dimecres, 10 de setembre del 2014

Mousse de pinya

Sílvia Manzano



Abans de res, una gran salutació, que feia dies que us tenia abandonats, la veritat que amb la meva hiperactivitat, no he parat: entre la feina, les vacances, la família i el gran repte que tinc aquest any, la travessa de 85,5 km de Matagalls-Montserrat, ja us podeu imaginar. Però no us oblido i us presento la recepta que molts m'heu demanat.

Hola, per els que em coneixeu, us explicaré que n'hi ha que tenen moltes ganes d'aquesta recepta. L'he recomanada tantes vegades, i és que és ideal, tant ara que encara fa calor, com a l'hivern després d'un dinar contundent, ja que fa baixar el dinar de meravella. Són unes postres que es mengen soles, molt fàcil de fer i els ingredients molt senzills de trobar.....fórmula ideal i a més èxit segur. Es pot realitzar dins un motllo gran per treure a la taula i repartir, o si teniu lloc també es pot fer en copes individuals i guarnir com a vosaltres us vingui de gust. La veritat és que la meva cuina és tradicional, m'agrada aprofitar allò que tinc a casa i posar-ho a la recepta sense haver de comprar res especial. Si teniu dubtes, pregunteu!!!

dissabte, 2 d’agost del 2014

Sardinada a casa la Sílvia i l'Óscar


A casa la cunyada sempre ens tracten la mar de bé. La Sílvia es desfà amb atencions i prepara bons menjarets per tothom. L`Óscar no és menys, sempre disposat, prepara el foc perfecte quan se li demana, recordeu sinó el seu paper fonamental a la preparació de la meva primera paella valenciana amb el foc a terra o la calçotada d'aquest any amb els Albarracín.

Dijous, darrer dia de juliol ho vam celebrar amb una sardinada estupenda a part d'un generós aperitiu, amanida de cigrons i púding d'espàrrecs.
Les sardines, a part de ser molt sanes, són saboroses i barates, és a dir, ho tenen tot. I si les fas al foc el sabor és encara més intens. Les primeres sardinades que recordo les fèiem amb la colla d'amics a ca la Yoli, no teníem encara vint anys. Quins records...!!!

Per cuinar peix el primer que cal fer és cas a la peixatera, que sempre ens donarà bons consells. (Com avui que he preparat unes dorades de costa al forn seguint les indicacions de l'Ester i han quedat de pel·lícula).

I el primer consell és no treure les tripes, quan es preparen al foc tenen més sabor si es conserva la peça sencera.


Ingredients per 4 adults i 5 nens

30 sardines
sal
oli
all
julivert

dimarts, 1 de juliol del 2014

Amanida d'estiu amb mongeta bobi i vinagreta de mostassa clàssica

Àgata Albero


Oix, quants dies sense escriure, mare meua!!!, que diria el meu pare. Estimats i estimades, vaig de bòlit!!! La cuina se m'endu: gestionar, inventar, cuinar, ...sembla que els dies no tinguin prou hores. I si li sumem el fer de mare, parella,...ja m'enteneu, oi? Però una cosa us he de dir: em sento satisfeta, sempre amb aquella sensació que encara ho podries fer millor, però satisfeta. Res més gratificant que mirar enrere i veure que l'aposta val la pena i que a les vores hi ha flors.
Avui a l'ESPAI CUINA'M hem tingut els primers Casals d'estiu de tot un seguit de casals que hem de rebre. M'agrada generar experiències per nens, m'agrada que vinguin a mercat.
Els meus també fan casal i les tardes les tenen lliures, lliures per avorrir-se, barallar-se, jugar, fer manualitats,...avui hem començat a pintar un palet que encara no sabem si serà una prestatgeria o un sofà per un 'chill out'. S'ha de saber fer de tot en aquesta vida!!! I a més, tot allò que es fa amb les mans pot arribar a ser terapèutic, oi?
Avui volia fer una d'aquelles amanides d'estiu que a casa agraden tant i he decidit que tocava mongeta bobi, ara són més bones que mai. Aquí us l'explico: