Crestes, crestes i més crestes

Àgata Albero

Ara fa uns mesos que em vaig retrobar amb les crestes.Trobo que és un plat que dona molt de si. A casa la meva mare en feia de boníssimes. No pretenc descobrir-vos la sopa d'all amb aquest post, només fer un homenatge a la cuina senzilla i a vegades oblidada. Potser us farà recordar la vostra infantesa i us retrobareu amb un sabor que ja teniu al calaix.
En trobareu a la bacallaneria i al super, venen les de tota la vida: La cocinera. 
A casa a la canalla els agraden molt. Personalment m'agrada tenir com a base un bon sofregit de tomàquet que les fa més amoroses però una beixamel també és una bona opció. Es poden fer farcides de formatge com si fossin 'quesadillas', de verdures, de carn , de peix, fins i tot dolces, ...només cal mirar la nevera i el rebost i anar creant farcits al gust dels de casa. A casa en agrada barrejar-hi ou dur a trossets amb el sofregit i també tonyina. Si us agrada el pebrot escalivat (pot ser de llauna), també hi queda bé. 

Per 4 persones amb 1 paquet ja fareu, les heu de farcir posant-hi la farsa al centre de tal manera que pogueu tancar-la bé. Per segellar-la només cal fer servir la forquilla i anar marcant. A nosaltres ens agrada coure-les al forn pintades amb ou. A 180º uns 12 minuts o fins que quedin daurades.

Quina gràcia, ara trobo que en aquest bloc també els fan un homenatge, mireu quines propostes més bones. http://femunmos.blogspot.com.es/2014/12/un-sopar-amb-molta-cresta.html

La cuina d'en Xesco

Àgata Albero

Fa unes setmanes vaig tenir l'enorme privilegi d'assistir a una classe de cuina d'en Xesco Bueno. N'havia sentit a parlar tant que tenia ganes d'anar-hi, vaig ser una alumna motivada cent per cent. Ara em queda pendent anar al seu restaurant (Ca l'Esteve) amb la família blocaire i/o amb la meva, que també són de gaudir menjant. (Per cert, que n'hi havia un parell de gastroblocaires aquell dia, el reconeixeu?)
En Xesco és en mig de mil 'fregaos', és un home actiu i li agrada implicar-se amb tota mena de projectes. La part docent és també un dels seus punts forts, i és que va fer de mestre de cuina ni més ni menys que a la Hofmann. Però passat a part, us he de dir que té un do especial per la docència, és un bon mestre vaja: motiva, estimula, fa pensar,...per mi va ser un dimarts perfecte, començar la setmana com ho vaig fer em va donar piles per seguir.
El centre on fa els tallers (Taller de cocina sabores) és al barri de Gràcia, és un espai acollidor i agradable on es cuiden els detalls. Quan arribes tens la sensació que t'hi esperen i que ets ben rebut.

El taller consistia en una classe de cuina vegetariana que com deia el mateix Xesco era una classe de cuina amb verdures, perquè no vam fer sevir ni tofu, ni seitàn ni cap proteïna vegetal de les que s'usen a la cuina vegetariana. Vam explorar la cuina amb vegetals de tota mena. Personalment trobo que és molt útil poder preparar receptes sense proteïna animal per dos motius: un perquè sempre és més saludable i l'altre perquè quan tens convidats vegetarians a casa els pots cuinar estupendes delícies sense renunciar al sabor, que deia aquell anunci.

Vam preparar 5 receptes:

Consomé de llenties amb meló

Paté de ruca i xampinyons

Faves i pèsols amb coco

Wok de verdures amb romesco

Arròs cremós de remolatxa

Em van agradar totes les receptes però si he de triar em quedo amb el paté, l'arròs i la de meló amb brou de coure les llenties. Les verdures amb romesco van quedar brillants i amb un punt de cruixent fantàstic.

Després les vam poder degustar acompanyades d'un vi que produeix en Xesco, ja us he dit que és molt actiu...

Acabat el taller vam poder petar la xerrada una mica i vaig marxar més que contenta. Ja tinc ganes de tornar-hi. De tant en tant tenir temps per mi i poder formar-me és un veritable plaer. Malgrat que organitzo molts tallers mai en puc gaudir com a alumne i no vull oblidar que si em vaig llençar en aquesta aventura també va ser per tenir més temps per gaudir cuinant i aprenent. Enyoro Receptes amb vida, li dec molt a aquest bloc sense pretensions. Tinc molt esborranys a punt de publicar i espero aviat poder fer-ho. A la Sílvia li passa el mateix,  però el dia a dia se'ns endu, mares i autònomes gairebé és sinònim de super-heroïna, avui en dia....seguirem lluitant pels somnis, però.

Cigrons amb espinacs, el 'potaje' de la tia

Àgata Albero

Avui tornem amb les receptes de la tia Conchín, i com no pot ser d'un altra manera farem una recepta saludable, senzilla i tradicional. Ja ho se ja que fa temps que no m'hi poso, però no és que no vulgui, aquest és un dels meus gran plaers. Aquí em teniu.....

Aquesta recepta té més història del que em pensava, i és que fa només uns dies va morir el meu tiet i padrí, espòs de la meva estimada tia Conchín. Entre molts records que li venien al cap després de la pèrdua, va recordar la seva mare (la meva àvia) i aquest 'potaje' (que diu ella) que li ha marcat dos adèus molt dolorosos. I és que tant el dia que l'àvia i el padrí van morir havia menjat aquest fabulós guisat que avui us explicaré.