divendres, 31 de maig de 2013

Truita de patates com la fa la meva mare i els meus records de Tiana




Si avui és divendres toca truita de patates, així era a casa meva. Ens encantava poder fer un sopar diferent, amb pa amb tomàquet i algun embotit. Sempre fèiem una dieta molt sana, sopàvem suau: verdureta, peix, sopa, crema, i quan arribava divendres per nosaltres era festa major. Amb els diumenge passava el mateix: tocava biquinis veient la tele, era una teràpia ideal per pair la depressió pre-dilluns. Vivíem al poble però anàvem cada dia a Barcelona a l'escola, i el canvi era dur.
Que feliços vam ser a Tiana!!! Vam arribar amb tot per aprendre i, gairebé sols, vam anar sabent de la vida i de l'afecte. Vam estar sempre cuidats pels veïns, que ens feien de família, pels amics i els seus pares, que ens obrien les portes de casa seva de bat a bat. Ens vam integrar de manera activa al poble i el vam gaudir molt. Espremíem cada moment i fins i tot sabíem avorrir-nos. Quan ens vam fer grans i autònoms vam emprendre el vol. Ara, quan hi tornem, tornem a casa, i s'hi està molt bé, aquell afecte perdura.... 

Aquí us deixo la recepta:


Ingredients per 4 persones
4  o 5 patates mitjanes tirant a grans (les vermelles)
1 ceba grossa
oli d'oliva suau
5 ous
sal


Pelem les patates i la ceba. Tallem la patata a rodanxes no massa primes i la ceba a llunes.



Posem dos dits d'oli a la paella i fregim la patata i després la ceba i salem, primer a una intensitat mitja  i després a foc suau tapant la paella uns 15 minuts. Remenem de tant en tant per tal que no s'enganxi. Sabrem que és cuita quan amb la forquilla de fusta la punxem i la trobem prou tova sense que estigui massa desfeta.



Colem amb un colador, posant a sota un bol gran per recollir-ne l'oli, i procurem que quedi ben eixut.

Posem una paella al foc, més petita que la que hem fet servir per fregir, amb una cullerada sopera de l'oli que haurem recollit i preparem un plat de diàmetre més gran que la paella i ben pla, ens servirà per tombar la truita. 

Batem els ous dins d'un bol gran i tot seguit hi afegim la patata i la ceba. Remenem bé.


Aboquem la barreja quan l'oli sigui ben calent. Baixem un pèl la intensitat del foc. Amb una espàtula de fusta anirem voltant el diàmetre de la truita i amb el mànec l'anirem movent perquè no s'enganxi.





Passats uns 3-4 minuts posem el plat a sobre i tombem la truita, tornem a posar oli a la paella i. quan trobem que és prou calent, aboquem amb compte la barreja. Ara és el moment d'anar fent la truita ben rodona amb l'ajuda de l'espàtula, mimeu-la. Tot això a foc suau perquè quedi ben cuita. amb el mànec anem movent-la per evitar que se'ns enganxi i quan veiem que ja és cuita, la tornem a tombar. Si creiem que no està prou cuita sempre podem tornar-la abocar amb compte.
Ara només cal que feu un bon pa amb tomàquet i a gaudir!!!




A mi, la truita de patates em sembla un plat exquisit i darrerament he comprovat que els estrangers la troben deliciosa també. 

A casa, quan marxen d'excursió seguim la tradició i sempre que podem se n'emporten, es clar que els qui no hi van, no perdonen. Cal oferir encara que sigui un aperitiu de consol.



Els que ja la feu potser tindreu altres versions, n'hi ha tantes com famílies. Els que encara sou inexperts ja veieu que no n'hi ha per tant, només cal pràctica. 

Una de les meves primeres truites va anar a parar a sota el moble de la cuina, quan la vaig tombar va relliscar i el desenllaç va ser fatal. La pràctica ho és tot i, ara, amb perspectiva històrica, veig que era massa oliosa i el plat per tombar-la poc adequat. Només els errors ens fan aprendre.

17 comentaris:

  1. Insuperable, Àgata. La truita de patates sempre triomfa. Per mi, amb ceba.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Marina .Aix, sí, Jo també amb ceba.

      Elimina
  2. Per dinar, sopar, esmorzar, picar o fins i tot berenar, aquesta truita ha de ser irresistible!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Mònica, la truita de patates ve de gust a tothora. Fa bona pinta, no? Petons i gràcies.

      Elimina
  3. La truita de patates és un clàssic a casa meva (com suposo a la de molts!) i m'encanta!!!

    ResponElimina
  4. Curiosament a casa no la faig massa sovint, no hi penso. Ara que l'he recuperada, crec que no trigaré a tornar-hi. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. és curiós, però segur que aquest ritual de la truita de patata amb pa amb tomàquet, i el dels biquinis, en un dia fix, es repetia a moltes llars i aquests racords teus ens en desperten a tots. no sé com deu ser ara a les cases amb nens petits, si es mantenen aquest tipus de costums i tradicions o es perden i es menja qualsevol cosa, espero que no.

    ResponElimina
  6. Una truita perfecta! A mi també em va caure una vegada... Em va passar com quan aprens amconduir, li vaig agafar por. I no ha sigut fins al cap de un parell d'anys que no li he perdut la por... I tant bones que són!
    Marta

    ResponElimina
  7. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Hola Àgata!! Acabo de descobrir el teu bloc gràcies a aquesta magnífica recepta de la truita de patates. Mira que és un plat senzill de fer però cada un hi té el seu toc personal. L'afegeixo a la meva llista de blocs imprescindibles

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Oscar, quina gràcia trobar-te per aquí! M'agrada que t'agradi!!! Fins aviat!

      Elimina
  9. Als 46 anys he fet la meva primera truita de patates amb la teva recepta, i m'ha quedat fantàstica!! Reconegut fins i tot per la meva dona, que és l'experta de la familia. Gràcies!!! 😊

    ResponElimina
    Respostes
    1. David, quina alegria! Comentaris com el teu em fan molt feliç! Que en gaudiu molt, ara a fer truites cada divendres....

      Elimina
  10. M'he vist obligada a comentar el post per una sola raó: per donar-te les gràcies per compartir i explicar tant bé la recepta de la típica truita de patates. No n'havia fet mai, i sempre que viatjo fora del país em demanen que en faci. Ara ja n'he fet a Alemanya, Àustria i Austràlia. Unes 6 truites en, total, i totes boníssimes! El curiós és que quan sóc a casa mai se'm passa pel cap fer-ne, a veure si n'agafo el costum!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Milena moooltes gràcies, m'has fet molt feliç! Aquest bloc només té sentit si hi ha lectors darrera que aprenen alguna cosa, per petita que sigui. Gràcies per dir coses boniques, tant de bo ho féssim cada dia....

      Elimina
  11. Tinc 30 anys i recordo de tota la vida i fins els 23 quan em vaig emancipar ajudar a ma mare a pelar patates i batre els ous, però de la cocció se n'encarregava ella i jo no hi tenia gaire interès.

    Avui a la meva dona se li ha antullat sopar-ne. He buscat al google la recepta i he vingut a petar aquí.

    A la meva dona se li han c*ig*t les c*lc*s a terra amb el resultat final ;P

    Gràcies!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut!! No saps com m'agrada rebre comentaris com el teu!! Espero que en facis moltes més!! Salut i teca!

      Elimina

Ens agrada saber la teva opinió, gràcies pel teu comentari.