dissabte, 1 de setembre del 2018

MIGAS, LA RECEPTA DE L’ÀVIA…..o de qualsevol que tingui un bon braç.


SÍLVIA MANZANO


MIGAS

Hola,  quines ganes de regalar-vos aquesta recepta, síiiiii , MIGAS, doncs sí!!!! Aquest plat que ens feien les àvies, almenys la meva, que era de Granada. El dia que en preparava, era una festa a casa seva. Això si, tothom havia de col·laborar, sobretot amb el moviment de braç. El record de la meva àvia a la cuina, organitzant i tallant la cansalada, el pebrot, el xoriço i el meu avi remenant sense parar...és molt nostàlgic i provoca molta tendresa recordar-ho, perquè era una festa, un gran dia de família, retrobaments familiars, perquè tothom s’hi apuntava, i prometo, que a continuació ho demostraré. Són molt fàcils de fer, això sí, necessitareu un braç de relleu. Aquesta recepta demostra com les nostres àvies utilitzaven la cuina d’aprofitament  que tant ens agrada a la Àgata i a mi, i que així mostrem recepta rere recepta al llarg del nostre bloc....Així que aquesta recepta la dedico a les nostres àvies que, amb el que tenien per casa o amb allò que simplement havien trobat bé de preu al mercat, feien un menjar exquisit. La recepta? Us la regalo ara mateix.

INGREDIENTS
Pa del dia o dies anteriors, a casa anem guardant-ne uns quants dies abans per l’ocasió, a vegades a la feina, els companys me’n porten.....sempre a canvi d’un taper, es clar,....jejeje
Aigua per remullar el pa
1 gotet d’oli d’oliva
2 pebrots verds.
4 grans d’all
4 tires de cansalada, pot ser fresca, salada o curada.
2 xoriços frescos, o tros de xistorra
1 cassola plana, potser tipus wok, quan més plana i més ample, millor


PROCEDIMENT
1. Posem en un bol el pa que amb un ganivet de serra o la mà, anem tallant a trossos petits, i anem afegint una mica d’aigua per sobre perquè es vagi remullant (mai submergir, simplement remullar)

MIGAS

2. Mentre, tallem la cansalada, el xoriço, afegim a la cassola amb un rajolí d’oli,  i amb una espàtula de fusta anem sofregint.


MIGAS

3. Afegim els grans d’all, seguidament el xoriço a trossos, desfet de la tripa.

MIGAS

4. Quan sigui daurat afegim el pebrot a daus una mica grans i anem afegint i remenant amb la espàtula.

MIGAS

Tots aquests passos són ràpids, però ara arriba la part entretinguda i serà quan posarem el braç en forma.

5. Procedirem així: anirem afegint el pa, mica en mica, a la vegada que anem remenant i trencant el pa amb la mateixa espàtula de fusta, de manera que es vagi incorporant al fregit de la cassola, anirem afegint l’oli restant, tot mica en mica, quan ho tinguem daurat i torradet, que no cremat. Per això no podem parar de moure amb la espàtula, anem afegint el pa restant, en varies tandes, fins que estigui tot incorporat, el resultat final és tot torradet, dauradet i el pa d’uan textura com si fos arròs, a continuació, al pas a pas, ho anireu veient....potser trigueu mes de ¾ d’hora, per això per fer-ho us ho he de prendre amb calma, i tranquil·litat i amor, es plasmarà en el resultat final i el gust serà ummmmm exquisit.

MIGAS

MIGAS

Fem una presentació molt actual i fina, buscant el color i la foto, però us he de dir que la meva àvia les posava al mig de la taula amb la mateixa cassola, amb una amanida de tomàquet, i un meló per postres....quins records mes melancòlics. 

MIGAS

Espero que les tasteu, us asseguro que us agradaran i podreu transmetre aquesta tendresa i tradició a la vostra taula i als vostres comensals.

La vida ens envia regals, alguna vegada amb un embolcall de problemes, que simplement ens mostra una lliçó per aprendre i una eina per superar un salt en el camí, mica en mica.....mentre pugem per la muntanya....perquè no ens acompanyem amb un bon tàper de migas,  plenes d’energia i d’una font de tendresa molt necessària per continuar. El camí tot sol, serà ràpid, però acompanyat, serà més tendre i satisfactori. SOM-HI!!!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ens agrada saber la teva opinió, gràcies pel teu comentari.