diumenge, 9 de febrer de 2014

Calçotada, salsa romesco i la trobada anual dels Albarracín Corredor a la natura.

Àgata Albero


Temps de calçotades és sinònim de trobades d'amics, de família i de fred. La calçotada sinó és a la natura no acaba de ser-ho, trobo. Vull dir que fer-la a la terrassa de casa no em sembla tan agradable. Menjar calçots és sinònim d'embrutar-se, brases, de canalla corrent, de beure vi a peu dret, de treball en equip,...m'agrada!!! De petita mai n'havia fet de calçotades, a casa no en fèiem i normalment les trobades eren a casa perquè qui cuinava era la meva mare i ho feia prou bé. De fet ho feia tant bé, que molts diumenges teníem gent a dinar, però no recordo calçotades.

El cap de setmana passat vam estar a Sant Jaume de Llierca, a una casa rural que des que hi vaig entrar vaig començar a respirar-hi aires familiars. No sabia ben bé perquè però l'estil m'era tan familiar. Em recordava aquells temps a Vilert, quan érem petits i anàvem a veure el meu pare, les parets pintades amb colors alegres: anyil, albero, magenta,...un estil diferent i trencador. Poca gent pintava casa seva així al Pla de l'Estany als anys 70......era un estil molt àrab, molt mediterrani,...molt hippie.

I vés, no anava errada, la propietària em va dir, quan la vaig conèixer, que havien estat el meu pare i la seva companya els que més l'havien assessorat i ajudat alhora de restaurar la casa. 

Bé, ja m'he desviat del tema,...i jo el que volia era parlar-vos de la calçotada que vam fer dissabte. El meu cunyat ajudat per unes quantes mans, va fer dos focs, un per les botifarres i un altre pels calçots. Ell és dels de graella, no els enfila amb filferro, la cocció a foc viu i a esperar que supurin. Però atenció, que si n'hi ha de gruixuts la cosa enganya, cal mirar de posar calçots de la mateixa mida per poder saber quan són cuits i treure'ls tots a l'hora.








Mentre ells treballaven fora, jo ho feia dintre. Jo era la encarregada de la salsa romesco. Aquí us en deixo la recepta, la més tradicional.


Ingredients per sucar-hi 100 calçots

15 tomacons
2 cabeces d'all
8 nyores
60 gr d'ametlles
60 gr d'avellanes
pa torrat
sal
oli
vinagre

Elaboració

Deixem les nyores a remullar el dia abans o les escaldem amb aigua calenta.
Escalivem els alls i el tomàquet.



Pelem i aboquem dins un bol gran. Hi afegim la carn de nyora, que traurem amb l'ajuda d'un ganivet.





Batem juntament amb l'oli, la sal, les ametlles i avellanes, el pa i el vinagre. Ho fem fins que es lligui la salsa.



Les mides de l'amanit em sap greu dir que les faig al gust, cal provar i fer cas de la intuïció. 

Bé, no cal dir que la calçotada va anar acompanyada de carn a la brasa que vam acompanyar de salse almadroc, una salsa medieval que he après a cuinar a l'Espai Boisà,  un altre dia us en penjo la recepta. No teniem alls per fer l'all i oli i vaig improvitzar aquesta salsa utilitzant calçots com a substituts de l'all. Va quedar prou bona.




Gaudiu molt amics, la vida és bàsicament per això.

1 comentari:

  1. Tens raó que una calçotada és sempre una bona excusa per trobar-se amb família i amics! A més de per gaudir d'un plat deliciós i molt nostre! PEtons!

    ResponElimina

Ens agrada saber la teva opinió, gràcies pel teu comentari.