dimecres, 24 de desembre del 2014

Sopar de Nadal per la Jaqueline: Pollastre amb prunes i pinyons i pastís de formatge

Àgata Albero
A casa celebrem el Nadal 3 dies (24, 25 i 26), després arribarà el cap d'any i per acabar el dia de Reis. Ens trobem amb les diferents famílies a casa d'uns i d'altres, d'aquesta manera ens podem veure amb tothom. Aquest any el sopar del 24 el farem a casa meva, els temps canvien, tot es re-col·loca i anem fent camí. De fet, de petita no el celebràvem a casa, quan em vaig anar fent gran vaig començar a anar a casa la meva amiga Ruth, era un dia especial, es trobaven tota la seva família i menjaven marisc i coses bones i jo m'hi sentia molt a gust. Després van venir altres trobades i la que més anys vam celebrar va ser a Sales. Ara tots els fills del Marià viuen repartits pel món i nosaltres a Barcelona. Aquest any celebrarem el 24 a casa i, com l'any passat també cuinaré per la meva veïna Jaqueline. El menú que m'ha demanat aquest any, apart del pollastre de Nadal tradicional català, ha estat: 


Crema de carbassa
Amanida russa amb pinya i sense tonyina ni pebrot escalivat
Pastís de formatge 
El pastís el vaig assajar fa una setmana i el vaig fer provar a la família, va ser tot un èxit. Avui l'he mirat de millorar.

Pels de casa aquest vespre faré alguns experiments que ja us explicaré però el plat principal serà el rap al 'cognac' de la Lola, la meva sogra. Prepararé alguns entrants entre ells vieires al forn, bombons de foie i uns carpaccios de 3 peixos diferents, se'm gira feina. Les postres seran les tradicionals: neules i torrons que esperem ens cagui el tió.


Comencem amb les postres.


Pastís de formatge

15 galetes Maria
60 gr. de mantega a temperatura ambient
2 ous
100 gr de sucre
250 gr de mascarpone
400 gr de formatge cremós
2 iogurts de llimona
80 gr de farina
1 sobre de llevat químic

dilluns, 22 de desembre del 2014

Nadala, Christmas Pere IV. Marià Albero pal mundo entero.

Àgata Albero
No és només ara que penso en tu, crec que gairebé cada dia ets dins el meu cap, en forma de somni i en el record. Puc parlar de tu sense emocionar-me, ja és un pas, la vida és això, anar endavant i mirar de ser feliç amb l'ara. El temps estan canviant i es respira un aire que a tu de segur t'agradaria. Els teus, som plens de projectes, la teva força és dins nostre i surt per fer-la conèixer al món sencer. Petons i abraçades allà on siguis.

Bon Nadal!!!


dijous, 18 de desembre del 2014

Crestes, crestes i més crestes

Àgata Albero

Empanadilles molt fàcils

Ara fa uns mesos que em vaig retrobar amb les crestes.Trobo que és un plat que dona molt de si. A casa la meva mare en feia de boníssimes. No pretenc descobrir-vos la sopa d'all amb aquest post, només fer un homenatge a la cuina senzilla i a vegades oblidada. Potser us farà recordar la vostra infantesa i us retrobareu amb un sabor que ja teniu al calaix.
En trobareu a la bacallaneria i al super, venen les de tota la vida: La cocinera. 
A casa a la canalla els agraden molt. Personalment m'agrada tenir com a base un bon sofregit de tomàquet que les fa més amoroses però una beixamel també és una bona opció. Es poden fer farcides de formatge com si fossin 'quesadillas', de verdures, de carn , de peix, fins i tot dolces, ...només cal mirar la nevera i el rebost i anar creant farcits al gust dels de casa. A casa en agrada barrejar-hi ou dur a trossets amb el sofregit i també tonyina. Si us agrada el pebrot escalivat (pot ser de llauna), també hi queda bé. 

Per 4 persones amb 1 paquet ja fareu, les heu de farcir posant-hi la farsa al centre de tal manera que pogueu tancar-la bé. Per segellar-la només cal fer servir la forquilla i anar marcant. A nosaltres ens agrada coure-les al forn pintades amb ou. A 180º uns 12 minuts o fins que quedin daurades.


Empanadillas, recepta fàcil

Quina gràcia, ara trobo que en aquest bloc també els fan un homenatge, mireu quines propostes més bones. http://femunmos.blogspot.com.es/2014/12/un-sopar-amb-molta-cresta.html

dilluns, 15 de desembre del 2014

La cuina d'en Xesco

Àgata Albero

Fa unes setmanes vaig tenir l'enorme privilegi d'assistir a una classe de cuina d'en Xesco Bueno. N'havia sentit a parlar tant que tenia ganes d'anar-hi, vaig ser una alumna motivada cent per cent. Ara em queda pendent anar al seu restaurant (Ca l'Esteve) amb la família blocaire i/o amb la meva, que també són de gaudir menjant. (Per cert, que n'hi havia un parell de gastroblocaires aquell dia, el reconeixeu?)
En Xesco és en mig de mil 'fregaos', és un home actiu i li agrada implicar-se amb tota mena de projectes. La part docent és també un dels seus punts forts, i és que va fer de mestre de cuina ni més ni menys que a la Hofmann. Però passat a part, us he de dir que té un do especial per la docència, és un bon mestre vaja: motiva, estimula, fa pensar,...per mi va ser un dimarts perfecte, començar la setmana com ho vaig fer em va donar piles per seguir.
El centre on fa els tallers (Taller de cocina sabores) és al barri de Gràcia, és un espai acollidor i agradable on es cuiden els detalls. Quan arribes tens la sensació que t'hi esperen i que ets ben rebut.



El taller consistia en una classe de cuina vegetariana que com deia el mateix Xesco era una classe de cuina amb verdures, perquè no vam fer sevir ni tofu, ni seitàn ni cap proteïna vegetal de les que s'usen a la cuina vegetariana. Vam explorar la cuina amb vegetals de tota mena. Personalment trobo que és molt útil poder preparar receptes sense proteïna animal per dos motius: un perquè sempre és més saludable i l'altre perquè quan tens convidats vegetarians a casa els pots cuinar estupendes delícies sense renunciar al sabor, que deia aquell anunci.




Vam preparar 5 receptes:
Consomé de llenties amb meló
Paté de ruca i xampinyons
Faves i pèsols amb coco

Wok de verdures amb romesco

Arròs cremós de remolatxa




Em van agradar totes les receptes però si he de triar em quedo amb el paté, l'arròs i la de meló amb brou de coure les llenties. Les verdures amb romesco van quedar brillants i amb un punt de cruixent fantàstic.



Després les vam poder degustar acompanyades d'un vi que produeix en Xesco, ja us he dit que és molt actiu...

Acabat el taller vam poder petar la xerrada una mica i vaig marxar més que contenta. Ja tinc ganes de tornar-hi. De tant en tant tenir temps per mi i poder formar-me és un veritable plaer. Malgrat que organitzo molts tallers mai en puc gaudir com a alumne i no vull oblidar que si em vaig llençar en aquesta aventura també va ser per tenir més temps per gaudir cuinant i aprenent. Enyoro Receptes amb vida, li dec molt a aquest bloc sense pretensions. Tinc molt esborranys a punt de publicar i espero aviat poder fer-ho. A la Sílvia li passa el mateix,  però el dia a dia se'ns endu, mares i autònomes gairebé és sinònim de super-heroïna, avui en dia....seguirem lluitant pels somnis, però.

dijous, 16 d’octubre del 2014

Cigrons amb espinacs, el 'potaje' de la tia


Àgata Albero


Avui tornem amb les receptes de la tia Conchín, i com no pot ser d'un altra manera farem una recepta saludable, senzilla i tradicional. Ja ho se ja que fa temps que no m'hi poso, però no és que no vulgui, aquest és un dels meus gran plaers. Aquí em teniu.....

Aquesta recepta té més història del que em pensava, i és que fa només uns dies va morir el meu tiet i padrí, espòs de la meva estimada tia Conchín. Entre molts records que li venien al cap després de la pèrdua, va recordar la seva mare (la meva àvia) i aquest 'potaje' (que diu ella) que li ha marcat dos adèus molt dolorosos. I és que tant el dia que l'àvia i el padrí van morir havia menjat aquest fabulós guisat que avui us explicaré. 

dimecres, 10 de setembre del 2014

Mousse de pinya

Sílvia Manzano



Abans de res, una gran salutació, que feia dies que us tenia abandonats, la veritat que amb la meva hiperactivitat, no he parat: entre la feina, les vacances, la família i el gran repte que tinc aquest any, la travessa de 85,5 km de Matagalls-Montserrat, ja us podeu imaginar. Però no us oblido i us presento la recepta que molts m'heu demanat.

Hola, per els que em coneixeu, us explicaré que n'hi ha que tenen moltes ganes d'aquesta recepta. L'he recomanada tantes vegades, i és que és ideal, tant ara que encara fa calor, com a l'hivern després d'un dinar contundent, ja que fa baixar el dinar de meravella. Són unes postres que es mengen soles, molt fàcil de fer i els ingredients molt senzills de trobar.....fórmula ideal i a més èxit segur. Es pot realitzar dins un motllo gran per treure a la taula i repartir, o si teniu lloc també es pot fer en copes individuals i guarnir com a vosaltres us vingui de gust. La veritat és que la meva cuina és tradicional, m'agrada aprofitar allò que tinc a casa i posar-ho a la recepta sense haver de comprar res especial. Si teniu dubtes, pregunteu!!!

dissabte, 2 d’agost del 2014

Sardinada a casa la Sílvia i l'Óscar


A casa la cunyada sempre ens tracten la mar de bé. La Sílvia es desfà amb atencions i prepara bons menjarets per tothom. L`Óscar no és menys, sempre disposat, prepara el foc perfecte quan se li demana, recordeu sinó el seu paper fonamental a la preparació de la meva primera paella valenciana amb el foc a terra o la calçotada d'aquest any amb els Albarracín.

Dijous, darrer dia de juliol ho vam celebrar amb una sardinada estupenda a part d'un generós aperitiu, amanida de cigrons i púding d'espàrrecs.
Les sardines, a part de ser molt sanes, són saboroses i barates, és a dir, ho tenen tot. I si les fas al foc el sabor és encara més intens. Les primeres sardinades que recordo les fèiem amb la colla d'amics a ca la Yoli, no teníem encara vint anys. Quins records...!!!

Per cuinar peix el primer que cal fer és cas a la peixatera, que sempre ens donarà bons consells. (Com avui que he preparat unes dorades de costa al forn seguint les indicacions de l'Ester i han quedat de pel·lícula).

I el primer consell és no treure les tripes, quan es preparen al foc tenen més sabor si es conserva la peça sencera.


Ingredients per 4 adults i 5 nens

30 sardines
sal
oli
all
julivert

dimarts, 1 de juliol del 2014

Amanida d'estiu amb mongeta bobi i vinagreta de mostassa clàssica

Àgata Albero


Oix, quants dies sense escriure, mare meua!!!, que diria el meu pare. Estimats i estimades, vaig de bòlit!!! La cuina se m'endu: gestionar, inventar, cuinar, ...sembla que els dies no tinguin prou hores. I si li sumem el fer de mare, parella,...ja m'enteneu, oi? Però una cosa us he de dir: em sento satisfeta, sempre amb aquella sensació que encara ho podries fer millor, però satisfeta. Res més gratificant que mirar enrere i veure que l'aposta val la pena i que a les vores hi ha flors.
Avui a l'ESPAI CUINA'M hem tingut els primers Casals d'estiu de tot un seguit de casals que hem de rebre. M'agrada generar experiències per nens, m'agrada que vinguin a mercat.
Els meus també fan casal i les tardes les tenen lliures, lliures per avorrir-se, barallar-se, jugar, fer manualitats,...avui hem començat a pintar un palet que encara no sabem si serà una prestatgeria o un sofà per un 'chill out'. S'ha de saber fer de tot en aquesta vida!!! I a més, tot allò que es fa amb les mans pot arribar a ser terapèutic, oi?
Avui volia fer una d'aquelles amanides d'estiu que a casa agraden tant i he decidit que tocava mongeta bobi, ara són més bones que mai. Aquí us l'explico:

dilluns, 9 de juny del 2014

Sonsos arrebossats, el secret

Àgata Albero


Hola de nou, avui torno amb una recepta ràpida i és que darrerament no tinc massa temps. Ja sabeu que és temporada de peix blau i el sonso és barat, saborós i té moltes propietats. A més, als nens és un peix que els costa poc de menjar perquè venen a ser com patates rosses cruixents, per a ells. 

Cal dir que he dubtat molt entre sonso i sonso, perquè l'he vist escrit de les dues maneres, però finalment he anat al diccionari.cat i us he de dir que sonso no hi surt.

El truc d'avui crec que és molt inspirador i us farà recuperar les ganes de cuinar-lo. Va ser la Monste, la cuinera de l'escola dels meus fills qui me'l va 'xivar'.

Ingredients per 4 persones

400 gr. de sonso
sal
farina de blat
farina de galeta
oli d'oliva del 0,4

Netegeu, escorreu bé i saleu el peix.


Poseu dins una bossa de plàstic les dues farines ben barrejades. Ara poseu-hi el peix, tanqueu la bossa i sacsegeu bé fins que tot el peix quedi ben arrebossat.


Fregiu amb oli abundant ben calent, a petites tongades.


 A mida que l'aneu fregint poseu-lo en una safata on hi haureu col·locat un paper absorbent.


I ara només queda gaudir-ne. ja veure-ho com són de cruixents cuinats d'aquesta manera.

Amb una bona amanida de tomàquet ja tindreu un sopar lleuger i saludable per la família. 

dilluns, 12 de maig del 2014

Mousse de xocolata Anna Muñoz



Avui que fa un any de tot plegat, els records m'inunden i penso en tot allò que ha passat des d'aleshores. La sensacions es barregen i prefereixo no mirar enrere; però no pas per evitar el patiment, només per la voluntat de mirar el futur amb il·lusió, o millor dit, de viure aquest present on som ara amb esperança, l'esperança de l'inconscient, de qui veient que els qui estimes poden desaparèixer d'un dia per l'altre, fa com si res perquè sinó no la tristor no el deixaria viure.

Em sembla un bon dia per reprendre la meva activitat bloguera i m'agrada fer-ho amb un postre dolç i senzill:  pel bo, pel dolç, pel mascle....Per tu pare estimat.

La recepta me la va ensenyar l'Anna, una mestra del Patu del cicle dels mitjans que si una cosa té és empatia i dolçor amb els companys i amb els els alumnes. Gràcies Anna, va per tu!!

Mireu que fàcil:

INGREDIENTS PER A 8 MOUSSES

9 OUS
1 RAJOLA DE XOCOLATA
75 gr de MANTEGA SENSE SAL

PASOS:


 FONDRE LA XOCOLATA I LA MANTEGA AL BANY MARIA





SEPARAR LES CLARES DEL ROVELL I MUNTAR-LES A PUNT DE NEU.


BARREJAR MOLT BÉ LES CLARES AMB LA XOCOLATA DESFETA I TOT SEGUIT COL·LOCAR DINS LES FLAMERES I POSAR-LES AL CONGELADOR…I




L'ENDEMÀ TRAIEU-LES PEL MATÍ DEL CONGELADOR I DEIXEU-LES DINS LA NEVERA PER L'HORA DE DINAR. I A GAUDIR! POSEU-HI UNS MIKADOS O UNES GALETONES BEN BONES I MMMM…


divendres, 25 d’abril del 2014

Pollastre amb cervesa

Sílvia Manzano


Hola!!! Pollastre a la Cervesa, ja ho se que hi ha moltes maneres de fer-lo, però jo us presento una forma que em va explicar el director del nostre mercat. També li agrada la cuina i sovint compartim receptes i trucs. Contagia a qui se li apropi les ganes de cuinar. I és que tan se val l'estona que passis a la cuina, la intenció sempre és la mateixa, gaudir del que fas, fer-ho amb amor, i els plats surten….ummmmmm  I resultat és sempre el mateix: els qui els comparteixen amb nosaltres els surt un gran somriure. Ja sabeu, un bon lloc per venir és el Mercat de Lesseps, s'hi contagia el bon rotllo i la vida saludable, tant amb els menjar com pel contacte amb les persones, compartim des de receptes fins a experiències quotidianes.

Bé, bona propaganda del lloc on treballo, oi? Però amb molt de cor. Comencem? Seguint amb la nostra filosofia farem cuina d'aprofitament, escollirem els ingredients mirant que tenim pel rebost i la nevera, tot i que jo tinc sort, ja que tinc un gran rebost: el mercat, ja ja ja.

Ingredients accessibles, econòmics, i senzills, ingredients ideals per un gran plat.

Ingredients per 4 persones:

- 8 cuixetes o cuixots, o pits, 


- 2 cebes tallades a llunes

- 1 iogurt

- 2 gots del cervesa, en el meu cas, tenia cava, i he tirat un got de cervesa i un de cava

- 2 cullerades d´oli d´oliva, sal i pebre.

Posem una paella gran, que vol dir ampla i fonda.


Afegim l´oli i seguidament marquem les cuixetes i els cuixots o la part del pollastre que hagueu escollit. 

Una vegada estiguin daurades les traieu i les reserveu. 


Afegiu la ceba a la paella on heu fregit el pollastre i passats uns 10 minuts a foc mig, afegiu el pollastre.

Tot seguit barregem bé i afegim el cava, la cervesa i el iogurt, sal i pebre.



Tapem i deixem coure uns 40 minuts. La veritat és que podeu aprofitar per anar fent coses per casa i llegir un llibre, si voleu, de tant en tant aneu movent la cassola....i llestos, ja teniu un plat exquisit. Jo el vaig acompanyar amb una mica d’arròs bullit, és un plat ideal per la carmanyola, o per deixar preparat per un altre dia.


La vida t´ensenya a valorar el que tens i els qui estan al teu costat.....però es mooooolt important valorar-vos vosaltres mateixos, només així sereu capaços de aconseguir els vostres somnis. Gaudiu de la vostra cuina i en bona companyia. Muak.

diumenge, 23 de març del 2014

Carrot cake, pastís de pastanaga molt fàcil.

Àgata Albero


Ara, darrerament m'està agradant provar de fer pastissos diferents i agafant llibre infantils s'aprèn molt. Feia temps que voli aprendre a fer el famós Carrot Cake, altrament dit pastís de pastanaga i, escolti!!, no va quedar pas malament. El llibre es diu 'Con las manos en la masa' ( e Grijalbo) i té un munt de receptes senzilles per fer amb nens.

El primer que diuen els nens és: de pastanaga??? El resultat és sorprenent. Ja ho veureu.

Ingredients

2 pastanagues mitjanes
215 g. de farina
225 g. de sucre moreno
2 cullerades de llevat en pols
1 culleradeta de canyella en pols
un pessic de sal
120 ml d'oli vegetal
3 ous grans
 i cullaradeta d'essència de vainilla
60 g.. de nous
30 g. de panses (opcional)

Per la cobertura:
30 g. de mantega a temperatura ambient
15 g. de crema de formatge tipus Mascarpone
140 g de sucre llustre
1 culleradeta d'essència de vainilla
un pessic de sal

Pre-escalfeu el forn a 180º
Unteu amb mantega el motlle del pastís.
Peleu les pastanagues.
Ratlleu uns 155 gr de pastanaga y reserveu.
Poseu la farina, el sucre, el llevat, la canyella i la sal en un bol. 
Remeneu bé.
En un altre bol barregeu la pastanaga ratllada, l'oli, els ous i la vainilla.
Barregeu amb la mescla de la farina.
Afegiu les nous i les panses i remeneu.
Aboqueu la barreja de tot al motlle i amb l'espàtula de goma repartiu de manera uniforme.
Enforneu durant 40 minuts, fins que quan punxeu un escuradents al centre us surti net.
Deixeu refredar sobre d'una reixeta.
Desemmotlleu el pastís sobre la reixa, deixeu-lo cap per vall, així us quedarà una superfície ben plana i més bonica alhora de presentar-la.

En un bol barregeu la mantega i el formatge. amb la batedora.
Afegiu el sucre lustre, la vainilla i la sal. Bateu bé.
Coloqueu el pastís en un aplata per servir i repartiu bé amb l'espàtula la barreja anterior.




 
Serviu a temperatura ambient.


Aquesta vegada no us tinc fotos del procés, només de la cobertura, espero que pogueu seguir bé la recepta malgrat tot.

dimecres, 19 de març del 2014

Per picar

Sílvia Manzano

Respectant la cuina d'aprofitament, que tant defenso, us haig d'explicar, aquesta recepta, que simplement va sorgir a casa, i hem ve de gust compartir-la amb vosaltres.
Dissabte a la nit, vam tenir convidats a casa, i allò tan típic: pa amb tomàquet, fuet, botifarra d'ou, pernil, anxoves, torradetes amb paté, truita de patata, taula de formatges, postres i com ja sabeu, tot el que sorgeix. Doncs com és típic de casa meva, va sobrar una mica d’això, una mica d’allò i, apa  ja tindrem el sopar del diumenge. 
Diumenge al vespre aprofito per preparar algun tàper per començar la setmana, estava bullint uns macarrons i aprofitava per fer salsa de tomàquet casolana. I, com sempre,  ja sento els de casa, que volen sopar. Nosaltres diumenge a la nit, imagino que com en moltes cases, deixo que cada un es faci el sopar, “cuina oberta”, perquè al final, només tenen cap de setmana de relax els de casa.....i no pot ser.
Doncs els de casa es van preparar amb les restes de la nit anterior van sopar unes torrades molt, molt originals, que ara os mostro perquè les veieu. 

Ingredients

1 paquet de torradetes de les petites
Uns talls de fuet i llonganissa
Uns talls de botifarra d'ou
Uns filets d´anxova
4 cullerades soperes de salsa de tomàquet
Pebre negre



En el meu cas hi poso  a sobre el que teníem a casa, però es pot posar qualsevol altre embotit, formatge, o el que tingueu que dona voltes a la nevera, i que vosaltres sabeu, que una vegada disfressat, amb xapa i pintura, ve més de gust..

Vaig untar les torradetes amb la salseta de tomàquet, i a damunt variat, unes amb anxoves i una mica de pebre negre, i les altres vaig barrejar els embotits que van sobrar de la nit anterior, de tal forma que la combinació va quedar genial!!!!! Amb aquesta idea que us he donat segur que vosaltres ho feu genial, també es pot posar de base amb les torrades, la salsa sobrant del rostit, o qualsevol altre, que os hagi quedat bona i no voleu abocar a les escombraries.

Aquesta frase no es meva, però nomes la agafo de préstec per dir-vos que....tots teniu persones meravelloses al vostre costat que amb el seu granet de sorra construeixen un desert.....FELIÇ DIA!!! I compartiu les torrades, sempre serà una bona excusa per compartir amb qui tu estimes.

diumenge, 9 de febrer del 2014

Calçotada, salsa romesco i la trobada anual dels Albarracín Corredor a la natura.

Àgata Albero


Temps de calçotades és sinònim de trobades d'amics, de família i de fred. La calçotada sinó és a la natura no acaba de ser-ho, trobo. Vull dir que fer-la a la terrassa de casa no em sembla tan agradable. Menjar calçots és sinònim d'embrutar-se, brases, de canalla corrent, de beure vi a peu dret, de treball en equip,...m'agrada!!! De petita mai n'havia fet de calçotades, a casa no en fèiem i normalment les trobades eren a casa perquè qui cuinava era la meva mare i ho feia prou bé. De fet ho feia tant bé, que molts diumenges teníem gent a dinar, però no recordo calçotades.

El cap de setmana passat vam estar a Sant Jaume de Llierca, a una casa rural que des que hi vaig entrar vaig començar a respirar-hi aires familiars. No sabia ben bé perquè però l'estil m'era tan familiar. Em recordava aquells temps a Vilert, quan érem petits i anàvem a veure el meu pare, les parets pintades amb colors alegres: anyil, albero, magenta,...un estil diferent i trencador. Poca gent pintava casa seva així al Pla de l'Estany als anys 70......era un estil molt àrab, molt mediterrani,...molt hippie.

I vés, no anava errada, la propietària em va dir, quan la vaig conèixer, que havien estat el meu pare i la seva companya els que més l'havien assessorat i ajudat alhora de restaurar la casa. 

Bé, ja m'he desviat del tema,...i jo el que volia era parlar-vos de la calçotada que vam fer dissabte. El meu cunyat ajudat per unes quantes mans, va fer dos focs, un per les botifarres i un altre pels calçots. Ell és dels de graella, no els enfila amb filferro, la cocció a foc viu i a esperar que supurin. Però atenció, que si n'hi ha de gruixuts la cosa enganya, cal mirar de posar calçots de la mateixa mida per poder saber quan són cuits i treure'ls tots a l'hora.








Mentre ells treballaven fora, jo ho feia dintre. Jo era la encarregada de la salsa romesco. Aquí us en deixo la recepta, la més tradicional.


Ingredients per sucar-hi 100 calçots

15 tomacons
2 cabeces d'all
8 nyores
60 gr d'ametlles
60 gr d'avellanes
pa torrat
sal
oli
vinagre

Elaboració

Deixem les nyores a remullar el dia abans o les escaldem amb aigua calenta.
Escalivem els alls i el tomàquet.



Pelem i aboquem dins un bol gran. Hi afegim la carn de nyora, que traurem amb l'ajuda d'un ganivet.





Batem juntament amb l'oli, la sal, les ametlles i avellanes, el pa i el vinagre. Ho fem fins que es lligui la salsa.



Les mides de l'amanit em sap greu dir que les faig al gust, cal provar i fer cas de la intuïció. 

Bé, no cal dir que la calçotada va anar acompanyada de carn a la brasa que vam acompanyar de salse almadroc, una salsa medieval que he après a cuinar a l'Espai Boisà,  un altre dia us en penjo la recepta. No teniem alls per fer l'all i oli i vaig improvitzar aquesta salsa utilitzant calçots com a substituts de l'all. Va quedar prou bona.




Gaudiu molt amics, la vida és bàsicament per això.