim la cullerada d'oli, l'all, seguidament la costella adobada i ja trossejada i la fulla de llorer.

Remenem mirant de que es vagi enrossint la costella, que no s'arribi a cremar, aproximadament uns 5 minuts. A continuació trenquem les patates, és a dir, mal trencades per afegir el midó, salpebrem i afegim una mica de farigola en pols, i continuem a foc mitjà, no parem de remenar de tant en tant. 

I la resta d'ingredients van seguits, tirem la botifarra negra i el xoriç, en dos minuts afegim les 4-5 cullerades de sofregit, anem barrejant bé amb la cullera de pal, i passats 2-3 minuts afegim les llenties crues. Anem incorporant de tal manera que tots els sabors es vagin barrejant. Dos minuts més i tirem el brou de verdures, que tenim prèviament preparat. 

Llavors és el moment de pujar el foc, i en quan comenci a bullir, calculem 8 minuts, el baixem i el deixem uns 15 minuts més, només hem de tastar-les, per rectificar la sal o per comprovar si farà falta algun minut més per les llenties. Una vegada cuites us poden aguantar un parell de dies, que llavors encara les trobareu més gustoses.

La bellesa de les persones, no es troba al físic, sinó en els ulls de les persones que t'observen mentre mostres el teu somriure....i perquè no??... acompanyat d'una bona recepta de cuina.

Va de premis, 2 reconeixements més.

Fa uns dies en Víctor Castillo del blog Pumuky a la cuina ens nomenava als premis Liebtser. Ja és el nostre segon Liebster en pocs dies!!!!

Quina alegria que et valorin la feina feta amb tanta il·lusió. Som blogueres des de fa ben poquet i tot just comencem a fer vincles amb la família gastrobloguera, però us hem de dir que ens encanta i ens sentim molt acollides.

1.- Dolç o salat? 

La combinació m'encanta!!! (Sílvia) Salat (Àgata)


2.- Una recepta que no et falla mai. 

Espagueti a la carbonara (Sílvia). 
Els arrossos en general (Àgata)

3.- I una que no vol sortir?

Croquetes de pollastre (Sílvia)Sóc poc de pastissos, però darrerament començo a fer els meus pinitos. (Àgata)

4.- Un error culinari.

De recent casada, ja fa 17 anys, conill al ajillo, agggg massa julivert, vaig plorar (Sílvia)Posar sal a la coca de iogurt pensant que era sucre. (Àgata)

5.- Origen del nom del bloc.

La idea es personalitzar les receptes, amb les idees que ens donen, o amb qui volem sorprendre. (Sílvia)La Sílvia el va triar, volíem transmetre una cuina vital i real, de cada dia. (Àgata)

6.- Un aliment/ingredient que no tasteu mai. 

Peus de porc. (Sílvia)El cervell. (Àgata)

7.- A la meva cuina no falta.

Un bon llibre de cuina (Sílvia)
Arròs (Àgata)

8.- El vostre proper repte culinari...

Darrerament estic fent pastisseria, i m´encantaria provar de fer cupcakes. (Sílvia)El sushi. (Àgata)

9.- Combinació d'ingredients inconfessable.

Xoriç amb pinya (Sílvia)
Inconfessable. (Àgata)

10.- Un hobby/passió que no sigui la cuina.

L´esport, sobretot el footing (Sílvia)Cantar. (Àgata).

I les nostres nominacions als premis Liebster són per a:

http://receptesdemacasa.blogspot.com.es/


http://joanamascaro.blogspot.com.es/


http://elsfogonsdel1r4a.blogspot.com.es/


http://milreceptes.blogspot.com.es/


http://ingredientsiparaules.wordpress.com/


http://formulesculinaries.blogspot.com.es/


http://vegcuina.blogspot.com.es/


http://www.lasibarita.com/


http://paella-sushi.blogspot.fr/


http://sacuinadesalluna.blogspot.com.es/


http://cuinasensemaldecap.blogspot.com.es/

Uns dies abans, sinó el mateix rebem la notícia que la Dolors Germillach del blog Pecat Capital, ens nomenava al Versatille Blogger. Ja t'ho vam dir el seu dia però t'ho tornem a agrair de tot cor.

Aquest premí requereix tres coses:

1. Donar les gràcies. 

Fet.

2. Descriure com ets. 

La Sílvia:

"Em definiria com un conjunt de sentiments, que moltes vegades explosionen!! Hiperactiva, multi funcional, m'emocionen i em donen molta vida els reptes.
La meva vida gira al voltant de les meves filles, elles són el centre de tot.
Jo no seria i no faria tot el que faig, sense el recolzament incondicional del meu home, una persona que, passats 21 anys, m'emociono quan em mira amb els seus ulls plens de tendresa.
Senzilla i pràctica a la vegada, la millor recompensa és la cara dels meus comensals després d'un dinar."

L'Àgata:

"Sóc una persona apassionada i amb moltes ganes de fer coses. M'encanta conèixer llocs nous, la música i els meus fills. Sóc feliç amb la vida que tinc i sempre penso que som a temps d'engegar nous projectes. Darrerament he entès de manera sobtada que la vida és limitada i que val la pena lluitar pels somnis, ser lliures i gaudir de cada instant. Tinc una parella que em recolza i m'estima i que a més és un gran pare. Què més puc demanar!!! "


Ja ho veieu, dos paies amb sort, encara que crec poc en això de la sort. La sort, com la inspiració.....que et trobi treballant.


3. Donar el premi a 15 blogs.
Buf, ens ha costat però aquí us deixem els blogs que ens han semblat més sucosos i interessants. Felicitats a tots i totes!!!!

http://padenous.blogspot.com.es/


http://www.eltallerdecuina.cat/


http://cuinemambnuria.blogspot.com.es/


http://elsfogonsdelpare.blogspot.com.es/


http://cuinadunaaprenent.blogspot.com.es/


http://lacuinadelolga.blogspot.com.es/


http://www.iavuiquecuino.com/


http://elsmeusplats.blogspot.com.es/


http://dolorsmartainge.blogspot.com.es/


http://aracuina.blogspot.com.es/


http://marisa-bonappetit.blogspot.com.es/


http://cuinantentrellibres.blogspot.com.es/


http://elplatdeldia.blogspot.com.es/


http://castellar-digital.blogspot.com.es/


http://gesmack.blogspot.com.es/

Guacamole de maduixes Marià Albero

Àgata Albero

Fa dies que estic absent, fa dies uns dies que he perdut el meu pare inspirador, el meu mestre,...Els darrers dies entre tots hem volgut que gaudís de cada minut amb nosaltres, amb música, poesia, natura i bon menjar. Valorava cada gest nostre i ens feia sentir especials, únics,... Va marxar discretament, amb generositat i molta pau, la pau d'algú que ha viscut de veritat. La abuela Margarita, un personatge increïble, com tots els que es van acostar a acomidar-lo, ens dona un missatge que no hem d'oblidar: La muerte no es muerte, es tan solo un cambio, Mariano en el cosmos lo está disfrutando. 

Aquí et deixo, pare estimat el Guacamole de maduixes que tan et va agradar aquell darrer àpat, aquell darrer dia. Has fet que entengui tantes coses, m'has donat forces per seguir lluitant pels meus somnis, per ser lliure,....

Ingredients

2 alvocats
1 all
julivert
8 maduixes
oli de Garriguella
suc de llimona
sal i pebre
julivert


Talleu a dauets els alvocats i les maduixes.

Feu a trossets petits l'all procurant treure-li el cor.

Barregeu-ho tot amb el suc de mitja llimona.

Amaniu amb oli, sal i pebre acabat de moldre.

Poseu-hi julivert trinxat per sobre.

Gaudiu!!!


Sigueu lliures i l'amor us acompanyarà. (Marià Albero, València 27-XII- 49 / Sales de Llierca 12-V- 2012)

Quiche d'espinacs

Àgata Albero

Uf, quin desastre l'altre dia... Arribar a casa i trobar-te la nevera que s'ha mort és una tragèdia de les grosses. No hi havia alternativa possible, tocava cuinar a 4 fogons. Que si espinacs congelats, que si carn de vedella per estofar, que si amanida russa, que brou de carn,.... Vaig haver de cuinar 10 plats en 2 dies. La part bona és que vam sopar de tuppers tota la setmana.

La palma se la va endur la Quiche d'espinacs, que va quedar deliciosa. Aquí us la deixo.

Ingredients

1 kg d'espinacs
1 porro
1 ceba
3 ous
1 làmina de pasta de full
200 ml de nata líquida
forrmatge ratllat emmental, al gust

Bé, el procediment és el de totes les quiche, recordeu la de la Sílvia fa uns dies.

Pre-escalfem el forn a 200º. Mentre bullim els espinacs amb un dit d'aigua no més de 10 minuts.

A continuació sofregim el porro i la ceba tallats a llunes, salem i coem a foc baix. 

Mentre enfornem 10 minuts a 180º la làmina de pasta de full dins d'un motlle rodó prèviament punxada i tapada amb paper d'alumini per tal que no s'infli.

Colem els espinacs i barregem amb el porro i la ceba i els ous ben batuts. Per últim afegim el formatge i la nata. Barregem bé.

Afegim la mescla al motlle un cop extret el paper d'alumini i tornem a enfornar uns 15 minuts. I voilà!!! Ja ho tenim. 

Va tenir molt èxit a casa, els nens la van trobar bona bona tot i que era verda, verda.

Truita d'espàrrecs i carbassó, la truita de la Loli

Àgata Albero

La setmana passada la Loli, la paradista del mercat de Lesseps a qui compro sovint verdura i fruita  explicava a una clienta una recepta que havia fet la nit abans pels de casa seva. No vaig poder evitar parar l'orella, així que quan em va tocar el torn vaig afegir a la meva llista carabassó i espàrrecs, disposada així a fer la truita tal i com ella proposava. 

M'és molt senzill organitzar els menús setmanals quan vaig al mercat, només amb les suggerències que em fan a les parades ja surto inspirada.

Aquí us deixo doncs la truita de la Loli.

Ingredients

Una manat d'espàrrecs

1 carabassó

1 ceba mitjana

4 ous

sal i oli

. Rentem bé les verdures. Tallem els espàrrecs a bocinets petits. Fem el mateix amb el carabassó, amb pell i tot, i la ceba.
. Fregim a la paella amb poc oli i a foc ben suau. Salem i tapem per tal que suin i s'estovin.

. En un bol batem els ous, si poden ser de gallines felices millor, i barregem amb la verdura que ja és cuita.

. Posem un pèl d'oli a la paella i quan sigui prou calent hi aboquem la mescla, passats un minuts la tombem amb un plat pla i la tornem a abocar per tal que es cogui per l'altra banda. 

La Loli hi afegeix pernil salat, segur que també deu ser bona. A casa no en teníem i la vam fer apte per vegetarians.

A casa vam fer pa amb tomàquet per acompanyar-la, no en va quedar ni una mica.

A vegades els nens rondinen quan introduïm plats nous, però no us deixeu entabanar, moltes vegades només cal que us vegin convençuts què allò que prepareu és bo. La millor manera, això sí, és que us vegin menjar amb alegria. 

Bombons de coco

Sílvia Manzano

Us quedareu de pasta de moniato quan veieu com són de fàcils d'elaborar i com són de bons…..una relació que no és gens equilibrada!!! És molt poca feina i molt senzilla i el resultat és realment extraordinari…..ep, aviso que tot això és per a qui li agradi el coco i els dolços, la resta us en podeu abstenir, tot i que una altra opció és que els prepareu pels vostres amics o familiars que de segur en gaudiran.

Les mides que us dono són per fer-ne força, com es conserven prou bé dins la nevera val la pena posar-s'hi, a més és un bon recurs per regalar.

Ingredients

- 1 llauneta de llet condensada

- 400 gr de coco rallat

. Posem en un bol, una mica gran, tota la llauna de llet condensada, seguidament, sense por, anem afegint el coco, tot remenant, de manera que es vagi absorbint. 

. Quan veieu que és prou manipulable, poseu el bol dins la nevera per tal que quedi més solida.

. Una hora més tard traieu la pasta de la nevera i arrebosseu amb el coco restant. Jo a vegades les poso en paperets de magdalenes petites o de bombons i la veritat és que queden molt “monos”....

. També els podeu arrebossar amb macarrons de xocolata.

Trobo que el contacte del dolç amb el teu paladar és una sensació de benestar i relax que premia la teva dura jornada. Perquè no????

Guanyadora absoluta del concurs Receptes amb Vida

I ja tenim la guanyadora del concurs!!! Per la seva originalitat, per la espectacular presentació i per la seva dolçor, a part dels m'agrades aconseguits al  nostre Facebook. Cristina Hernàndez, el premi és teu!!! Pots passar quan vulguis per la parada de la Sílvia i t'obsequiarem amb un menú 'to Take Away' fet amb AMOR.


Mireu quina passada la versió de la Cristina del blog Usenllepareuelsdits de la Truita de poma amb canyella i amor.