La Fraternal d'Espolla

Àgata Albero

Avui, després de veure passar una estona la rua de carnaval de Roses i fer una cerveseta amb uns bons amics hem anat a dinar a La Fraternal. Hem trucat per telèfon per assegurar la taula i la conversa ja ens ha fet preveure que ens hi rebrien bé. Preveiem que fins a les 3 no arribaríem i quan els ho hem dit, a part de voler saber quants seriem, només ens han fet una pregunta? : Què voldreu, arròs? No m'he atrevit a contradir-los. Per què ho hauria de fer? Hi anàvem ben aconsellats per diverses fonts, la darrera va ser una simple foto d'un plat de cargols que em va fer venir salivera i que ens la feia arribar el nostre bon amic i company de feina del blog Xino xano. Un  blog que si no coneixeu i us agrada caminar us recoman-ho de totes totes.

Hem arribat a les 3 o'clock. No ens agrada fer tard. Quan hem informat de la reserva per 4 ens han adreçat a una llarga taula pràcticament plena però amb espai encara per 4 comensals. De seguida ens ha agradat la idea, ens ha recordat un entranyable local de Cantallops on anàvem a dinar ara farà uns 15 anys i que enyorem de veres. 

L'àpat ha estat més que generós: Amanida de l'hort ben amanida, embotits de la terra i cargols per començar. Arròs de peix servit amb cassola metàl·lica amb solera. I per postres, flam, gelat o postres de músic. La Garnatxa va directament servida amb l'ampolla de Chivas reomplerta i fresqueta, com ha de ser. Nosaltres l'hem acabat compartint amb els veïns de taula que eren de Perpinyà.

El preu....més que raonable!!!! El tracte entranyable!!!! Gent que saben com fer-te sentir a gust.

El poble d'Espolla és a més ple de camins per perdre-s'hi a qualsevol època de l'any. Després d'una bona caminada sempre podeu acabar dinant a la Fraternal.