dilluns, 15 d’agost del 2022

La cuina medieval, una cuina molt actual

Apunts sobre la classe magistral de Cuina Medieval Catalana d’en Jaume Fàbrega

Jaume Fàbrega explica la cuina medieval

Fa dies que no escric al bloc, aprofito les vacances i que tinc coses a explicar per fer-ho. Voldria compartir amb vosaltres un matí molt enriquidor.

Juliol de 2022, passejant per Garriguella en Guillem Plujà m’atura per preguntar-me si aniré a sentir en Jaume Fàbrega a Castelló d’Empúries, no ho dubto un moment, em fa especial il·lusió poder escoltar aquest savi gironí que tan en sap de cuina catalana, així que posem fil a l’agulla i quedem per anar-hi l’endemà.

Sortim puntuals a dos quarts d’onze, no volem arribar tard. Un cop a Castelló descobrim que hem arribat un hora abans, que començarà a les dotze. Això, sense ser un inconvenient, ens permet passejar pel poble i trobar-nos amb l’agradable sorpresa que en Jaume i en Pablo prenen un cafè a una terrassa molt cèntrica del poble. Ens conviden a seure i allà ja la fem petar sobre història i cuina. També afloren alguns records que em transporten als anys 80 com un llamp. Quan en Jaume anomena l’entrepà de calamar amb salsa que fan a Can Ralita a la Plaça Major de Banyoles viatjo al passat. Recordo anar-hi amb mon pare i gaudir molt amb l’esmorzar que hi fèiem. Hi he de tornar, penso.

La classe magistral comença puntual a les dotze i la primera referència és als Mercats Medieval. El cas és que per en Jaume Fàbregas era sorprenent veure com a moltes "tavernes" d’aquests mercats allò que es venia per menjar fos pa amb tomàquet, xocolata o fins i tot patates..... I és que Amèrica vindria després i amb ella arribarien molts productes que han influït enormement la nostra cuina. Però cal remmarcar que abans la Cuina Catalana, la dels primers llibres de receptes d’Europa, era una cuina molt refinada i sofisticada també. Les influències d’Orient eren notòries i sorprèn la quantitat d’ingredients, que avui en dia són de moda, que ja es consumien aleshores.

En Jaume ens explicava que la Cuina Catalana té més fonts literàries que moltes cuines d'Europa, en són clars exemples : El llibre del Sent Sovi, el Llibre del Coq, o el de Com usar bé de beure e menjar. Recordava que va ser Arnau de Vilanova qui escrigué el primer llibre de dietètica.


Un apunt clar i contundent va ser l’afirmació que l’Edat Mitjana NO era més violenta que l'actual ni és cert que no tinguessin cultura.

El període de l’Alta Edat mitjana, que comprèn des del s.XII al XV comptava amb mercats molt ben assortits. Hem de pensar que en aquell època comerciaven amb tot el món. El gingebre per exemple ja s'usava molt, venia de la Xina...Va ser l’època daurada dels productes orientals com les espècies.

Va ser l’època daurada dels productes orientals com les espècies.



El rebost

No, no hi havia pebrots, ni tomàquet, ni mongetes, ni xocolata, però si fesols, cigrons i llenties. Llegum en menjaven sovint.

Cuinaven amb herbes salvatges com la verdolaga o els créixens i també s’usava molt la ruca .

Pel que fa als fruits secs ja aleshores es consumien festucs, panses, avellanes , pinyons....formaven part habitual de la dieta.

Foto de Karolina Grabowska:


De fruita se’n consumia molta també, s’han comptat fins a 15 classes de prunes, per exemple. Es menjava : meló, síndria, magrana, dàtil, naronja (Etimologia: de l’àr. nāránǧa ‘taronja’, i aquest, del persa nâráng, íd. 1a font: s. XIII, Arnau) o poncem (Etimologia: probablement, tenint en compte la variant poncir, ve del ll. pomum Syriae ‘fruit de Síria’, a través de pomsirs, ponsins, ponsims, ponsems, o potser de pom ‘fruit’ i l’àr. Sîn ‘Xina’ 1a font: s. XIV. Fruit del poncemer, semblant a la llimona, conreat per obtenir-ne l’essència o per preparar-ne el xarop). FONT: DICCIONARI.CAT

Com a curiositat ens va explicar que el meló d’aleshores no era dolç.

Usaven herbes fresques o assecades com ara nosaltres: alfàbrega, farigola, romaní, menta coriandre,....La mostassa, per exemple, era molt usada. Per`també la matafaluga...les nous d’eixarc (fruit semblant a la nou, molt anomenat en receptaris medievals, però del qual no es sap concretament la definició; eren vermelles per fora i ben blanques per dintre) el macís (Pellofa fina, olorosa i de color de canyella, que té la nou moscada), la nou moscada, l’orenga, el llorer, el pebre llarg, i un llarg etcètera.

Foto de Alesia Kozik


També feien barreges d’espècies com el baharat , el ras el hanout, o el zataar...La paraula salsa originàriament volia dir barreja d'espècies.


El capítol de peix i marisc va ser una sorpresa molt agradable. Ara que em trobo col·laborant en el projecte d’edició d’un receptari amb peixos termòfils (peixos mediterranis que s’adapten a les aigües càlides i generalment són poc preuats), em meravella pensar que potser només cal tornar als orígens de la nostra cuina per adonar-vos de nou el valor que es mereixen. 

I és que de peix i de marisc se’n menjava més i més variat (destaco en negreta els termòfils perquè us hi aneu familiaritzant): Agulla,  seitó, anfós o mero, barb, anguila, bis, boc, boga, bonítol ,camarí, gat, ratjada, caluga, canana, cap-roig i escórpora, servia, congre, corba o corvall , déntol , llampuga (només a la tardor, llisa , llop o llobarro, melva, morena, moll, tonyina, pop sec, gat, gall, esturió, llagostí, ...mussola, pagell, palomida, peix espasa, rata, reig, saupa, tallarines, congre, tonyina, sardina, truita de riu i també dofí o balena, molt típica de la quaresma.

El que no hi havia eren gambes..no és fins als anys 20 del segle XX que es comença la pesca d'arrossegament..

El peix salat ja era molt corrent, el bacallà conservat en sal va ser un invent portuguès. Ajudats pels bascos, van aconseguir una tècnica que canviaria la manera de menjar bacallà per sempre més.

Per que fa a la carn també hi havia varietat, tot i que era cosa més de rics, Trobem receptes amb pollastre, polla, polla prens, capó, ànec, oca, xai, colomí, crestat i menuts de tota mena.

De carn de caça no se'n menjava tanta com es pensa consumien: ànec salvatge, cabirol, cabró, cérvol, conill de bosc, fotja, gallina, grua, guatlla, tudó, llebre, paó, perdiu, tort, xixell i ós. De carn d’ós fins els anys 60 encara se’n menjava a Catalunya. Però de tots els animals el porc era els més consumit, tothom en tenia a casa seva. També la porcella o el garrí (el cochinillo en castellà)

Però de tots els animals el porc era els més consumit, tothom en tenia a casa seva.


El greixos més utilitzats per cuinar eren o bé llard o bé oli oliva o bé mantega.

En Jaume ens explicava que en aquell temps menjaven molt més formatge que ara. Formatges com el fonador, la mozzarella o la burrata. Catalunya importava d’ Itàlia i Aragó, no en teníem molt aleshores.

Eren amants de les fruites agres, el vinagre i la mel. També usaven per les seves receptes l’aigua de roses, l’aiguanaf (de flor de taronger) i tota mena de xarops.

El cereal més consumit era el blat picat, que és com el bulgur i el mill, l’arròs poc freqüent.

Foto de Monstera


Consumien ous i els usaven per cuinar i tota mena de bolets, inclosa la tòfona.

Els vins i els vinagres també s’usaven per cuinar: El vinagre amb aigua a més era la coca-cola de l'època.

La canya de sucre es cultivava des dels àrabs a Mallorca i al País Valencià. Van ser els valencians qui van ensenyar els cubans a cultivar-lo. Era sucre morè, tenia forma de con i es picava a trossos.

Tècniques culinàries


El sofregit era la base de molts plats i es feia amb ceba i cansalada o amb ceba i espècies. També era molt present la picada que per cada plat era diferent

Es feien tota mena de salses, es servien sempre a part, moltes tenien com a base fruits secs, gingebre, ....De fet trobem moltes semblances amb la cuina India (els chutnies per exemple) Ja feien salses com l’allioli i en deien allada.

Eren amants dels escabetxos. Escabetx és un mot que ve del persa i vol dir carn conservada amb vinagre


Feien moltes cremes:

  • La porrada per exemple era el precedent de la Vichyssoise
  • Crema de llagosta
  • llatugat
  • saliandrat
  • pomada
  • pinyonada
  • escudella
  • brouet de gallina
  • sopes de pa
  • potatge
  • sopa daurada

Totes les cremes es solien lligar amb farina d'arròs o d’ametlles, pensem que no hi havia patata.

Els agradaven els menuts i elaboraven molts embotits

Farcien sovint carns i peixos i usaven la tècnica de llardar (mechar en castellà)

Cuinaven al vapor i també destil·laven, també torbem receptes amb la tècnica del lacat i a feien cuina a l’ast.

Elaboraven pasta: fideus, macarrons,... (fideus és una paraula q ve de l'àrab) , també panades o empanades,un invent per viatjar procedent de la cuina càtara (Occitània). També feien terrines com per exemple el morterol.

De dolços se’n tenia molta tècnica i escola, no hem d’oblidar que el primer manual de confiteria d'Europa s’escriu a Catalunya: bunyols, coques, panades dolces, gelatines, la varietat era enorme.

Una curiositat, ara que anomenem els bunyols: sabíeu que la Quaresma aleshores durava exactament 160 dies? Era més llarga que el Ramadà.

La Quaresma aleshores durava exactament 160 dies


El vi sovint es bevia barrejat amb aigua, era un vi d’alta graduació.
També es prenia vi dolç i eren molt populars els vins aromatitzats com el vermut i també ho era la malvasia

A part de la cuina diària o la de grans banquets també trobem escrits dedicats a la cuina eròtica. Trobem receptes amb turmes, per exemple, o begudes afrodisíaques com el Licor del Paradís que destil·lava el propi Ausiàs Marc.

També la cuina per malalts té algunes pàgines dedicades als llibre de cuina de l’època, s’anomena el menjar blanc, el bullit o els destil·lats. Recomanaven no menjar raola (així s’anomenava l’hamburguesa)

La cuina, el menjador i l'àpat


Les cuines medievals tenien a vegades rierols interiors, disposaven sempre de cellers i rebost i sempre, sempre, llar de foc.

Es cuinava amb foc i brasa però també amb bresquet , una mena de fogonet portàtil utilitzat per a receptes més delicades..perquè no es fumessin.

I havia una estructura piramidal del menjar, un ordre de plats. La primera vegada que es documenta un ordre és amb Francesc Eiximenis .

El dia del banquet el menjador reial o tinell, a banda de grans taules, tenia les parets decorades amb tapissos i el terra ple d'herbes aromàtiques. Sempre hi havia música i s’adaptava a cada servei, amb cada plat sonava una música diferent, era com un espectacle teatral.

Ja aleshores es fa servir el tovalló, i es posava el lladó o plat de respecte,. Utilitzaven coberts de plata, pels pobres eren de fusta. Eren molt refinats i feien servir vidre, hi havia gots de ceràmica que eren només pels pagesos. L’escudella era bol per servir sopes, cremes i plats amb salsa.


Eiximenis deixa escrits on ensenya maneres de correcció a la taula, com per exemple que estava mal vist aixecar-se durant l'àpat.

L’àpat començava amb pa i sal, normalment panets individuals, i s’acabava amb postres de confits, com per exemple el gingebre confitat.

Tancava l’esdeveniment un ball, una moda que va venir de Borgonya.



El que heu llegit és el resum de dues hores d’escoltar en Jaume, i haguéssim seguit, però s’acostava l’hora de dinar i havíem de marxar.



Aquests són els apunts que vaig prendre i que espero que els hagis gaudit, escriu-me un comentari si has arribat fins aquí i digues : de què vols que parli en el proper post?



Fins la propera.

dilluns, 9 de març del 2020

La Pataqueta de reyes (una tradición familiar)



Cómo la mayoría de catalanes provengo de aquí y de allí, soy en toda regla lo que se solía llamar charnega. De madre catalana y de padre valenciano , Valencia ha sido, y es aún para mi, una tierra que me evoca miles de recuerdos felices. Porque esa infancia feliz de la que todos hablamos tuvo lugar sobre todo en Valencia. Allí éramos niñas sin preocupaciones, allí se procuraba por nuestro bienestar y felicidad. Allí se garantizaba que no faltarán los mejores manjares. La culpable de todo ese disfrute siempre fue, y sigue siendo, ella, mi tía, la tía Conchín. Para la tía cada fecha en el calendario tiene su plato, su tradición gastronómica, y si en Fallas se comen buñuelos de Calabaza, en Pascua toca Pan ‘Quemao’. Cada día un arroz distinto,  y tomates, higos y uva cuando se acaba el verano. La paella y los gazpachos manchegos mejor si son para 50, le salen más ricos, y la ensalada en el centro de la mesa que no falte jamás. Si está cerca del mar nos deleita con arroces marineros hechos con tropecientos ingredientes y se arrodilla para machacar los cangrejos que irán a la olla (‘así tienen más sabor’, dice). Si llega el invierno su arroz con pollo no puede faltar, pero si se lía a hacer canelones ya puedes ponerte a llorar. Y las albóndigas de bacalao…ay las albóndigas de bacalao! , ríete tu de lo que has probado jamás.
Reyes, en mi familia, era la fiesta de mi tío. El tío Vicente siempre fue muy generoso y el sólo hecho de ver nuestras caritas de ilusión le hacía sentirse el hombre más feliz de la tierra. Así es que el 5 de enero, y por orden del rey mago,  en casa de los tíos había mucho ajetreo, mucho misterio, mucha discreción,….pero ella, la tía Conchín,  se mantenía ahí en su cocina, preparando la cena de reyes. Hay que decir que en una noche como esa no había tiempo de sentarse ceremoniosamente, cómo siempre se hacía en esa santa casa, tocaba cena especial, cena informal. Cenábamos en la cocina y nadie podría salir hasta  que alguien diera la señal. La noche de reyes se cenaba pataqueta con habas, ajos tiernos y longaniza o morcilla, unos de mis bocadillos preferidos del mundo mundial.

Aquí os dejo la receta:

INGREDIENTES:
  • pataquetas (1) És un tipo de pan de bocadillo tradicional valenciano con forma de media luna muy típico de L'Horta de Valencia, siendo conocido, al menos, desde el siglo XVII) 
  • blanco y negro (longanizas de Torrent y morcillas de Ontinyent)
  • habas baby (ella las congela cada primavera y tiene el congelador lleno de bolsitas)
  • ajos tiernos
  • aceite OVE
  • sal

ELABORACIÓN
En una cazuelita de barro ponemos el aceite, los ajos pelados y cortados a láminas, sal y removemos rápido con una cuchara de madera para que no se quemen. En seguida añadimos las habas baby aun congeladas, removemos de nuevo y tapamos para que se hagan con su propio vapor, Son tan tiernas que no hace falta que se cuezan mucho rato,
Freímos las longanizas y las morcillas y montamos el bocadillo. En casa de la tía nos lo hacíamos nosotros mismos, cada uno se ponía la cantidad que quería, ella añadía varias tortillas de patatas, pisto y para beber los mayores servía champán, pues era un día especial.



Por lo que he podido leer la tradición de comer éste bocadillo viene de lejos, cuentan que era una merienda típica de campo:

Y es que la pataqueta, para quien no lo sepa, es un pan de unión cuya tradición se pasa de padres a hijos, pues es costumbre comerlo con amigos y familiares en las cenas de verano a la fresca, colegios, en almuerzos, en los casales falleros o en las meriendas, en especial éstas últimas. 

Y eso último es así porque resulta que existe una tradición muy antigua y valenciana que se llama “dijous de berenar” (jueves de merienda), que si bien ha desaparecido en muchos rincones de la Comunitat Valenciana, Sagunto, así como Petrés, por ejemplo, pueden presumir de mantenerla muy viva: todos los jueves, desde San Antón hasta el llamado Miércoles de Ceniza, la pataqueta forma parte de las meriendas y menús de la ciudad de Sagunto, bien en las casas, en el monte o en restaurantes y bares.

Suele también formar parte de las meriendas de Pascua, así como también se ha impulsado, desde un tiempo para acá, como una forma de almorzar de manera tradicional, siempre acompañado de cacau del collaret (2), olivas, cerveza o vino y un buen cremaet.


Se cree que la tradición del Dijous de Berenar data de más allá del 1492, año de la expulsión de los judíos de Sagunto tras el edicto de expulsión de los judíos, ordenado por los Reyes Católicos, de las Coronas de Castilla y de Aragón. Esta creencia viene dada por la forma de la pataqueta, una media luna hecha pan (para los Judíos, la luna forma parte de sus tradiciones, ya que con ella rigen el ciclo lunar que sigue el llamado calendario judío o “mes sinódico”.

Sin embargo, hay quien piensa que la tradición es mucho más cercana, siendo conocida la pataqueta desde el siglo XVII.


FUENTES. PARA SABER MÁS:

https://www.elmundo.es/blogs/elmundo/paco-a-la-naranja/2014/07/09/panes-con-mucha-miga.html

https://www.valenciabonita.es/2019/04/18/pataqueta/


(1) Este tipo de pan familiar valenciano lo solían comer los agricultores de la huerta, y lo hacían en los hornos morunos que solían tener las barracas o casas de huerta. Tiempo después, se siguió elaborando en hornos de leña, manteniéndose, en la actualidad, su elaboración en muchos hornos (aunque es más común por encargo por no ser una tradicional elaboración diaria de muchos panaderos).

(2) Se trata de un cacahuete de dos granos por vaina y esta de unos 2,5 cms. de longitud, la vaina es de piel ligeramente rugosa y color rojizo que adquiere de la tierra donde se cría y se caracteriza por tener una gran disminución de tamaño en la zona central entre un grano y otro formando como un collar apretado y de ahí su nombre

dimarts, 7 de maig del 2019

Concurs d'ostra cuinada a l'Ampolla

Concurs d'ostra cuinada a l'Ampolla

L’Ampolla va celebrar el darrer diumenge 5 de maig la XXIX Diada de l’Ostra del Delta, un certamen que s’ha convertit en un referent turístic i gastronòmic a les comarques de l’Ebre i arreu del país. L’organització va distribuir uns 2.500 quilos d’ostres del Delta entre les més de 4.000 persones que van acudir al port pesquer de l’Ampolla. 

En arribar a la fira ens va rebre Neus Ortí, gerent del Patronat de Turisme,  i la Srta. Meritxell Jardí, regidora de turisme de l'ajuntament de l'Ampolla, ella va ser la nostra amfitriona i l'encarregada de explicar-nos en què consistia la fira. Ens va parlar sobre l'ostra dels Delta, la seva particularitat i el fet que abans les deixaven créixer més i en deien Ostrón.


Meritxell Jardí(Regidora de Turisme) i Lourdes López
L'ostra del Delta
L'ostra arrissada del delta de l'Ebre, Crassostrea Gigas, es caracteritza pel seu deliciós i fi sabor, complementat amb un alt valor nutritiu. L'ostra arrissada és rica en proteïnes, vitamines A, D i B, i sals minerals ...

La zona de cria es redueix exclusivament a dos llocs enclavats a la província de Tarragona, la badia del Fangar i la badia dels Alfacs, ambdues situades al Parc Natural del Delta de l'Ebre, a la desembocadura del riu Ebre.


També en va explicar com s'ha d'obrir l'ostra, que sembla difícil però no ho és, i si no em creieu mireu aquest vídeo que és la mar d'instructiu.


Durant la visita vam veure els preparatius de la festa i molts voluntaris obrint ostres i més ostres. 

 XXIX Diada de l’Ostra del Delta


Concurs de cuina amb ostra

Durant la jornada, hi va haver un concurs sobre com cuinar l’ostra del Delta, en el qual els restaurants adherits a les jornades gastronòmiques van presentar un plat d’ostra cuinada. El jurat, del qual vaig tenir l'honor de formar-hi part, vam escollir l’Ostra amb Chutney de poma i herbes marines del Restaurant del Mar-Flamingo (cuiner Christian Lutaud) com la millor proposta; seguida del plat l’Ostra, l’arròs i el Delta de Casa Llambrich- Juani (cuinera Sonia Márquez); i en tercer lloc va quedar el Restaurant Sol amb el Tàrtar d’ostra (de la cuinera Teima Caballé). 



Us he de dir que em fa especial il·lusió que fossin dues xefs les que aquest anys mereixessin ser al podi. Que serveixi aquesta notícia per visibilitzar i posar en valor la gran feina que, també elles, estan fent des dels fogons de casa nostra. 




El jurat va estar format Lourdes López, periodista digital a El Mundo, VIA Empresa i el suplement de La Vanguardia El Llobregat; Rafel Múria, xef del restaurant Quatre Molins i de la marca de mel de luxe Art Muria i una servidora, Àgata Albero
dinamitzadora gastronòmica a Mercats i col.laboradora d'Alimentaria, BDelicious de BTravel i del Forum gastronòmic de Barcelona. 

Mostra i activitats

Els assistents també van poder gaudir d’una mostra de com cuinar l’ostra del Delta, on restauradors de la localitat van presentar diferents plats cuinats com Ostra escabetxada amb xips de verdures; ostra al cava amb brunoise de verdures gratinades; ostra amb compota de poma, pinya i gingebre confitat i escuma de gintònic; l’ostra, l’arròs i el Delta; ostra amb pastís de peix de roca; ostres fresques amb cogombre, poma verda i Chill Junmai de Kensho; ostra del Delta amb algues; variat d’ostra del Delta; ostra gratinada;ostra arrebossada; ostra amb Chutney de poma i herbes marines; bunyols d’ostra; i conserva d’ostra del Delta amb escuma d’all i oli de mel maridat amb caviar d’eriçó i algues marines.  


XXIX Diada de l’Ostra del Delta

XXIX Diada de l’Ostra del Delta


Les possibilitats gastronòmiques de la cuina amb ostra són infinites. Com en d'altres ingredients el límit és la imaginació. Els cuiners i cuineres de l'Ampolla van demostrar-ho sobradament. Ara bé, i això és una opinió molt personal, l'ostra si la coem massa o es barreja amb massa sabors correm el risc de perdre l'essència del producte. Per mi l'ostra és sinònim de menjar mar, si perdo aquesta sensació perdo el plaer que busco en l'ostra.

A la fira , també hi va haver un show-cooking on els plats que es van cuinar es van poder degustar. El públic va poder veure com es prepara l’ostra del Delta amb emulsió de trufa blanca, làmines de xampinyó i crema d’albergínia, i l’ostra del Delta amb seitó en vinagre, olivada, crema de galera i xip de pota de pop.



 XXIX Diada de l’Ostra del Delta

Tanmateix, des de les 12 del migdia i fins a les 14 hores es van repartir entre els assistents 2.500 quilos d’ostres del Delta, acompanyades de cava Alsina i Sardà i música en viu.

Jornades Gastronòmiques de l’Ostra de l’Ampolla La Diada de l’Ostra és l’acte d’inici de les XXIX Jornades Gastronòmiques de l’Ostra de l’Ampolla, que tindran lloc fins al 19 de maig. Preneu-ne bona nota!

Els restaurants participants són:

SOL

L’Ampolla, cuina de l’ostra tot l’any

Continuant en la línia dels darrers anys, es pot gaudir de la cuina de l’ostra a l’Ampolla al llarg de tot l’any, com una opció per conèixer amb més profunditat el ventall de sabors que ens pot oferir aquest producte de la nostra mar. A més d’ostra del Delta crua amb un xic de llimona, es poden gaudir de plats tan saborosos com ostra del Delta amb crema d’escamarlà,tempura d’ostra amb verduretes, ostra del Delta "potxada" al cava, ostres amb tempura de xarrup de sake Kensho, entre d'altres.

Aquest projecte va sorgir a partir de elaboració d’un discurs per part de la Fundació Alicia, que es va concretar en sessions de treball per tal de, tots junts, desenvolupar accions específiques de promoció de l’ostra del Delta i la seva cuina.


Per mi no era la primera visita al Delta, però confesso que no fa tant que vaig descobrir-lo. Si ja l'heu explorat una mica estareu amb mi que l'enamorament és immediat! Si no hi heu anat mai ja trigueu! Un paradís natural, un ecosistema únic, una gastronomia rica i uns productes que van des del sake fins a l'ostra, passant per l'arròs, la mel, la ginebra, herbes aromàtiques,  ...no us els acabareu!

La meva família i jo aquest cap de setmana l'hem gaudit moltíssim només cal veure les imatges. Des d'aquí vull donar les gràcies a a l'Ajuntament de l'Ampolla per haver confiat en el meu paladar per triar entre una oferta tan suculenta de plats preparats amb ostra cuinada. Felicitats a tots i totes! Però sobretot pel tracte rebut, ens hem sentit molt a gust al vostre poble, tornarem!
L'AMPOLLA

L'AMPOLLA

L'AMPOLLA


L'AMPOLLA

L'AMPOLLA