dimecres, 24 de desembre del 2014

Sopar de Nadal per la Jaqueline: Pollastre amb prunes i pinyons i pastís de formatge

Àgata Albero
A casa celebrem el Nadal 3 dies (24, 25 i 26), després arribarà el cap d'any i per acabar el dia de Reis. Ens trobem amb les diferents famílies a casa d'uns i d'altres, d'aquesta manera ens podem veure amb tothom. Aquest any el sopar del 24 el farem a casa meva, els temps canvien, tot es re-col·loca i anem fent camí. De fet, de petita no el celebràvem a casa, quan em vaig anar fent gran vaig començar a anar a casa la meva amiga Ruth, era un dia especial, es trobaven tota la seva família i menjaven marisc i coses bones i jo m'hi sentia molt a gust. Després van venir altres trobades i la que més anys vam celebrar va ser a Sales. Ara tots els fills del Marià viuen repartits pel món i nosaltres a Barcelona. Aquest any celebrarem el 24 a casa i, com l'any passat també cuinaré per la meva veïna Jaqueline. El menú que m'ha demanat aquest any, apart del pollastre de Nadal tradicional català, ha estat: 


Crema de carbassa
Amanida russa amb pinya i sense tonyina ni pebrot escalivat
Pastís de formatge 
El pastís el vaig assajar fa una setmana i el vaig fer provar a la família, va ser tot un èxit. Avui l'he mirat de millorar.

Pels de casa aquest vespre faré alguns experiments que ja us explicaré però el plat principal serà el rap al 'cognac' de la Lola, la meva sogra. Prepararé alguns entrants entre ells vieires al forn, bombons de foie i uns carpaccios de 3 peixos diferents, se'm gira feina. Les postres seran les tradicionals: neules i torrons que esperem ens cagui el tió.


Comencem amb les postres.


Pastís de formatge

15 galetes Maria
60 gr. de mantega a temperatura ambient
2 ous
100 gr de sucre
250 gr de mascarpone
400 gr de formatge cremós
2 iogurts de llimona
80 gr de farina
1 sobre de llevat químic

dilluns, 22 de desembre del 2014

Nadala, Christmas Pere IV. Marià Albero pal mundo entero.

Àgata Albero
No és només ara que penso en tu, crec que gairebé cada dia ets dins el meu cap, en forma de somni i en el record. Puc parlar de tu sense emocionar-me, ja és un pas, la vida és això, anar endavant i mirar de ser feliç amb l'ara. El temps estan canviant i es respira un aire que a tu de segur t'agradaria. Els teus, som plens de projectes, la teva força és dins nostre i surt per fer-la conèixer al món sencer. Petons i abraçades allà on siguis.

Bon Nadal!!!


dijous, 18 de desembre del 2014

Crestes, crestes i més crestes

Àgata Albero

Empanadilles molt fàcils

Ara fa uns mesos que em vaig retrobar amb les crestes.Trobo que és un plat que dona molt de si. A casa la meva mare en feia de boníssimes. No pretenc descobrir-vos la sopa d'all amb aquest post, només fer un homenatge a la cuina senzilla i a vegades oblidada. Potser us farà recordar la vostra infantesa i us retrobareu amb un sabor que ja teniu al calaix.
En trobareu a la bacallaneria i al super, venen les de tota la vida: La cocinera. 
A casa a la canalla els agraden molt. Personalment m'agrada tenir com a base un bon sofregit de tomàquet que les fa més amoroses però una beixamel també és una bona opció. Es poden fer farcides de formatge com si fossin 'quesadillas', de verdures, de carn , de peix, fins i tot dolces, ...només cal mirar la nevera i el rebost i anar creant farcits al gust dels de casa. A casa en agrada barrejar-hi ou dur a trossets amb el sofregit i també tonyina. Si us agrada el pebrot escalivat (pot ser de llauna), també hi queda bé. 

Per 4 persones amb 1 paquet ja fareu, les heu de farcir posant-hi la farsa al centre de tal manera que pogueu tancar-la bé. Per segellar-la només cal fer servir la forquilla i anar marcant. A nosaltres ens agrada coure-les al forn pintades amb ou. A 180º uns 12 minuts o fins que quedin daurades.


Empanadillas, recepta fàcil

Quina gràcia, ara trobo que en aquest bloc també els fan un homenatge, mireu quines propostes més bones. http://femunmos.blogspot.com.es/2014/12/un-sopar-amb-molta-cresta.html

dilluns, 15 de desembre del 2014

La cuina d'en Xesco

Àgata Albero

Fa unes setmanes vaig tenir l'enorme privilegi d'assistir a una classe de cuina d'en Xesco Bueno. N'havia sentit a parlar tant que tenia ganes d'anar-hi, vaig ser una alumna motivada cent per cent. Ara em queda pendent anar al seu restaurant (Ca l'Esteve) amb la família blocaire i/o amb la meva, que també són de gaudir menjant. (Per cert, que n'hi havia un parell de gastroblocaires aquell dia, el reconeixeu?)
En Xesco és en mig de mil 'fregaos', és un home actiu i li agrada implicar-se amb tota mena de projectes. La part docent és també un dels seus punts forts, i és que va fer de mestre de cuina ni més ni menys que a la Hofmann. Però passat a part, us he de dir que té un do especial per la docència, és un bon mestre vaja: motiva, estimula, fa pensar,...per mi va ser un dimarts perfecte, començar la setmana com ho vaig fer em va donar piles per seguir.
El centre on fa els tallers (Taller de cocina sabores) és al barri de Gràcia, és un espai acollidor i agradable on es cuiden els detalls. Quan arribes tens la sensació que t'hi esperen i que ets ben rebut.



El taller consistia en una classe de cuina vegetariana que com deia el mateix Xesco era una classe de cuina amb verdures, perquè no vam fer sevir ni tofu, ni seitàn ni cap proteïna vegetal de les que s'usen a la cuina vegetariana. Vam explorar la cuina amb vegetals de tota mena. Personalment trobo que és molt útil poder preparar receptes sense proteïna animal per dos motius: un perquè sempre és més saludable i l'altre perquè quan tens convidats vegetarians a casa els pots cuinar estupendes delícies sense renunciar al sabor, que deia aquell anunci.




Vam preparar 5 receptes:
Consomé de llenties amb meló
Paté de ruca i xampinyons
Faves i pèsols amb coco

Wok de verdures amb romesco

Arròs cremós de remolatxa




Em van agradar totes les receptes però si he de triar em quedo amb el paté, l'arròs i la de meló amb brou de coure les llenties. Les verdures amb romesco van quedar brillants i amb un punt de cruixent fantàstic.



Després les vam poder degustar acompanyades d'un vi que produeix en Xesco, ja us he dit que és molt actiu...

Acabat el taller vam poder petar la xerrada una mica i vaig marxar més que contenta. Ja tinc ganes de tornar-hi. De tant en tant tenir temps per mi i poder formar-me és un veritable plaer. Malgrat que organitzo molts tallers mai en puc gaudir com a alumne i no vull oblidar que si em vaig llençar en aquesta aventura també va ser per tenir més temps per gaudir cuinant i aprenent. Enyoro Receptes amb vida, li dec molt a aquest bloc sense pretensions. Tinc molt esborranys a punt de publicar i espero aviat poder fer-ho. A la Sílvia li passa el mateix,  però el dia a dia se'ns endu, mares i autònomes gairebé és sinònim de super-heroïna, avui en dia....seguirem lluitant pels somnis, però.