dissabte, 1 de setembre de 2018

MIGAS, LA RECEPTA DE L’ÀVIA…..o de qualsevol que tingui un bon braç.


SÍLVIA MANZANO


MIGAS

Hola,  quines ganes de regalar-vos aquesta recepta, síiiiii , MIGAS, doncs sí!!!! Aquest plat que ens feien les àvies, almenys la meva, que era de Granada. El dia que en preparava, era una festa a casa seva. Això si, tothom havia de col·laborar, sobretot amb el moviment de braç. El record de la meva àvia a la cuina, organitzant i tallant la cansalada, el pebrot, el xoriço i el meu avi remenant sense parar...és molt nostàlgic i provoca molta tendresa recordar-ho, perquè era una festa, un gran dia de família, retrobaments familiars, perquè tothom s’hi apuntava, i prometo, que a continuació ho demostraré. Són molt fàcils de fer, això sí, necessitareu un braç de relleu. Aquesta recepta demostra com les nostres àvies utilitzaven la cuina d’aprofitament  que tant ens agrada a la Àgata i a mi, i que així mostrem recepta rere recepta al llarg del nostre bloc....Així que aquesta recepta la dedico a les nostres àvies que, amb el que tenien per casa o amb allò que simplement havien trobat bé de preu al mercat, feien un menjar exquisit. La recepta? Us la regalo ara mateix.

INGREDIENTS
Pa del dia o dies anteriors, a casa anem guardant-ne uns quants dies abans per l’ocasió, a vegades a la feina, els companys me’n porten.....sempre a canvi d’un taper, es clar,....jejeje
Aigua per remullar el pa
1 gotet d’oli d’oliva
2 pebrots verds.
4 grans d’all
4 tires de cansalada, pot ser fresca, salada o curada.
2 xoriços frescos, o tros de xistorra
1 cassola plana, potser tipus wok, quan més plana i més ample, millor

divendres, 31 d’agost de 2018

Pizza de sobrassada amb figues

Àgata Abero Miralbell


Com bé sabeu aquests darrers dies d'agost han estat profitosos, anar a fer un volt té premi, us deia. 
Figues de la Figuera

Un dia móres i l'altre figues, i d'aquí ben poc raïm moscatell. De les móres em vam fer la super melmelada que tan ha triomfat, i de les figues em venia de gust fer-ne algun altre preparació. 

Pensant pensant em va venir a la memòria la sobrassada d'en Jos;  suposo que ara voldreu saber qui és aquest Jos? Doncs és la parella d'una de les meves dues Raquels més estimades i té parada i obrador a la Boqueria. La seva parada és de les de fa més de 50 anys, és la Cansaladeria Bertran Mascarell. Però perdoneu, que no us he dit encara que hi té a veure el Jos en aquesta recepta, i és que un dia vaig tastar la seva sobrassada amb figues, la que el.laboren al seu obrador, i va ser un descobriment que encara ara recordo, i d'això ja deu fer uns 10 anys. Us la recomano molt!!! La parada ,per cert és a tocar el Pinotxo, no té perdua, vaja!

Així que ja ho teniu, la combinació de sobrassada amb algun ingredient dolç sempre triomfa, jo de petita la menjava amb sucre i a Mallorca sempre he vist que els agrada fer-ho amb la mel.

D'aquí surt la meva proposta d'avui: Pizza de sobrassada amb figues


Ingredients
8/10 figues
4 rodanxes de sobrassada ibèrica
1 paquet de boletes de mozzarella
Formatge cabra cremós
salsa de tomàquet
massa de pizza 
orenga

dimecres, 29 d’agost de 2018

Melmelada de móres

Àgata Albero Miralbell

Melmelada de mores


S'acaben les vacances per a molts i, com cada any, no entenem com poden passar tan ràpid les setmanes més anhelades de l'any. Però, si més no, la natura és agraïda i ens té uns regals preparats per fer més dolça la tornada. Les hores de sol acumulades han estat les culpables de tanta dolçor. Tomàquets, figues, raïm, móres de marge,.....som davant de la cirereta de l'estiu i val la pena, ara sí, de ser una mica egoistes i conservar-la dins un pot, si cal. És un bon moment per fer conserves i anar gaudint, la resta de l'any, de la dolçor a bocinets. 

Avui, i amb l'inestimable assessorament de la meva melmeladista de capçalera, La Cristina de Melmelaria, us faig arribar la melmelada de mores. les mores les podeu comprar però, què voleu que us digui, val la pena viure la prèvia, que vol dir anar a fer un volt pel camp i buscar els esbarzers dels marges plens de móres. Jo per a aquesta tasca compto amb un equipàs de luxe.....


A més heu de saber que el passeig té premi, us esperen postes de sol com aquesta.

Garriguella


Anem a la recepta amb les mides bastant a ull, penseu que som al camp i aquí massa mitjans no tenim.
Ingredients
500 kg de móres de marge
1 got de sucre
el suc de mitja llimona
aigua
pell de taronja
branca de canyella (opcional)

dilluns, 20 d’agost de 2018

INSTINTO CARNIVORO o el pecat de la carn

Àgata Albero Miralbell

INSTINTO CARNIVORO

Si aneu per Castelló i sou de menjar carn teniu una parada obligada a Instinto Carnívoro.

Aquesta que us explico avui és la història d'un fill de paradistes de mercat que va voler fer pedagogia del producte i ho va aconseguir, fins al punt que un bon dia va obrir botiga i restaurant fent honor a l'excel·lència carnívora.

Juan Traver, quarta generació de paradistes del mercat de Burriana especialitzats en carn i aviram, des de ben petit va viure l'ofici de carnisser i fins i tot el sacrifici. Antigament els carnissers podien criar i sacrificar els propis animals i vendre'ls a mercat i ell ho vivia de ben a prop. Vaja, que seria un cas clar d'algú a qui mai podreu donar gat per llebre.

Passaven els anys i es va anar formant i un bon dia va decidir començar a fer elaborats, un servei que fa 30 anys va ser molt innovador i va tenir un gran èxit entre la seva clientela. Va començar a ampliar el negoci, va obrir primer una botiga fora del mercat i després també al Mercat de Villareal i a les Alqueries del niño perdido, va arribar a tenir fins a 5 botigues. 

La cosa anava bé, i amb l'esperit emprenedor que el caracteritza va decidir comprar una fàbrica d'embotits, venia a tota la Comunitat Valenciana. Va arribar a donar servei a autoserveis com Caprabo, Àrees de servei d'autopistes, a hosteleria i a botigues. Però el temps canvien i els negocis evolucionen, i a vegades val més crear una xarxa de botigues pròpia i donar servei sense intermediaris, és aleshores quan obre fins a 7 botigues. 

El camí el va duent a enfocar-se més en els propis somnis i ja sabeu que diuen: 'menos es más' . Així que ara fa 12 anys obre la botiga actual amb una barra de degustació que ja donava pistes del que estava per arribar. 


La vitrina del pecat

Gaspatxo, l'amanida líquida més estimada


Gaspatxo, la recepta

Tenia pendent penjar-vos la recepta fonamental de l'estiu. I és que amb el gaspatxo passa com amb el brou, quan fas el primer dones per inaugurada oficialment la temporada.

A casa, la meva mare el feia amb el minipimer i molta paciència, però mica en mica vaig anar observant com el feien aquí i allà, quin matisos de vermell agafava depenent de les proporcions de tomàquet i, sobretot, quin punt de vinagre m'agradava més. A can Casanovas, la Dolors, ja veieu que en un parell de dies l'he anomenada 2 vegades, el feia boníssim. fa temps que tinc pendent tornar a casa seva un dia perquè m'expliqui algunes de les seves receptes estrella, com per exemple els cargols.

L'estiu del 2016 vam passar uns dies a Cadis i em va fer molta gràcia que, quan ens ensenyaven la cuina de l'apartament, ens mostressin la batedora dient que allí hi podiem fer els gaspatxos, com donant-ho per fet.

Per mi la clau és tenir una batedora. amb el minipimer us hi podeu florir, a més un farà massa mandra i acabareu per tirar de tetrabrik. Després de batre els ingredients us caldrà una altre gran estri, el xino.

diumenge, 19 d’agost de 2018

Amanida alemanya. Kartoffelsalat

Àgata Albero Miralbell

Amanida de patata. Kartoffelsalat.

Bones família! Avui és Sant Marià! T'estimo papà.

Ja sabeu de la meva fal·lera per les amanides, sobretot ara a l'estiu crec que són un plat únic que soluciona qualsevol àpat.

Ahir vaig preparar amanida russa (tinc pendent penjar-vos la recepta) i avui volia fer la alemanya, la versió que en faig, es clar. Tinc entès que a Alemanya en tenen diverses versions i intueixo que seria una d'aquelles receptes de cuina d'aprofitament que tan ens agraden a la Sílvia i a mi.

Com sempre us recomano que els ingredients siguin de primera, canvia molt si es fa amb bones patates i bones salsitxes. 

Un consell: Feu-la pel matí i aneu a la platja o al riu, quan torneu un esperarà un amanida fresca a la nevera que és molt d'agrair. 

Anem-hi:


Ingredients per a 4 persones (i per que en sobri una mica)
8 patates petites (les de Prades, les Kennebec)
4 ous durs
6 cogombrets amb vinagre
8 cebetes amb vinagre també
tàperes al gust
4 salsitxes de Frankfurt

Per la salsa
maionesa
mostassa l'ancienne


dijous, 16 d’agost de 2018

Sardines en escabetx

Àgata Albero Miralbell
Escabetx sardines

Avui és Sant Roc!

Com pot ser que una de les coses que més m'agrada fer  la tingui tan abandonada? És cert que ha estat un any de mooolta feina i de projectes absorbents i quedava poc temps pel romanticisme. Però aquí som, escolti! 

Fa dies que volia tornar a fer escabetx, trobo que és un mètode de conservar exquisit peix o verdura. Es diu que van ser els perses i els àrabs, paral·lelament, els qui ens van regalar aquesta joia. No és fins l'edat mitjana però que arriba a Catalunya. 

A casa meva no se'n feia, la meva mare tenia més influència francesa a l'hora de cuinar. Però a casa la Tia Conchin a València i a can Casanovas, la Dolors, en feien de boníssims. 

La recepta d'avui és semblant a la de la ventresca que vaig penjar fa un temps, però aquesta vegada seguint els consells de LA COCINA COMPLETA  de Maria Mestayer de Echagüe, Marquesa de Parabere. ESPASA CALPE 1947, una joia que vaig heretar de la meva àvia Elisa. Encara el podeu trobar reeditat l'any 1998.


La cocina de la Marquesa de Parabere


Anem a la recepta. 

Primer de tot és important que aneu al mercat a buscar peix fresc del dia, i decidiu si el feu de sardines, tonyina o seitó.


Ingredients
12 sardines grosses
6 alls
llorer
farigola fresca
pebre negre en gra
clau
pebre dolç de la Vera
farina
sal
500 ml d'oli OVE
1 got de vinagre de vi blanc


Espècies escabetx