Coliflor amb beixamel

Ara es temps de col, coliflors i bròquils, una verdura que agrada o s'odia. I és que la  olor d'aquestes flors comestibles,  no ens enganyem, és forta. Els nens, especialment no són massa fans de menjar-ne però hi ha maneres de preparar-la gairebé irresistibles, i avui us porto la versió amb beixamel, un plat que menjo des de petita i que per mi feia festa major!

La beixamel no us l'hem explicada mai i potser ja seria hora, oi? Anem a la recepta.

Per la beixamel

Ingredients:

1 litre de llet sencera

una mica de mantega

dues cs de farina

sal

nou moscada

Procediment: Escalfeu la llet en un cassó i tot seguit la mantega a la paella De seguida aboqueu la farina i remeneu fins que la farina s'integri bé amb la mantega i no quedi cap grumoll. Ara aneu abocant la llet calenta i remenant alhora de manera que no quedi cap grumoll, aneu a poc a poc abocant la llet....Veureu que va espessint, és el moment d'abocar més llet. l'espessor en aquest cas ha de ser poca, un punt mig, ni massa espessa ni massa líquida. Afegiu nou moscada i remeneu.

Ingredients

Un coliflor gran

Beixamel al gust

Formatge emmental ratllat

Sal

Renteu la coliflor i separeu les flors de manera que quedin tamany mossegada.

Bulliu amb aigua i sal fins que quan punxeu sigui tova.

Coleu.

Esteneu la meitat de la salsa beixamel en un plata pel forn.

Aboqueu la coliflor i a continuació poseu-hi la resta de salsa per sobre.

Repartiu al gust el formatge ratllat.

Gratineu.

I ja ho tenim.

OPCIONAL: Podeu posar-hi patata i fins i tot ceba també, l apega és que aleshores, si en sobrés, la patata no queda massa bona d'un dia per l'altre.

Pa de plàtan. Banana bread.

Àgata Albero Miralbell

Núria, aquest post te'l dedico. A partir d'avui voldràs que els plàtans madurin per poder-lo fer! 
Bromes a part, fa uns dies em vaig trobar amb allò que passa a les millors cases, compres plàtans perquè als nens els agraden molt i no saps perquè però sempre acaba quedant-ne algun oblidat que té molts punts d'acabar a les escombraries. És o no?

Doncs.... are you ready?  Amb aquest recepta s'ha acabat el vostre problema i a sobre teniu un esmorzar o un berenar per la setmana que triomfarà segur!

Ingredients

230gr de farina

2 cc de llevat en pols

1/1 cc de sal

1/4 cc de bicarbonat

3 plàtans molt madurs

130 g de sucre panela

75 ml d'oli d'arbequina

2 ous grans

2 cc d'essència de vainilla

Procediment

Pre-escalfeu el forn a 180º (dalt i baix)

Unteu el motlle amb mantega

Barregeu en un bol mitjà : els 230g de farina, les 2 cc de llevat en pols, 

1/1 cc de sal i 1/4 cc de bicarbonat

En un bol gran aixafeu els 3 plàtans amb un forquilla, afegiu els 100 g de sucre panela, els 75 ml d'oli d'arbequina, els 2 ous grans i les  2 cc d'essència de vainilla i bateu tot fins que estigui ben barrejat.

Afegeix la barreja feta amb la farina i barreja fins que quedi tot ben mesclat. 

Aboca dins el motlle i deixa'l 45 minuts o fins que quan clavis un escuradents en surti amb alguna engruna enganxada. 

Treu del forn i deixa refredar sobre la reixa del forn 20 min.

Desemmotlla amb compte i deixa que es refredi sobre la reixa 15 minuts més.

Si tens sort i no el devoreu abans pots tallar-lo i tenir-lo dins un taper per anar consumint quan us vingui més de gust!

Aquesta recepta i moltes altres per fer amb nens la trobareu al llibre 'Con las manos en la masa' de l'editorial Grijalbo. A casa n'hem fet moltes, ja fa 15 anys que ronda per casa i és que quan va néixer la nostra primera filla en vam comprar més d'un per poder fer tardes de diumenge 'molones' com la d'avui. 

Jo m'he permès de canviar el tipus de sucre i l'oli i posar menys quantitat de sucre, vosaltres segur que trobeu el vostre toc personal, jo crec que el proper dia li posaré nous.

La cuina amb nitrogen de Martin Lippo s'aprèn a Nitroschool

Àgata Albero Miralbell

Avui vull parlar-vos d'una de les masterclass més potents a les que he assistit darrerament. Espectacular no només per la màgia visual que evoca el nitrogen, també per la saviesa, pedagogia i savoir faire del mestre cuiner Martin Lippo. 

L'escola: Nitroschool

Us ubicaré primer: Nitroschool forma part de Vakuum, una escola Internacional de cuina que dirigeix Martin Lippo que té la seva seu al Passatge de Centelles, 10-20 de Barcelona, a tocar la Sagrada Família. a la xarxa els trobareu darrere el prefil @vakumm_by_martin_lippo

Vakuum es va fundar l'any 2011 i s'hi fan cursos oberts, privats i masterclass de cuina al buit i noves tècniques i tecnologies culinàries com la cuina amb nitrogen.  Des de Nitroschool es desenvolupen la majoria de les idees i noves tècniques en matèria de nitrogen líquid. 

A Nitroschool s'hi poden aprendre i posar en pràctica totes les tècniques existents amb nitrogen líquid aplicat a la cuina, la pastisseria i la cocteleria. I la bona notícia és que és obert a tothom, no només al públic professional.

Una mica d'història

L'ús del nitrogen líquid per a congelar el gelat no és un descobriment modern com podria semblar d'entrada, va ser a finals de s. XIX que Agnès Marshall, coneguda com La Reina del Gel, va proposar l'us d'aire líquid per a congelar gelats i altres postres congelats. 

Presentació del III Congrés Català de la Cuina

Àgata Albero Miralbell

El Tercer Congrés Català de la Cuina es planteja com a objectiu principal assentar les bases de l'horitzó gastronòmic 2025 tot mantenint el lideratge de la cuina catalana a nivell internacional

L'acte es  va celebrar el 19 de setembre a l'Auditori del Palau de la Generalitat.

La consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Elsa Artadi presidí l'acte de presentació del Tercer Congrés Català de la Cuina. La presentació es va fer a l'Auditori del Palau de la Generalitat el dimecres, dia 19 de setembre, a les 11 del matí.

Acompanyant la consellera Artadi hi havia Màrius Rubiralta i Pepa Aymamí, director executiu i coordinadora general respectivament, del Tercer Congrés Català de la Cuina.

També hi van ser presents  els presidents de les Comissions Territorials del Congrés, els doctors: Francesc Xavier Medina (Barcelona metropolitana / UOC), Ramon Moreno (Girona / UdG), Jordi Graell (Lleida / UdL), Pere Quer (Barcelona comarques centrals / Uvic-Central de Catalunya), i la doctora Marta Gemma Ne·lo (Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre / URV).

Aquest Congrés, promogut per la Fundació Institut Català de la Cuina (FICC) i el Campus de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona (UB), és un projecte obert i participatiu on hi tenen cabuda aportacions i reflexions del món culinari professional i del món acadèmic i científic. El Congrés es desenvoluparà al llarg del 2018 i 2019.

El Tercer Congrés Català de la Cuina que ha presentat avui a Barcelona la consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Elsa Artadi es planteja com un procés d’anàlisi i debat al voltant de la gastronomia i la cuina. Segons ha explicat Màrius Rubiralta, director executiu del Congrés, durant la presentació, “el Congrés vol analitzar raonadament i amb profunditat tots els factors que han fet possible l'èxit de la cuina catalana a nivell internacional, com s'ha arribat a la situació actual, i a partir d’aquí extreure conclusions que permetin continuar a l’avantguarda gastronòmica mundial”.

Si el I i el II Congrés (1981-82 / 1994-95) van influir en l’èxit i la projecció internacional de la gastronomia catalana i van servir per prendre consciència del valor de la cuina i del territori físic i humà que la fa possible, el Tercer Congrés ha de servir per avançar cap a una estratègia nacional sobre la Gastronomia i la Cuina posant la mirada en l’horitzó 2025.

Segons Rubiralta, “el Congrés es planteja com a objectiu principal assentar les bases de l'horitzó gastronòmic 2025 tot mantenint el lideratge de la cuina catalana a nivell internacional. Per aconseguir-ho, treballarà per apropar la investigació científica agroalimentària al sector de la restauració, i per definir clarament el mapa dels actors de la cuina i la gastronomia catalana”.

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha subratllat el model d’èxit de la gastronomia i cuina catalanes i ha destacat la necessitat “que aquest model segueixi sent competitiu, sostenible, que reflecteixi els valors i la història i que arribi a totes les capes de la societat”. Durant la presentació del Tercer Congrés Català de Cuina, la consellera ha assegurat que “el compromís de la Generalitat és una estratègia de país que s’ha de poder fer entre tots i que no només l’han de fer les institucions”. En aquest sentit ha volgut remarcar la “transversalitat” del Tercer Congrés Català de la Cuina, donat que enguany“gairebé tots els departaments de la Generalitat de Catalunya hi estan col·laborant, i tots tenen una afectació que anys enrere no es podria haver vist”.

Personalment espero que finalment aquest congrés agafi l'entitat que es mereix, han passat 25 anys des que es va celebrar el segon congrés i, com bé deia Pepa Aymamí, que ja vol jubilar-se, és important que el congrés agafi l'entitat que es mereix.

Rubiralta també va tenir un moment per la auto-crítica, remarcant que encara som un país amb una fuga de cervells important, i ho va fer recordant Ferran Adrià. I és que quan el cuiner va demanar a les universitats sinergies la resposta no va estar a l'alçada, i per aquest motiu va haver de marxar a Harvard.

I com bé deia una persona molt important del món gastronòmic a qui admiro molt: 'Si això fos el país basc, la primera fila seria plena de jaquetes de cuiner.'

Cal posar en valor el talent que tenim de manera urgent i des de les institucions i, quan es faci, fer-ho de manera integradora i sense elitismes!

MIGAS, LA RECEPTA DE L’ÀVIA…..o de qualsevol que tingui un bon braç.

SÍLVIA MANZANO

Hola,  quines ganes de regalar-vos aquesta recepta, síiiiii , MIGAS, doncs sí!!!! Aquest plat que ens feien les àvies, almenys la meva, que era de Granada. El dia que en preparava, era una festa a casa seva. Això si, tothom havia de col·laborar, sobretot amb el moviment de braç. El record de la meva àvia a la cuina, organitzant i tallant la cansalada, el pebrot, el xoriço i el meu avi remenant sense parar...és molt nostàlgic i provoca molta tendresa recordar-ho, perquè era una festa, un gran dia de família, retrobaments familiars, perquè tothom s’hi apuntava, i prometo, que a continuació ho demostraré. Són molt fàcils de fer, això sí, necessitareu un braç de relleu. Aquesta recepta demostra com les nostres àvies utilitzaven la cuina d’aprofitament  que tant ens agrada a la Àgata i a mi, i que així mostrem recepta rere recepta al llarg del nostre bloc....Així que aquesta recepta la dedico a les nostres àvies que, amb el que tenien per casa o amb allò que simplement havien trobat bé de preu al mercat, feien un menjar exquisit. La recepta? Us la regalo ara mateix.

INGREDIENTS

Pa del dia o dies anteriors, a casa anem guardant-ne uns quants dies abans per l’ocasió, a vegades a la feina, els companys me’n porten.....sempre a canvi d’un taper, es clar,....jejeje

Aigua per remullar el pa

1 gotet d’oli d’oliva

2 pebrots verds.

4 grans d’all

4 tires de cansalada, pot ser fresca, salada o curada.

2 xoriços frescos, o tros de xistorra

1 cassola plana, potser tipus wok, quan més plana i més ample, millor

Pizza de sobrassada amb figues

Àgata Abero Miralbell

Com bé sabeu aquests darrers dies d'agost han estat profitosos, anar a fer un volt té premi, us deia. 

Un dia móres i l'altre figues, i d'aquí ben poc raïm moscatell. De les móres em vam fer la super melmelada que tan ha triomfat, i de les figues em venia de gust fer-ne algun altre preparació. 

Pensant pensant em va venir a la memòria la sobrassada d'en Jos;  suposo que ara voldreu saber qui és aquest Jos? Doncs és la parella d'una de les meves dues Raquels més estimades i té parada i obrador a la Boqueria. La seva parada és de les de fa més de 50 anys, és la Cansaladeria Bertran Mascarell. Però perdoneu, que no us he dit encara que hi té a veure el Jos en aquesta recepta, i és que un dia vaig tastar la seva sobrassada amb figues, la que el.laboren al seu obrador, i va ser un descobriment que encara ara recordo, i d'això ja deu fer uns 10 anys. Us la recomano molt!!! La parada ,per cert és a tocar el Pinotxo, no té perdua, vaja!

Així que ja ho teniu, la combinació de sobrassada amb algun ingredient dolç sempre triomfa, jo de petita la menjava amb sucre i a Mallorca sempre he vist que els agrada fer-ho amb la mel.

D'aquí surt la meva proposta d'avui: Pizza de sobrassada amb figues

Ingredients

8/10 figues

4 rodanxes de sobrassada ibèrica

1 paquet de boletes de mozzarella

Formatge cabra cremós

salsa de tomàquet

massa de pizza 
orenga

Melmelada de móres

Àgata Albero Miralbell

S'acaben les vacances per a molts i, com cada any, no entenem com poden passar tan ràpid les setmanes més anhelades de l'any. Però, si més no, la natura és agraïda i ens té uns regals preparats per fer més dolça la tornada. Les hores de sol acumulades han estat les culpables de tanta dolçor. Tomàquets, figues, raïm, móres de marge,.....som davant de la cirereta de l'estiu i val la pena, ara sí, de ser una mica egoistes i conservar-la dins un pot, si cal. És un bon moment per fer conserves i anar gaudint, la resta de l'any, de la dolçor a bocinets. 

Avui, i amb l'inestimable assessorament de la meva melmeladista de capçalera, La Cristina de Melmelaria, us faig arribar la melmelada de mores. les mores les podeu comprar però, què voleu que us digui, val la pena viure la prèvia, que vol dir anar a fer un volt pel camp i buscar els esbarzers dels marges plens de móres. Jo per a aquesta tasca compto amb un equipàs de luxe.....

A més heu de saber que el passeig té premi, us esperen postes de sol com aquesta.

Anem a la recepta amb les mides bastant a ull, penseu que som al camp i aquí massa mitjans no tenim.

Ingredients

500 kg de móres de marge

1 got de sucre

el suc de mitja llimona

aigua

pell de taronja

branca de canyella (opcional)

INSTINTO CARNIVORO o el pecat de la carn

Àgata Albero Miralbell

Si aneu per Castelló i sou de menjar carn teniu una parada obligada a Instinto Carnívoro.

Aquesta que us explico avui és la història d'un fill de paradistes de mercat que va voler fer pedagogia del producte i ho va aconseguir, fins al punt que un bon dia va obrir botiga i restaurant fent honor a l'excel·lència carnívora.

Juan Traver, quarta generació de paradistes del mercat de Burriana especialitzats en carn i aviram, des de ben petit va viure l'ofici de carnisser i fins i tot el sacrifici. Antigament els carnissers podien criar i sacrificar els propis animals i vendre'ls a mercat i ell ho vivia de ben a prop. Vaja, que seria un cas clar d'algú a qui mai podreu donar gat per llebre.

Passaven els anys i es va anar formant i un bon dia va decidir començar a fer elaborats, un servei que fa 30 anys va ser molt innovador i va tenir un gran èxit entre la seva clientela. Va començar a ampliar el negoci, va obrir primer una botiga fora del mercat i després també al Mercat de Villareal i a les Alqueries del niño perdido, va arribar a tenir fins a 5 botigues. 

La cosa anava bé, i amb l'esperit emprenedor que el caracteritza va decidir comprar una fàbrica d'embotits, venia a tota la Comunitat Valenciana. Va arribar a donar servei a autoserveis com Caprabo, Àrees de servei d'autopistes, a hosteleria i a botigues. Però el temps canvien i els negocis evolucionen, i a vegades val més crear una xarxa de botigues pròpia i donar servei sense intermediaris, és aleshores quan obre fins a 7 botigues. 

El camí el va duent a enfocar-se més en els propis somnis i ja sabeu que diuen: 'menos es más' . Així que ara fa 12 anys obre la botiga actual amb una barra de degustació que ja donava pistes del que estava per arribar. 

La vitrina del pecat

Gaspatxo, l'amanida líquida més estimada

Tenia pendent penjar-vos la recepta fonamental de l'estiu. I és que amb el gaspatxo passa com amb el brou, quan fas el primer dones per inaugurada oficialment la temporada.

A casa, la meva mare el feia amb el minipimer i molta paciència, però mica en mica vaig anar observant com el feien aquí i allà, quin matisos de vermell agafava depenent de les proporcions de tomàquet i, sobretot, quin punt de vinagre m'agradava més. A can Casanovas, la Dolors, ja veieu que en un parell de dies l'he anomenada 2 vegades, el feia boníssim. fa temps que tinc pendent tornar a casa seva un dia perquè m'expliqui algunes de les seves receptes estrella, com per exemple els cargols.

L'estiu del 2016 vam passar uns dies a Cadis i em va fer molta gràcia que, quan ens ensenyaven la cuina de l'apartament, ens mostressin la batedora dient que allí hi podiem fer els gaspatxos, com donant-ho per fet.

Per mi la clau és tenir una batedora. amb el minipimer us hi podeu florir, a més un farà massa mandra i acabareu per tirar de tetrabrik. Després de batre els ingredients us caldrà una altre gran estri, el xino.

Amanida alemanya. Kartoffelsalat

Àgata Albero Miralbell

Bones família! Avui és Sant Marià! T'estimo papà.

Ja sabeu de la meva fal·lera per les amanides, sobretot ara a l'estiu crec que són un plat únic que soluciona qualsevol àpat.

Ahir vaig preparar amanida russa (tinc pendent penjar-vos la recepta) i avui volia fer la alemanya, la versió que en faig, es clar. Tinc entès que a Alemanya en tenen diverses versions i intueixo que seria una d'aquelles receptes de cuina d'aprofitament que tan ens agraden a la Sílvia i a mi.

Com sempre us recomano que els ingredients siguin de primera, canvia molt si es fa amb bones patates i bones salsitxes. 

Un consell: Feu-la pel matí i aneu a la platja o al riu, quan torneu un esperarà un amanida fresca a la nevera que és molt d'agrair. 

Anem-hi:

Ingredients per a 4 persones (i per que en sobri una mica)

8 patates petites (les de Prades, les Kennebec)

4 ous durs

6 cogombrets amb vinagre

8 cebetes amb vinagre també

tàperes al gust

4 salsitxes de Frankfurt

Per la salsa

maionesa

mostassa l'ancienne

Sardines en escabetx

Àgata Albero Miralbell

Avui és Sant Roc!

Com pot ser que una de les coses que més m'agrada fer  la tingui tan abandonada? És cert que ha estat un any de mooolta feina i de projectes absorbents i quedava poc temps pel romanticisme. Però aquí som, escolti! 

Fa dies que volia tornar a fer escabetx, trobo que és un mètode de conservar exquisit peix o verdura. Es diu que van ser els perses i els àrabs, paral·lelament, els qui ens van regalar aquesta joia. No és fins l'edat mitjana però que arriba a Catalunya. 

A casa meva no se'n feia, la meva mare tenia més influència francesa a l'hora de cuinar. Però a casa la Tia Conchin a València i a can Casanovas, la Dolors, en feien de boníssims. 

La recepta d'avui és semblant a la de la ventresca que vaig penjar fa un temps, però aquesta vegada seguint els consells de LA COCINA COMPLETA  de Maria Mestayer de Echagüe, Marquesa de Parabere. ESPASA CALPE 1947, una joia que vaig heretar de la meva àvia Elisa. Encara el podeu trobar reeditat l'any 1998.

Anem a la recepta. 

Primer de tot és important que aneu al mercat a buscar peix fresc del dia, i decidiu si el feu de sardines, tonyina o seitó.

Ingredients

12 sardines grosses

6 alls

llorer

farigola fresca

pebre negre en gra

clau

pebre dolç de la Vera

farina

sal

500 ml d'oli OVE

1 got de vinagre de vi blanc