dilluns, 29 de juliol del 2013

Timbal de salmó fumat i alvocat

Àgata Albero

Un plat que ens pot ajudar a resoldre part d'un menú estiuenc podria ser aquest timbal que vaig improvisar l'altre dia que tenia convidats a dinar. Només cal posar-hi una mica d'imaginació i combinar bé alguns aliments i us poden sortir idees genials. Vaig preparar 3 plats i els vaig posar tots a taula per tal que tothom se'n servís al gust. Penso que a l'estiu no convé menjar en excés i la sensació després d'un àpat ha de ser agradable, quedar-se tip amb aquesta calorassa no és molt recomanable.

El menú va constar de : ous farcits, esqueixada i aquest timbal que us presento.

Ingredients per 4 persones

150 g de salmó fumat
2 alvocats no massa madurs
taperes al gust
1 llimona, el suc
oli d'oliva
sal
mostassa, per acompanyar

Talleu a daus el salmó i l'alvocat. 

Barregeu amb suc de llimona, un xic de sal i oli.




Afegiu-hi les tàperes.

Agafeu un motlle metàl·lic d'emplatar o un estri que us faci el paper i poseu-hi la mescla ben apretada. 

Deixeu a la nevera un hora com a mínim.

Retireu el motlle i serviu acompanyat de mostassa.

Podeu fer racions individuals amb un motlle petit o una de gran per posar a taula i compartir.







dijous, 25 de juliol del 2013

Ous farcits, un clàssic

Àgata Albero



Feia temps que no en preparava i no crec que trigui a tornar-hi. A casa en feia la mare quan érem petits però també el meu pare, de fet per Nadal era una de les seves aportacions clàssiques. Fèiem broma fins i tot quan feia aparèixer la plata plena d'ous. 

Ahir tenim una convidada especial, la Dilsah, una noia turca amb qui he tingut el plaer de treballar aquest curs. La seva figura rep el nom d'ajudant Comenius, és a dir que és una ajudant lingüística pagada per la UE. Una figura interessant, si sou mestres us recomano que en sol·liciteu una, val la pena.
El fet és que ahir va tastar un menú que vaig preparar especialment per a ella. Va gaudir molt però sobretot la va meravellar un  plat, el més senzill de fer, i aquest va ser els dels ous farcits. Sembla ser que a Turquia no és un plat que es conegui. Em va fer il·lusió veure com, malgrat ser de països mediterranis, encara podem descobrir nous sabors de cada un dels nostres mons.

Bé, sense més preàmbuls aquí us deixo la recepta:

Ingredients per 4 persones

7 ous
1 llauna de tonyina amb oli d'oliva
1 ceba tendra
maionesa amb all

Bulliu els ous 10 minuts per tal que quedin durs.

Deixeu refredar i mentre prepareu una maionesa amb un all petit, sal, oli d'oliva i llet. Per allò de les intoxicacions, avui evitarem l'ou. No us dic les mides perquè es fa molt a ull, ja veureu que senzilla i que suau us queda.

Un cop freds, peleu i traieu el rovell  amb cura. Reserveu un ou sencer per poder usar-lo per guarnir el plat. Aixafeu els rovells dins un plat fons amb ajuda de la forquilla. Barregeu amb la tonyina, la ceba ben trinxada i la maionesa. 










Ompliu els ous amb la barreja, ajudeu-vos amb una cullera petita. Deseu a la nevera dins un tupper i deixeu refredar. 



Passades unes hores, emplateu i guarniu amb l'ou dur que heu reservat, tot ratllant-lo pel capdamunt. 




És un plat que admet el què vulgueu posar-hi: verduretes de temporada ben trinxades, bacallà, olives, .... Com us vingui més de gust.


dimecres, 24 de juliol del 2013

Amanida d'estiu amb mongetes de Santa Pau

Àgata Albero


Ja us deia en alguna ocasió que a l'estiu a casa ens alimentem bàsicament d'amanides, i és que venen tant de gust i les verdures de temporada són tan increïbles, que no trobem una opció millor.

Avui he decidit donar-li un toc mallorquí, inspirada en el trampó. El trampó, l'amanida mallorquina per excel·lència, té aquell la influència àrab que ja sabeu que m'agrada tant. 

Ingredients per 4 persones 

400 gr de mongetes de Santa Pau
1 pebrot verd
1 pebrot vermell
1 tomàquet gran o 2 mitjanets
1 ceba tendra grossa
2 llaunes de tonyina amb oli d'oliva
olives negres d'Aragó
pebre dolç
pebre
canyella en pols
sal
oli




Talleu les verdures a daus ben petits.





Amaniu amb oli abundant, sal i les espècies. Remeneu i deixeu macerar.


Afegiu la tonyina.


Afegiu les mongetes i cap a la nevera. Deixeu refredar tot el matí.


 Guarniu amb les olives els plats, i llest!!


Si teniu julivert talleu-lo ben petit i afegiu-lo a l'amanida. Jo avui no en tenia però s'hi adiu molt. De fet, com podeu veure és una amanida amb molts punts en comú amb el tabboulé, l'amanida de cous-cous tan pròpia dels països àrabs.

També hi podeu afegir una mica de vinagre de Mòdena.

dilluns, 15 de juliol del 2013

El pollastre de la nostalgia

Sílvia Manzano





I us preguntareu…..i perquè aquest nom???


Doncs la veritat, que és el nom que van posar-li els meus amics. Cada vegada que el mengen, diuen el mateix: és un pollastre que recorda un gust antic i nostàlgic” és per això que l'he batejat amb aquest nom.

Ara a l'estiu tenim més les ganes de sortir, compartir amb els amics, la família o els companys, moments de platja, muntanya o xiringuito. La qüestió és que no tenim temps de preparar menjars, però dinar és necessari, i el millor és que sigui un plat que s'ajusti al nostre ritme de vida estiuenc. Aquest pollastre us encantarà, el podeu fer amb antelació, i us quedarà genial.

A casa aquest pollastre el preparem amb cuixes i cuixots, però realment es pot preparar amb la part que vulgueu, o inclús amb conill. 

Ingredients  per 4 persones

8 cuixes de pollastre

2 llesques de pa dur, o del que tingueu

2 cebes grans o 4 mitjanes

1 manat de julivert

4 grans d'all

1,5-2 litres de brou


Per cert, un ingredient que havia oblidat.....unes bones llesques de pa, que segur que necessitareu per sucar la salsa restant....ja m'ho explicareu.



Doncs som-hi!!! De moment estaria bé, trobar una cassola una mica gran, que serà la manera més ràpida d'elaborar aquest plat tan saborós. 

Primer, pelem les cebes i les tallem a llunes, mentre posem una mica d'oli d'oliva a la cassola i marquem el pa fins que quedi torrat. Un cop sigui torrat el posem dins el vas triturador.

Seguidament tirem a la cassola, que segurament necessitarà una mica mes d'oli, les llunes de ceba, que deixarem que es vagin enrossint a foc mig. Passats uns 8 minuts, tirem els grans d'all i les fulles de julivert, remenem i passats uns 7-8 minuts més o traiem tot i  ho aboquem al pot on hem posat el pa torrat.


Ara marcarem les cuixes a la mateixa cassola, jo ho he fet en dues tandes.



Aboquem mica de brou al pot de triturar, junt amb el pa, la ceba, els alls i el julivert....i ho triturem. Mentre ja s'hauran enrossit les cuixes, llavors només quedarà abocar el resultat del pot de triturar sobre les cuixes a la cassola.



Abaixem el foc al mínim i afegim el que queda de brou, fins a cobrir les cuixes. El que queda per davant és només temps perquè s'acabi de fer aquest pollastre que degustarem amb molt de gust. Jo calculo que el temps adequat és d'uns 45 minuts. De tant en tant s'observa i es mou perquè no s'enganxi i s'acabi d'absorbir el brou.





Els aromes de les cassoles que juguen a la cuina posen a prova les nostres papil·les gustatives. No hi ha indret de la casa més interessant que la cuina quan compartim un meravellós plat en bona companyia.

Gaudir del dia a dia és el que et fa més fort per superar l'endemà.




dissabte, 13 de juliol del 2013

Flors de carbassó en tempura

Àgata Albero



L'estiu ens brinda fruits meravellosos, verdures plenes d'aigua que ajuden a refrescar el nostre cos i compensar la calorassa que apreta. Les flors de carbassó són un dels tresors que podem cuinar a l'estiu, unes floretes abans menyspreades i que un bon dia algú va decidir que podrien menjar-se i així aprofitar-ne el tot.
Ahir ens vam atrevir i demanant consells aquí i allà vam acabar amb un plat per sopar suculent i vistós que va agradar molt. Primer vaig pensar que una salsa amb iogurt podria ser una molt bona combinació, una tzatziqui per exemple, però finalment vam optar per menjar-les tal qual amb el seu farcit de formatge cremós i arrebossades amb un preparat de tempura que ara us explicaré.

Ingredients

3 flors de carbassó per persona
formatge cremós
farina de Santa Rita
aigua freda, freda
cervesa
1 ou
sal 

Renteu bé els carbassonets amb la flor, feu-ho amb cura per que no es malmeti la floreta.




Talleu la part de sota del carbassó i retireu els estams.

Farciu amb formatge cremós cada flor i tanqueu cargolant les puntes, així evitareu que el formatge surti quan les fregiu. Saleu una mica, no massa.





 Barregeu aigua freda,  farina tipus Santa Rita, especial per arrebossats, un ou batut i cervesa. Ajudeu-vos de la barnilla de batre per evitar que quedin grumolls. Les mides són molt relatives, el cas és que us ha de quedar una textura espesseta. Confieu en la vostra intuïció, s'aprèn provant. Si quan les fregiu no us acaben de convèncer, rectifiqueu i afegiu més farina o més aigua, depenent del que hi trobeu a faltar.




Poseu a escalfar una cassola petita amb força oli, quan sigui calent aneu arrebossant cada flor al moment i fregiu-les d'una amb una. Poseu-les a en un plat amb paper absorbent perquè perdin l'oli sobrant.



I ja ho tenim!!! Per ser la primera vegada no han quedat pas malament, oi?



Com us deia les podeu menjar soles o acompanyades de la salsa grega dita Tzatziqui, la que es fa amb iogurt i cogombre. Un dia en parlarem més extensament d'aquesta salsa.

Bé, espero que us hagi agradat i us animeu a fer-les.

dissabte, 6 de juliol del 2013

Els mercats, una xarxa social viva



Quan viatgem ens agrada veure com viu la gent a d’altres indrets, com és la seva cultura i com es veu reflectit tot això en els edificis, en l’art, en la gastronomia, i en un llarg etcètera de coses que d’alguna manera ens ajuden a dibuixar una idea força aproximada del lloc on som. I els mercats? Pensem que visitar un mercat quan som lluny de casa ens pot ajudar encara més a entendre d’una manera més clara la societat que hi viu. Si no ho heu fet mai, us convidem a fer-ho. Què es menja, com es presenta, com és la gent que s’hi apropa, quina flaire fa, ...els mercats són un autèntic museu interactiu on hi participen els 5 sentits. A Barcelona, prou que ho sabem això. És ben sabut que els estrangers van bojos per visitar els nostres mercats. I és que hi ha mercats que no s’obliden: El mercat central de Budapest, el Mercat egipci d’Istambul, el de la Djemaa el Fna de Marraqueix, la llotja del peix de Donosti, ....no acabaríem mai.

Basar egipci, Istanbul

Mercat central de Budapest

Galeries Lafayette,Paris

Djemaa el fna, Marraqueix
Llotja del peix, Donosti

Als mercats de Catalunya s’hi respira vida, alegria i bon ambient. Només cal veure com s’engresquen per Carnaval tots els paradistes. A més de producte fresc, hi trobem assessorament, bon tracte i facilitats perque no se’ns faci feixuc el moment de carregar per la setmana. Només cal anar-hi disposat a obrir-se i de seguida es pot comprovar com tot són facilitats. Preguntar és bàsic, els paradistes ho estan esperant. Som de la opinió que cal demanar més sobre els productes de temporada i de proximitat, perquè, a part de contribuir a fer un món més sostenible, de seguida veure’m com controlem millor la nostra despesa setmanal i, a més, mengem aliments més saborosos i més saludables. 

I no oblidem els nens, anar a mercat amb nens és un hàbit que ajuda als més petits a valorar els aliments d’una altra manera. A part que és un espai on se sentiran estimats i mimats, el fet d’anar-hi amb regularitat fa que formi part del seu dia a dia la cultura del bon menjar.

Pensem que és important que tornem als mercats: el comerç local és el futur. Afavorint la prosperitat del barri afavorim també el nostre entorn social més immediat. Als mercats es reforcen les xarxes socials i els vincles entre veïns, contribuint així a la cohesió del barri. 

Ara que estan tant de moda les xarxes socials es fa palesa, més que mai, la necessitat que tenim els éssers humans de ser escoltats i valorats. El mercat és un espai on això passa cada dia, són xarxes socials vives, que ens ho diguin a la Sílvia i a mi sinó. Va ser dins d’un mercat on va començar tot....

Feia anys que ens coneixíem i compartíem receptes i converses a la seva parada del mercat de Lesseps, i va ser una dia que la Sílvia, pensant que li agradaria recollir-les, em va animar a fer un blog plegades. El vam batejar amb el nom de Receptes amb vida, amb la idea de donar vida a les receptes que es compateixen al mercat. A les dues ens ve de lluny la tradició dels mercats, a la Sílvia perquè des de ben joveneta hi ha treballat i a mi perquè des de ben petita hi anava amb la mare cada dissabte. Per a mi el mercat és un espai on m’hi trobo a gust per molts motius : perquè el menjar és fresc i de qualitat, perquè sempre rebo un bon tracte i perquè m’inspira i em resol els àpats familiars del dia a dia. La Sílvia és d’aquelles paradistes que t’escolta, que compateix amb tu els seus secrets culinaris i dietètics i que sempre està disposada a facilitar-te la compra. 

Les dues pensem que el menjar de qualitat és bàsic per elaborar una bona recepta i que aquest concepte no està pas renyit amb el preu. Defensem la cuina d’aprofitament, aquella que ens resol un àpat sense massa ingredients ni massa elaboració. Qui ho diu que cuinar sigui cosa d’experts? Abans les nostres mares n’eren unes expertes en l’art d’aprofitar, però ara, per manca de temps, i a vegades de pràctica, s’acaba llençant menjar i és una llàstima. 

Ara farà uns mesos que un altre mercat ha entrat a les nostres vides, és el mercat de la Vall d’Hebrón, un mercat de barri que des de fa poc disposa d’una cuina fabulosa i on hem estat convidades a participar-hi per impartir-hi alguns cursos de cuina. És una aula gastronòmica de categoria, un espai on de ben segur s’hi trobarà la gent del barri per recuperar i aprendre receptes i passar una bona estona mentre cuina. I és que aquesta és la nostra intenció, compartir els nostres coneixements, que ja venen de les nostres mares i àvies, i ajudar a gestionar el pressupost familiar i els àpats sense haver de dedicar-hi massa temps. Al final potser acabem anant més enllà i entre tots entenem que val la pena comprar productes frescos, cuinar a casa i veure com la família i els amics tornen a somriure.

dimarts, 2 de juliol del 2013

Amanida de llenties pardines amb mostassa Maille edició especial

Àgata  Albero


Ara és aquella època de l'any que costa poc planificar els menús de casa: amanides a dojo. De llegum, d'arròs, de pasta,  de mongeta bobi, de patata, de quinoa, de cous-cous, ...de tot allò que us vingui de gust, vaja!!!

Avui us proposo una amanida de llenties pardines amb una mostassa, que és un tresoret d'aquest que es troben de tant en tant i que quan s'acabi haurem de mirar d'el.laborar a casa, encara que no crec que aconseguim la mateixa textura ni el mateix gust exactament, però ho provarem. Va ser un d'aquells souvenirs de Paris, souvenir d'enamorada de la cuina, és clar. A la plaça de la Madeleine s'hi troba la botiga de Maille, tenen una varietat de mostasses increïble i al taulell on es paga, uns sortidors per servir-la a granel. A nosaltres ens van cridar l'atenció moltes de les que hi havia exposades però vam decidir-nos per tres potets. Bé, quan vam triar la de mel i vinagre de Mòdena vam decidir que agafàvem el pot més gran, sortosament. 


El sortidor

La varietat de colors i textures

Uix, el mirall m'ha traït.
Aquí teniu la mostassa que hem utilitzat avui.



Ingredients per a 4 persones

2 pots de 400 gr de llenties pardines cuites
1 pebrot verd
1 pebrot vermell
1 pastanaga gran
15 tomàquets cherry de pera
2 cebes tendres
oli d'oliva verge
sal
mostassa amb mel i vinagre de Mòdena


Poseu les llenties a la nevera el dia abans, amb el pot i tot, només és perquè es refredin i les tingueu a punt pel dia que volgueu fer l'amanida. Jo les compro cuites ara l'estiu. Em resolen els àpats en un tres i no res. Us recomano que siguin de cultiu ecològic, jo en compro unes envasades a Vilanova de Bellpuig que surten boníssimes.


Renteu i talleu les verdures ben petites. Els tomàquets d'avui eren dolcíssims, són de Santa Sussana i sembla ser que ja han guanyat més d'un premi.


Escorreu les llenties i barregeu-les amb les verdures. Amaniu amb oli i sal.



Emplateu pintant el plat amb mostassa amb mel i vinagre de Mòdena. Jo la tenia ja feta però penso que es pot fer una vinagreta barrejant els ingredients a proporcions justes, el millor serà que feu servir la intuïció i tasteu per estar-ne segurs.



A casa l'hem menjada tan a gust que tothom ha volgut repetir.