diumenge, 23 de març del 2014

Carrot cake, pastís de pastanaga molt fàcil.

Àgata Albero


Ara, darrerament m'està agradant provar de fer pastissos diferents i agafant llibre infantils s'aprèn molt. Feia temps que voli aprendre a fer el famós Carrot Cake, altrament dit pastís de pastanaga i, escolti!!, no va quedar pas malament. El llibre es diu 'Con las manos en la masa' ( e Grijalbo) i té un munt de receptes senzilles per fer amb nens.

El primer que diuen els nens és: de pastanaga??? El resultat és sorprenent. Ja ho veureu.

Ingredients

2 pastanagues mitjanes
215 g. de farina
225 g. de sucre moreno
2 cullerades de llevat en pols
1 culleradeta de canyella en pols
un pessic de sal
120 ml d'oli vegetal
3 ous grans
 i cullaradeta d'essència de vainilla
60 g.. de nous
30 g. de panses (opcional)

Per la cobertura:
30 g. de mantega a temperatura ambient
15 g. de crema de formatge tipus Mascarpone
140 g de sucre llustre
1 culleradeta d'essència de vainilla
un pessic de sal

Pre-escalfeu el forn a 180º
Unteu amb mantega el motlle del pastís.
Peleu les pastanagues.
Ratlleu uns 155 gr de pastanaga y reserveu.
Poseu la farina, el sucre, el llevat, la canyella i la sal en un bol. 
Remeneu bé.
En un altre bol barregeu la pastanaga ratllada, l'oli, els ous i la vainilla.
Barregeu amb la mescla de la farina.
Afegiu les nous i les panses i remeneu.
Aboqueu la barreja de tot al motlle i amb l'espàtula de goma repartiu de manera uniforme.
Enforneu durant 40 minuts, fins que quan punxeu un escuradents al centre us surti net.
Deixeu refredar sobre d'una reixeta.
Desemmotlleu el pastís sobre la reixa, deixeu-lo cap per vall, així us quedarà una superfície ben plana i més bonica alhora de presentar-la.

En un bol barregeu la mantega i el formatge. amb la batedora.
Afegiu el sucre lustre, la vainilla i la sal. Bateu bé.
Coloqueu el pastís en un aplata per servir i repartiu bé amb l'espàtula la barreja anterior.




 
Serviu a temperatura ambient.


Aquesta vegada no us tinc fotos del procés, només de la cobertura, espero que pogueu seguir bé la recepta malgrat tot.

dimecres, 19 de març del 2014

Per picar

Sílvia Manzano

Respectant la cuina d'aprofitament, que tant defenso, us haig d'explicar, aquesta recepta, que simplement va sorgir a casa, i hem ve de gust compartir-la amb vosaltres.
Dissabte a la nit, vam tenir convidats a casa, i allò tan típic: pa amb tomàquet, fuet, botifarra d'ou, pernil, anxoves, torradetes amb paté, truita de patata, taula de formatges, postres i com ja sabeu, tot el que sorgeix. Doncs com és típic de casa meva, va sobrar una mica d’això, una mica d’allò i, apa  ja tindrem el sopar del diumenge. 
Diumenge al vespre aprofito per preparar algun tàper per començar la setmana, estava bullint uns macarrons i aprofitava per fer salsa de tomàquet casolana. I, com sempre,  ja sento els de casa, que volen sopar. Nosaltres diumenge a la nit, imagino que com en moltes cases, deixo que cada un es faci el sopar, “cuina oberta”, perquè al final, només tenen cap de setmana de relax els de casa.....i no pot ser.
Doncs els de casa es van preparar amb les restes de la nit anterior van sopar unes torrades molt, molt originals, que ara os mostro perquè les veieu. 

Ingredients

1 paquet de torradetes de les petites
Uns talls de fuet i llonganissa
Uns talls de botifarra d'ou
Uns filets d´anxova
4 cullerades soperes de salsa de tomàquet
Pebre negre



En el meu cas hi poso  a sobre el que teníem a casa, però es pot posar qualsevol altre embotit, formatge, o el que tingueu que dona voltes a la nevera, i que vosaltres sabeu, que una vegada disfressat, amb xapa i pintura, ve més de gust..

Vaig untar les torradetes amb la salseta de tomàquet, i a damunt variat, unes amb anxoves i una mica de pebre negre, i les altres vaig barrejar els embotits que van sobrar de la nit anterior, de tal forma que la combinació va quedar genial!!!!! Amb aquesta idea que us he donat segur que vosaltres ho feu genial, també es pot posar de base amb les torrades, la salsa sobrant del rostit, o qualsevol altre, que os hagi quedat bona i no voleu abocar a les escombraries.

Aquesta frase no es meva, però nomes la agafo de préstec per dir-vos que....tots teniu persones meravelloses al vostre costat que amb el seu granet de sorra construeixen un desert.....FELIÇ DIA!!! I compartiu les torrades, sempre serà una bona excusa per compartir amb qui tu estimes.