dijous, 15 de desembre del 2016

Mandonguilles de bacallà, la recepta de la besàvia Pepa


Albondigas de bacalao. Mandonguilles de bacallà

Ara fa uns dies que vaig baixar a València a veure la tia, cada dia està més gran, llei de vida, fer-se gran és anar fent consciència que anem perdent persones estimades pel camí, que anem sols per la vida i que tot aquell temps passat es va esvaint i mai més tornarà. A mi les arrugues em són ben igual, ho comentàvem ahir amb la meva estimada amiga Ruth, el que és més dolorós és que encara ens queden per viure moments que no seran com volíem ni esperàvem....Però també ens queden per viure moments bonics, molts, segur,...
Per això no vull oblidar perquè estic aquí, perquè un bon dia vaig sentir la necessitat de compartir la cuina que conec amb tothom i això és el que realment em fa gaudir, una afició que comparteixo amb la meva tia des que tinc olfacte i paladar....
Aquesta recepta d'avui és d'aquelles que voldreu provar de fer de seguida que acabeu de llegir-la, per gustosa i per senzilla. No són bunyols però tampoc són croquetes són, com les anomena ella, 'albondigas de bacalao'. A Instagram ja us vaig penjar el making off... Avui ...la recepta.

I ja que ens hi posem en farem per parar un tren i regalar a qui calgui.

Ingredients per fer-ne 200

8 kg de patates vermelles (Red Pontiac)

2 kg de llom de bacallà net i sense espines (aquest és del Mercat Central de València)
1 ceba tendra
8 alls
un bon manat de julivert 
6 ous
200 gr de pinyons
Pimentón de la Vera (o pebre dolç sino en teniu de la Vera)
Farina de galeta
Oli d'oliva VE (Verge Extra, sempre)

Truita de mongeta, bacon i caliu

Silvia Manzano



Aquesta truita és un record, o millor dit, un gran record d'un cuiner, el meu primer 'jefe', pràcticament un pare per mi. Jo només tenia 17 anys, la meva primera feina va ser a una empresa familiar de menjars preparats al Mercat de Lesseps, va ser aleshores que la meva creativitat a la cuina va començar a fluir. L' Armengol Serradell, que encara no us l'havia presentat, tenia bona mà, imaginació, bon gust i sobretot, el que feia que els seus plats fossin tan increïbles, molt bon paladar Gaudia de la bona taula i dels bon menjar. Tant ell com la seva dona, la Mari, feien que el menjar diari fós un gran plaer. 

És per tot plegat que us dedico aquesta truita que ell feia. Els que treballàvem amb ells gaudien mentre treballàvem, sempre aprofitant la matèria prima que tenia, mongetes blanques de les petites ja cuites i cansalada de la salada, que a ell tant li agradava.  Sempre deia:- On es posi una bona cansalada amb pa amb tomàquet que es tregui el pernil.
Bacon, una mica d'all i julivert acabat de trinxar, ous i molta tendresa. Encara recordo la seva cara de satisfacció tant quan la preparava com quan ens la menjàvem. Però amb tot..... provava plats, mescles, salses diferents, sempre provava, inventava, innovar i tots el seus alumnes, que era el que érem quan ho feia, gaudíem de la seva gran varietat de plats. Per tot plegat, és un gran plaer dedicar-vos aquest plat en record d'ell.

Ingredients
150 grams de mongeta petita cuita
2 tires de cansalada salada 
4 tires de bacon curat i magre
Un picadeta d´all i julivert, com una culleradeta
4 ous grans

dijous, 22 de setembre del 2016

Torrada amb pesto, tomàquet sec i parmesà. Un aperitiu per triomfar.

Àgata Albero


Mireu, aquesta és una d'aquelles que triomfen el 100% de les vegades que la feu. La vaig treure d'un llibre de cuina vegetariana que corre per casa i que té un capítol dedicat a les taules de festa. La festa vegetariana és plena de colors, com en aquest cas. Trobo que és molt estètic tot plegat, de fet, qualsevol plat lluït avui en dia acaba tirant de fruita, verdura i/o herbes aromàtiques, gairebé sempre, per acabar-lo comme il faut!


La recepta la trobeu en el títol, no té més. La combinació és DIVINA.

Ingredients
Pesto
Tomàquets secs macerats amb oli i orenga
Encenalls de parmesà
Torradetes de pa bo

Procediment
Escampeu el pesto a cada torrada
Poseu-hi uns talls de tomàquet sec macerat a sobre.
Guarniu amb trossos d'encenalls de parmesà.

La cosa és que aquí hi ha tres preparacions prèvies, però totes aptes per a no iniciats, no patiu. Aquí us les deixo: 

Mil fulls de xocolata, ràpid i senzill

Silvia Manzano


SÍ SÍ, RÀPID I SENZILL, no em negareu que són unes postres faciletes. Per berenar, esmorzar o per menjar quan vull, són unes d’aquelles que quan veieu en alguna pastisseria us cau la baba, oi? A mi em passa....

Doncs no patiu, no us deixeu impressionar, confesso que és tan ràpid i senzill que en qualsevol moment el podeu fer a casa, us faré la demostració en res. Aquesta vegada vaig aprofitar la tarda i vaig convidar als meus veïns, que encara són petits, que m'ajudessin a fer-ho. Ja us podeu imaginar, amb el petit que té 4 anys, on van acabar la majoria d’encenalls de xocolata, jajajaja, però ens ho vam passar d’allò més bé, i vam berenar millor que bé.
Us animo a que li doneu una oportunitat aquesta recepta.

Ingredients
1 lamina de pasta de full
200 grams d’encenalls de xocolata
50 grams d’ametlla (“Granillo”)
Sucre blanc o sucre moreno o fructosa
Una mica de farina

Doncs  posem-nos mans a la massa....


dilluns, 5 de setembre del 2016

L’ARRÒS AMB VERDURES DE LA CARME

Sílvia Manzano



Hola soc la Sílvia, ja torno a ser amb vosaltres, ja en tenia ganes...avui mireu què us porto.
Ummmm!!! Quin arròs, encara noto el bon gust que va quedar-me  al paladar. I és que ho te tot:  fàcil, lleuger, d’aprofitament i bastant econòmic.
Una companya de feina, la Carme, em va explicar la recepta i l’endemà ja el vaig fer. Us la traspasso perquè és un arròs que inclús  utilitzant el arròs bomba (un arròs que absorbeix tot el gust de les verdures) és perfecte per l’endemà,  tant per la carmanyola, com per trobar-lo fet a casa quan arribes de la feina.
Els que em coneixeu, ja ho sabeu, m’encanta transformar les receptes, i fer-les de tal forma que la puguis elaborar amb els ingredients que tinguis a casa. Us ben asseguro per aquesta recepta vaig aprofitar molt i molt el que tenia per la nevera i pel congelador.

Ingredients:
1 carbassó
2 cebes tendres petites
Sobres de minestra de verdures que tenia al congelador: 2 cullerades de pèsols, 2 de mongeta tendra, 2 de pastanagues petites, 6 cors de carxofa a trossos i una culleradeta petita de faves super baby.
1 got d’arròs bomba
3 gots de brou de verdures
2 cullerades d’oli d’oliva
sal i pebre.

Doncs, mans a la cassola....ja jaja.

dimecres, 22 de juny del 2016

La recepta de l'ensaïmada i el matí a la pastisseria Rodellas de Sant Celoni


Dissabte 11 de juny vaig tenir l'enorme sort de poder gaudir d'un matí instructiu i amè amb alguns dels gastroblocaires del grup. Vam sortir ben d'hora de Barcelona per poder ser puntuals a la cita, fent camí al Montseny vaig poder xerrar una llarga estona amb l'Esther de Revelando mis fuentes, a qui encara no coneixia personalment.

Arribades a Sant Celoni vam trobar de seguida la pastisseria Rodellas i la rebuda va ser espectacular, una mostra generosa de les seves ensaïmades, croissants i panettones, lluïa sobre el taulell perquè la tastessin sense més. He dir que el croissant, que diuen que darrerament han millorat, va ser el que més em va robar el cor, cruixent per fora, tendre per dins, amb el punt just de dolç,....mmmm. 

Els germans Rodellas són gent acollidora, currantes de l'ofici de tota la vida i generosos de mena. Van compartir amb nosaltres fins el darrer secret i a més d'ensenyar-nos a fer ensaïmades ens van organitzar un taller de cuina Macrobiòtica amb l'Alf Mota de Macroseny i el seu equip que va ser fantàstic. Vam tenir fins i tot maridatge amb Suc de vida, una empresa del Penedès que elabora most i vin amb una filosofia biodinàmica i respectuosa amb la salut i amb amb la terra.
Un matí rodó, ja ho veieu....

I ara potser que us expliqui com es fan les ensaïmades, no?
Ja sabeu que de dolços i pastissos en faig pocs, per començar no tinc amassadora, i es clar, la feina és un altre i el resultat, perquè enganyar-vos, no és el mateix.
Així és com ens ho van explicar:


Ingredients

2.400 gr. de farina de força
800 gr. sucre
330 gr. ous
50 gr. millorant
80 gr. llevat
1,5 l. aigua
saïm i llard
sucre llustre

Barregem l'aigua fresca, el llevat i el sucre i fem que treballi l'amassadora, el llevat l'afegim després i tornem a amassar. 
Emboliquem amb paper film la massa i la deixem 30 minuts al congelador. La massa necessita repòs per aconseguir una consistència tenaç, però que no retorni. Que quan l'estirem no torni a lloc com un xiclet, vaja!
Després arriba el moment de fer les porcions, ells tenen una màquina estupenda i molt antiga que talla les porcions a una mida de 55/60gr i deixa així la mida perfecta per fer les pastes.


Arriba el moment de fer les boles i començar a donar-hi forma i a fer els plecs que faran que aconseguim tenir un ensaïmada 'comme il faut'.
Primer estirem a massa amb un corró sobre el taulell una mica untat amb oli, aleshores estirem de manera que formem un triangle. Un cop format amb els dits hi untem el saïm, sigueu generosos, un dia és un dia.



Des d'un dels costats comencem a enrotllar de manera que ens quedi un 'xurro' més estret d'un extrem que de l'altre.


A continuació fuetegem sobre la taula per tal que es vagi estirant i quedi com podeu veure a la imatge.


I ara ja podem donar-hi forma, millor fer-ho a mà alçada i després col·locar-la ben oberta sobre la plata del forn.



I ara només queda enfornar a 180º fins que siguin daurades.


El toc de sucre llustre no hi pot faltar, això sí. Els farcits poden ser variats, només cal que afegiu el que més us agradi.


Mentre s'acabaven de coure les nostres ensaïmades vam tenir taller de cuina sana, per compensar, l'Alf Mota i el seu equip de Macroseny ens van fer un show cooking d'alguns dels seus plats estrella.




Utilitzen ingredients biològics i altres de la cuina asiàtica i el resultat és una cuina creativa i sana. Us he de confessar que amb aquesta mena de receptes em perdo una mica, quan he de disposar de massa ingredients especials se'm fa poc pràctic. I no penseu que no ho he intentat, el problema és que els trobo cars i se m'acaben quedant a l'armari per manca d'us.

Per maridar els plats vam poder tastar els Suc de vida, mosts biodinàmics de sabors molt diferents, els àcids potser són les que vaig gaudir. El nou projecte que tenen entre mans és el Vi de vidre, un nom sorprenent que recorda el Vi de gel, tan popular fa uns anys.


Gràcies família per aquest matí tan fantàstic!





dimecres, 8 de juny del 2016

Trobada VizEat, petita master class de fotografia a Arti-choke, l'estiu i l'anunci de cada any


Ahir al vespre vam tenir la primera trobada d'amfitrions de VizEAt Barcelona. Justament ahir vaig sentir que l'estiu era aquí per quedar-se. Ja ningú porta jaqueta, els peus es destapen, les converses de terrassa s'allarguen amb una cerveseta ben fresca a la mà i sempre hi ha aquell qui treu la conversa de "si us toqués la loteria, què`farieu?",  i sempre hi ha el que li respon "doncs sembla ser que la majoria de premiats han acabat essent molt desgraciats, els diners no ho són tot" i per rematar-ho un de la taula li respon "em quedem molts anys per ser desgraciat.....  També hi ha el que, plegant de treballar, ensuma l'olor d'estiu i para davant la terrassa del bar amb l' il·lusió de prendre's un vas d'orxata i el cambrer li diu que encara no li ha arribat i el pobre se'n va tot moix....

Ah, es clar, i l'anunci de cada any....que malgrat renegar...tots l'acabem mirant. Jo el vaig veure amb el mòbil mentre em prenia la canyeta a la terrassa del bar on tot això que us explicava va anar succeint. I què voleu que us digui...ni fu ni fa....una mica "chorras" trobo. 


7 de la tarda, ens trobem a Arti-choke, l'estudi que l'Ana Torrontegui (estilista, homeconomist i cuinera) i l'Oriol Aleu (editor, fotògraf i realitzador) tenen a PobleNOu.  Un laboratori creatiu dedicat exclusivament a conceptualitzar històries al voltant de la  gastronomiaUn espai diàfan xulíssim on treballen fent fotos i cuinant. 

Pèsols ofegats, amb botifarra negra




Abans que s'acabi definitivament la temporada de pèsols deixeu-me que us expliqui una recepta senzilleta i deliciosa que no us portarà més de 30 minutes d'elaboració.

A vegades ens fa mandra preparar pèsols per desconeixement: Quanta estona s'han de coure? Els he de desgranar i fa mandra! Els nens només veure les boletes verdes arrufen el nas.....excuses n'hi ha moltes i és una llàstima. Si bé és cert que congelats els podeu trobar tot l'any, val la pena que aprofiteu la primavera per consumir-los, són tendres i dolços com mai i qué carai, mengem de temporada, la temporada que abans les iaies tenien en tanta consideració, i que ara amb la globalització i el negoci que és el menjar, hem oblidat del tot.

"Els pèsols pertanyen a la família de les lleguminoses, però des del punt de vista nutricional els que són frescos s’assemblen més a una verdura. Per tant, podríem dir que són les dues coses alhora.
Aquestes petites verdures lleguminoses són plenes de vitamines que són específiques per al bon funcionament del sistema nerviós i que, fins i tot, ens poden ajudar a superar el nerviosisme i a mantenir un estat d’ànim més positiu." 

Montse Reus ho explica així en un article del Ets el que menges que podeu seguir llegint en aquest enllaç

Anem doncs a la recepta....

Ingredients per 4 persones
2 kg de pèsols desgranats (al mercat us fan la feina, no patiu)
1 ceba tendra
4 alls tendres
un tall de botifarra negra
sal 
oli EV
unes fulles de menta fresca


Talleu la ceba i els alls en a rodelles.
Sofregiu a la paella amb sal i oli, que el foc no sigui massa fort.
Afegiu els pèsols i tapeu, deixeu que suin una mica, sacsegeu la paella agafant-la pel mànec i després afegiu un vaset d'aigua i unes fulles de menta i torneu a tapar.
Deixeu coure 15 minuts a foc baix.
per acabar afegiu la botifarra negra tallada a dauets petits i deixeu coure 5 minuts escassos. Remeneu bé perquè quedin tots els sabors integrats.
Serviu i decoreu el plat amb unes fulletes petites de menta fresca.



dilluns, 6 de juny del 2016

Els tomàquets al forn de la Txell





Seguint amb la filosofia de valorar, per sobre de tot, allò que tens, m'agradaria explicar-vos com n'he après aquests darrers anys de cuina, de trucs i de receptes, engegant i fent créixer el que ha estat el projecte de l'Espai Cuina'm. Un projecte que he deixat ara fa un mes per dedicar-me a obrir nous camins i explorar nous horitzons. He de dir que n'estic satisfeta, hem arribat molt lluny gràcies a cuiners i cuineres increïbles, a la incansable Conxi, al dissenys d'en Jordi Santamaria i els dibuixos d'en Mario Tarragó, a l'empenta dels qui des de les institucions i des del propi mercat hi van creure des de l'inici, als mitjans que ens han trobat un espai interessant,  però sobretot a la fidelitat de molt clients que han convertit l'espai en casa seva. Per mi ha arribat l'hora de volar i embrancar-me en nous reptes, la Setmana Internacional dels Mercats ha estat el primer però n'hi ha d'altres que anireu veient aviat. Espero que us agradin.

Un dels privilegis de la meva feina és descobrir receptes i trucs de mans de cuiners increïbles, com us deia. Aquesta d'avui és de la Txell i, malgrat ser molt senzilla és una delícia com poques. És una d'aquelles receptes que la Txell explicava mentre cuinava, que no sortia al guió, vaja. I l'Eva, que tot s'ho apuntava, la va compartir amb nosaltres ara fa poc.

És ideal per menjar acompanyant un plat de carn o peix, però també pot ser un aperitiu ideal per compartir, això ja depèn de vosaltres.

Aquí la teniu:

Ingredients
5 tomàquets de pera
Herbes (orenga, herbes de Provença, comí, farigola, romaní,....el que més us agradi o tingueu a ma)
3 alls
1 fulla de llorer
Oli d'oliva EV
Vinagre de Mòdena
Sal

dijous, 2 de juny del 2016

Ferran Adrià, el seu laboratori d'idees i el Geni culinari


Fa unes setmanes un grup de bloguers vam tenir el privilegi de poder visitar l'espai que des de fa un temps és un el laboratori d'idees del Geni Culinari que és Ferran Adrià, i és que n'hi ha que tenen sort, i no em refereixo a Ferran Adrià, es clar. Sempre us he dit que sóc un persona afortunada, des de fa 3 anys dedico la meva parcela professional a la gastronomia i als mercats i pel camí he conegut gent tan estupenda..... Gent amb passió per la cuina, grans cuiners, nutricionistes, i sobretot gent generosa i amb qui es pot confiar. Home, Àgata, direu, tot no deu haver estat flors i violes?..... Cert, però ja se sap que la vida està feta de matisos i no tothom aporta bon rotllo, però perquè fer-se mala sang.

Anem al fet. Abans de la visita al Bulllab us poso en antecedents....La Laura Solanilla del bloc Cuinejar va organitzar una visita blocaire al Museu Arqueològic de Catalunya per poder veure  l'exposició el Geni Culinari de mà del comissari, un luxe vaja. Es van organitzar dues visites, una en dissabte i una entre setmana pel qui no vam poder ser-hi. El grup de dissabte va tenir la gran sorpresa de trobar-se amb el Geni culinari en persona, Ferran Adrià i, és clar, van ser l'enveja de tots el qui no hi erem. D'allà va sorgir la possibilitat de fer un visita per tots el blocaires, els d'entre setmana inclosos. 

dimarts, 5 d’abril del 2016

MOMOS, tapes amb palillos

Momos
Martinez de la Rosa, 71
Barcelona
932 185 327


Improvisar és sense cap dubte la millor recepta per tenir una nit rodona. La setmana passada amb els nens vam decidir sortir a sopar, un dijous qualsevol que vam convertir en una vetllada fantàstica. Com ja comencen a ser del morro fi, i  no és d'estranyar, vam portar-los al Momos, un restaurant que fa cinc anys va obrir portes al barri de Gràcia i que si no coneixeu encara no podeu deixar d'anar-hi. 
El Momos és un restaurant de 'tapes amb palillos' (que diuen ells), cuina asiàtica preparada per un cuiner que sap el que es fa. La història del Momos és una història d'amor amb Àsia, El seu propietari, el Jordi Brau, cuiner format, fa uns anys va emprendre un viatge per Àsia que el va deixar impactat en positiu. Tant és així que quan va tornar va decidir apostar per la cuina asiàtica, el va batejar Momos, ravioli tibetà.
Les parets del local són plenes de fotos del ja molts viatges que fa cada any, sempre que pot s'hi escapa, i se'n va tranquil diu, perquè té un bon equip i se'n refia. Tot això ho sabem perquè vam estar parlant amb ell una bona estona. La sort és que com vam anar-hi en horari infantil (començàvem a sopar a les 8), va poder dedicar-nos una estona. Ens va agradar el menjar, ens va agradar l'esperit i ens va agradar veure com clients contents retornaven i els rebien amb abraçades. Si és que la cuina és amor, no me'n canso de dir-ho, al voltant d'una bona taula només es pot gaudir. llàstima que no a tot arreu ho entenguin...

dilluns, 8 de febrer del 2016

Patates farcides de carn



Tornem a les receptes de la meva estimada tia Conchín. I és que des que ve la meva filla a menjar a a casa he hagut de recuperar menús i plats per garantir que fem uns àpats variats i equilibrats a l'hora de dinar. Aquesta és una de les receptes que fa temps tenia ganes de fer, és una de les seves especialitats i una de les que enyoro més.
Ella és molt d'olla Express, fins i tot hi cou el flam.. Jo aquesta vegada no he pogut fer-la amb la Express perquè he d'anar a canviar la vàlvula fa dies i mai no trobo el moment, però no patiu que us l'explicaré de les dues maneres, només canvia el temps.

Som-hi.

Ingredients per 6 persones
1/2 kilo de carn magra picada
2 tomàquets de branca
2/3 patates mitjanetes per persona 
2 ous
4 alls
julivert
pinyons
pimentón
pebre blanc
maizena
oli
sal
un got de vi blanc
ciboulet
aigua o brou de pollastre

dimecres, 27 de gener del 2016

Soufflés de carbassons rodons


 Aquesta recepta s'inspira en la recepta que proposa un gran llibre que em va regalar el meu estimat pare ja fa anys perquè sabia de la meva passió per la cuina i per ajudar-me a trobar maneres de menjar més saludables. El seu nom: El libro esencial de la cocina vegetariana, és un llibre de l'any 1996 fet a Sidney, la edició en castellà és del 1997.

És un llibre molt complert i ben redactat i amb fotografies precioses. No només hi trobareu receptes, també dedica planes a parlar dels ingredients i les seves propietats. Hi podeu trobar des de sopes a amanides, pans, pastissos, ...vaja de tot.

La proposta del llibre és amb carbasses confiteres, jo no n'he trobat, però si que cada vegada que veig els carbassonets rodons no me'n puc estar de comprar-ne i sempre em ve al cap aquesta recepta. Ara fa temps que no la feia, de fet el meu pare encara era viu i la meva germana vivia al mateix edifici. Ho recordo perquè els vaig portar un soufflé dins una cassoleta fet amb el farcit perquè el provessin per sopar. Abans, quan teniem família vivint a l'edifici, m'agradava portar-los platillos que preparava i realment sempre ho rebien amb alegria. 

Doncs apa, dit això, posem-nos a treballar.

Ingredients:
4 carbassons rodons
1 ceba de Figueres
60 g de mantega
3 cullerades de farina
170 ml de llet
3 ous (rovell i clara per separat)
65 g de formatge emmental o gruyère
oli i sal

dimarts, 19 de gener del 2016

Amanida de tonyina en escabetx amb gambes rosades i la visita a l'Espai Tonyina


Dissabte 12 de desembre una colla de privilegiats vam poder gaudir d'una interessant visita a l'Espai tonyina d'Arenys de Munt. Una empresa familiar que neix d'una gent emprenedora amb parada a la Boqueria. Comença el negoci l'any 1936 al mercat de la Boqueria, d'allà s'instal·len a  Mercabarna ja com a productors i ara fa 3 anys a Arenys...però ja se'ls fa petita. Exporten a arreu, de fet només un 10% de la la seva producció es consumeix a l'Estat Espanyol. La facturació no és petita, entre 50 i 60 milions d'euros, que es diu aviat.

A la web de Frime, així es diu l'empresa, es defineixen així:

"FRIME HOLDING COMPANY neix el 2015 com a culminació del projecte inicial de FRIME, nascuda el 1977 com una empresa familiar amb arrels al mercat de la Boqueria i sempre amb dues referències clares: la qualitat i el servei.

Les nostres especialitats són la tonyina i el peix espasa, tot i que també produïm marlí i semiconserva.

En l’actualitat, FRIME HOLDING COMPANY compta amb 200 treballadors repartits entre les diverses empreses del grup: Coses de Casa Nostra, FRIME, FRIME3 i Espai Tonyina.

La seu central es troba a Arenys de Munt, tot i que també tenim seus a Barcelona (Mercabarna), Vigo, França i Portugal. També estem presents al Mercat Central del Peix, on cada nit arribem a tots els peixaters.

FRIME HOLDING COMPANY exporta a més de 25 països de tot el món amb volums de negoci de 80 milions de dòlars anuals"

A la botiga gourmet que tenen prop de la fàbrica ens van rebre l'Àlex (la cap) i en Marc, els responsables de compres i moltes coses més. La visita va començar a la planta on treballen al peix i va acabar a l’espai de Cuina on fan els elaborats.