dilluns, 24 de setembre de 2018

Presentació del III Congrés Català de la Cuina

Àgata Albero Miralbell


El Tercer Congrés Català de la Cuina es planteja com a objectiu principal assentar les bases de l'horitzó gastronòmic 2025 tot mantenint el lideratge de la cuina catalana a nivell internacional

L'acte es  va celebrar el 19 de setembre a l'Auditori del Palau de la Generalitat.

La consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Elsa Artadi presidí l'acte de presentació del Tercer Congrés Català de la Cuina. La presentació es va fer a l'Auditori del Palau de la Generalitat el dimecres, dia 19 de setembre, a les 11 del matí.


Acompanyant la consellera Artadi hi havia Màrius Rubiralta i Pepa Aymamí, director executiu i coordinadora general respectivament, del Tercer Congrés Català de la Cuina.



També hi van ser presents  els presidents de les Comissions Territorials del Congrés, els doctors: Francesc Xavier Medina (Barcelona metropolitana / UOC), Ramon Moreno (Girona / UdG), Jordi Graell (Lleida / UdL), Pere Quer (Barcelona comarques centrals / Uvic-Central de Catalunya), i la doctora Marta Gemma Ne·lo (Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre / URV).

Aquest Congrés, promogut per la Fundació Institut Català de la Cuina (FICC) i el Campus de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona (UB), és un projecte obert i participatiu on hi tenen cabuda aportacions i reflexions del món culinari professional i del món acadèmic i científic. El Congrés es desenvoluparà al llarg del 2018 i 2019.

El Tercer Congrés Català de la Cuina que ha presentat avui a Barcelona la consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Elsa Artadi es planteja com un procés d’anàlisi i debat al voltant de la gastronomia i la cuina. Segons ha explicat Màrius Rubiralta, director executiu del Congrés, durant la presentació, “el Congrés vol analitzar raonadament i amb profunditat tots els factors que han fet possible l'èxit de la cuina catalana a nivell internacional, com s'ha arribat a la situació actual, i a partir d’aquí extreure conclusions que permetin continuar a l’avantguarda gastronòmica mundial”.

Si el I i el II Congrés (1981-82 / 1994-95) van influir en l’èxit i la projecció internacional de la gastronomia catalana i van servir per prendre consciència del valor de la cuina i del territori físic i humà que la fa possible, el Tercer Congrés ha de servir per avançar cap a una estratègia nacional sobre la Gastronomia i la Cuina posant la mirada en l’horitzó 2025.

Segons Rubiralta, “el Congrés es planteja com a objectiu principal assentar les bases de l'horitzó gastronòmic 2025 tot mantenint el lideratge de la cuina catalana a nivell internacional. Per aconseguir-ho, treballarà per apropar la investigació científica agroalimentària al sector de la restauració, i per definir clarament el mapa dels actors de la cuina i la gastronomia catalana”.

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha subratllat el model d’èxit de la gastronomia i cuina catalanes i ha destacat la necessitat “que aquest model segueixi sent competitiu, sostenible, que reflecteixi els valors i la història i que arribi a totes les capes de la societat”. Durant la presentació del Tercer Congrés Català de Cuina, la consellera ha assegurat que “el compromís de la Generalitat és una estratègia de país que s’ha de poder fer entre tots i que no només l’han de fer les institucions”. En aquest sentit ha volgut remarcar la “transversalitat” del Tercer Congrés Català de la Cuina, donat que enguany“gairebé tots els departaments de la Generalitat de Catalunya hi estan col·laborant, i tots tenen una afectació que anys enrere no es podria haver vist”.

Personalment espero que finalment aquest congrés agafi l'entitat que es mereix, han passat 25 anys des que es va celebrar el segon congrés i, com bé deia Pepa Aymamí, que ja vol jubilar-se, és important que el congrés agafi l'entitat que es mereix.

Rubiralta també va tenir un moment per la auto-crítica, remarcant que encara som un país amb una fuga de cervells important, i ho va fer recordant Ferran Adrià. I és que quan el cuiner va demanar a les universitats sinergies la resposta no va estar a l'alçada, i per aquest motiu va haver de marxar a Harvard.

I com bé deia una persona molt important del món gastronòmic a qui admiro molt: 'Si això fos el país basc, la primera fila seria plena de jaquetes de cuiner.'

Cal posar en valor el talent que tenim de manera urgent i des de les institucions i, quan es faci, fer-ho de manera integradora i sense elitismes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ens agrada saber la teva opinió, gràcies pel teu comentari.