diumenge, 9 de febrer del 2014

Calçotada, salsa romesco i la trobada anual dels Albarracín Corredor a la natura.

Àgata Albero


Temps de calçotades és sinònim de trobades d'amics, de família i de fred. La calçotada sinó és a la natura no acaba de ser-ho, trobo. Vull dir que fer-la a la terrassa de casa no em sembla tan agradable. Menjar calçots és sinònim d'embrutar-se, brases, de canalla corrent, de beure vi a peu dret, de treball en equip,...m'agrada!!! De petita mai n'havia fet de calçotades, a casa no en fèiem i normalment les trobades eren a casa perquè qui cuinava era la meva mare i ho feia prou bé. De fet ho feia tant bé, que molts diumenges teníem gent a dinar, però no recordo calçotades.

El cap de setmana passat vam estar a Sant Jaume de Llierca, a una casa rural que des que hi vaig entrar vaig començar a respirar-hi aires familiars. No sabia ben bé perquè però l'estil m'era tan familiar. Em recordava aquells temps a Vilert, quan érem petits i anàvem a veure el meu pare, les parets pintades amb colors alegres: anyil, albero, magenta,...un estil diferent i trencador. Poca gent pintava casa seva així al Pla de l'Estany als anys 70......era un estil molt àrab, molt mediterrani,...molt hippie.

I vés, no anava errada, la propietària em va dir, quan la vaig conèixer, que havien estat el meu pare i la seva companya els que més l'havien assessorat i ajudat alhora de restaurar la casa. 

Bé, ja m'he desviat del tema,...i jo el que volia era parlar-vos de la calçotada que vam fer dissabte. El meu cunyat ajudat per unes quantes mans, va fer dos focs, un per les botifarres i un altre pels calçots. Ell és dels de graella, no els enfila amb filferro, la cocció a foc viu i a esperar que supurin. Però atenció, que si n'hi ha de gruixuts la cosa enganya, cal mirar de posar calçots de la mateixa mida per poder saber quan són cuits i treure'ls tots a l'hora.








Mentre ells treballaven fora, jo ho feia dintre. Jo era la encarregada de la salsa romesco. Aquí us en deixo la recepta, la més tradicional.


Ingredients per sucar-hi 100 calçots

15 tomacons
2 cabeces d'all
8 nyores
60 gr d'ametlles
60 gr d'avellanes
pa torrat
sal
oli
vinagre

Elaboració

Deixem les nyores a remullar el dia abans o les escaldem amb aigua calenta.
Escalivem els alls i el tomàquet.



Pelem i aboquem dins un bol gran. Hi afegim la carn de nyora, que traurem amb l'ajuda d'un ganivet.





Batem juntament amb l'oli, la sal, les ametlles i avellanes, el pa i el vinagre. Ho fem fins que es lligui la salsa.



Les mides de l'amanit em sap greu dir que les faig al gust, cal provar i fer cas de la intuïció. 

Bé, no cal dir que la calçotada va anar acompanyada de carn a la brasa que vam acompanyar de salse almadroc, una salsa medieval que he après a cuinar a l'Espai Boisà,  un altre dia us en penjo la recepta. No teniem alls per fer l'all i oli i vaig improvitzar aquesta salsa utilitzant calçots com a substituts de l'all. Va quedar prou bona.




Gaudiu molt amics, la vida és bàsicament per això.

dilluns, 3 de febrer del 2014

Flam de coco i flam de xocolata

Àgata Albero
Receptes amb vida

Receptes amb vida

Avui tornàvem del mercat amb el meu fill i hem decidit que faríem flams. Em venia de gust fer-los de coco però ell hi afegit un altre sabor més infantil.....xocolata. Dèiem ara amb la Sílvia que ens ha agafat pel dolç darrerament i és que ens sabia greu no tenir massa postres per oferir-vos. Ara sí que sí, ja en podeu trobar una mostra, si més no.

Aquesta recepta l'he adaptada del llibre de Ferran Adrià, La cuina de la família. Per cert que la setmana passada vaig tenir una reunió a la Boqueria, i vés per on, me'l vaig trobar. Caminava decidit, va entrar per la plaça de les pageses i de seguida va sortir amb 100 gramets de pernil que crec que no van arribar ni a l'oficina. Amb la Jesse, la dietista amb qui parlava, dèiem que quan veus aquestes persones tan populars de prop te n'adones que finalment són persones com nosaltres. I ja se que és una obvietat però ens cal baixar dels núvols les persones tan mediàtiques i sentir-les més properes


Ingredients per 8 flams

4 ous
500 ml de llet
60 gr de sucre
30 de coco ratllat
aigua

Pre-escalfeu el forn a 180º. 
Desfeu el sucre amb una mica d'aigua fins que quedi un caramel fosc i repartiu-lo per les flameres. Deixeu que es refredi.
Remeneu el sucre, el coco i la llet en un bol amb ajuda d'unes varetes.




Afegiu els ous i seguiu remenant.



Repartiu la barreja pels motlles.



Poseu els motlles a coure al bany maria dins una safata de forn.
Han de coure 30 minuts a 180º.
Veureu que s'inflen gràcies a l'ou, després baixaran una mica, és normal.



Deixeu que es refredin dins a la safata i després una estona a la nevera.

Traieu del motlle i emplateu.

Per fer el de xocolata només cal que substituïu el coco per xocolata en pols, de la de fer xocolata desfeta.