dimarts, 1 de gener de 2019

Dinar al Celler de Can Roca

Crònica de quan vam tocar el cel.....



Quan vas fent creuetes a la llista de somnis el sentiment és un combinat difícil de descriure....per una banda les papallones prèvies i per l'altre l'èxtasi de confirmar que el somni era enorme i que valia la pena tenir-lo a l'altar dels més grans.Però també una certa malenconia...la de qui sent que quan els somnis es fan realitat vol dir que fem passos endavant, són crèdits gastats, són vida esgotada,....aix...no em vull posar dramàtica, però es que aquest desembre ha estat molt bèstia: bèstia de bonic, bèstia d'intens, bèstia d'afortunada, bèstia de bonic, bèstia de bèstia. 

El dia 20 de desembre va començar a l'Estació de Sants, allà ens vam trobar, molt emocionades, amb la meva cosina Bego. Teniem tant per parlar que gairebé perdem l'AVE per anar a Girona. (Us recomano molt que no aneu al Celler amb cotxe....l'estació del tren és només a 10 minuts en taxi, i val molt la pena).



Begoña Lluch i Àgata Albero

Un cop dins el tren vam trobar-nos amb la meva altra cosina, la Cuchita. I ja tenim el trio lalalala que tantes vivències en comú tenim de la nostra infància a València:  Una d'elles cuinar i l'altre menjar (sempre com els àngels, gràcies a la meva tia Conchin). De més grans el meu oncle, el pare d'elles, ens va fer gaudir molt amb viatges gastronòmics que no oblidarem mai, perquè són les experiències i no els objectes els que queden a la memòria, quin obvietat, direu,...però és així i m'agrada recordar-m'ho. Recordo molt per exemple Ezcaray, sobretot perquè a l'Echaurren, que encara no tenia Estrella, vam entrar a la cuina i vam poder parlar amb aquella gran cuinera, DEP, la Marisa Sánchez.

D'allà ens ve que les 3 ens dediquem a la gastronomia des de diferents vessants. La Cuchita és l'ambaixadora de la gastronomia valenciana en tota regla, des que va ser la Presidenta de l'Acadèmia valenciana de Gastronomia i li va donar la volta com un mitjó, són molts i moltes els qui li estan agraïts. I la Bego és, des que va estudiar a Le Cordon Bleu de Paris, una reputada xef que ara podreu tastar a València. Pas mal...eh?

Ara fa unes setmanes, amb la tornada de la Bego de Miami, on ha treballat com a xef d'un gran resort, ens hem retrobat les tres cosines. Per celebrar la tornada, la nostra 'germana gran' ens va demanar si volíem acompanyar-la i , es clar, no vam dubtar ni un moment a dir que sí a la cita a Girona. Quan començava el 2018 no em va passar mai pel cap que l'acabaria així de bé.... #graciasalavidaquemehadadotanto és a partir d'ara el meu # suprem!


AGATA ALBERO

El Celler és un restaurant, sí! El Celler és el millor restaurant del món, sí! El Celler té un dels cellers més espectaculars que heu vist mai, sí! La gastronomia del celler és sublim, sí! L'espai és harmònic i molt agradable, sí! El personal és simpàtic i amable a més no poder, sí! Però tot això ja ho sabíeu o si més no ja us ho podíeu imaginar, no?


Cuchita y Begoña Lluch y Àgata Albero

Intentaré expressar-vos amb les meves paraules què és per mi el Celler...

El Celler és sensibilitat.... el Celler és amor......el Celler és humanisme.....el Celler és cultura.....el Celler és professionalitat.....el Celler és delicadesa....el Celler és humilitat....el Celler és senzillesa....el Celler és un somni. El Celler és en Joan, el Celler és en Pitu, el Celler és en Jordi. El Celler és la Montserrat Fontané i en Josep Roca. El Celler és un equipàs humà.


Begoña i Cuchita Lluch i Àgata Albero


Amèn!

Del menú i del vins no us en vull fer espoiler, us mostro només alguns plats....el tinc tots desats al disc dur de l'ordinador i al de la meva memòria. El menú el tinc per emmarcar, digueu-me fetitxista.


CELLER DE CAN ROCA

CELLER DE CAN ROCA

CELLER DE CAN ROCA

CELLER DE CAN ROCA

CELLER DE CAN ROCA

CELLER DE CAN ROCA

CELLER DE CAN ROCA

CELLER DE CAN ROCA

CELLER DE CAN ROCA

CELLER DE CAN ROCA

CELLER DE CAN ROCA

dilluns, 29 d’octubre de 2018

Coliflor amb beixamel


Ara es temps de col, coliflors i bròquils, una verdura que agrada o s'odia. I és que la  olor d'aquestes flors comestibles,  no ens enganyem, és forta. Els nens, especialment no són massa fans de menjar-ne però hi ha maneres de preparar-la gairebé irresistibles, i avui us porto la versió amb beixamel, un plat que menjo des de petita i que per mi feia festa major!

La beixamel no us l'hem explicada mai i potser ja seria hora, oi? Anem a la recepta.

Per la beixamel
Ingredients:
1 litre de llet sencera
una mica de mantega
dues cs de farina
sal
nou moscada



Procediment: Escalfeu la llet en un cassó i tot seguit la mantega a la paella De seguida aboqueu la farina i remeneu fins que la farina s'integri bé amb la mantega i no quedi cap grumoll. Ara aneu abocant la llet calenta i remenant alhora de manera que no quedi cap grumoll, aneu a poc a poc abocant la llet....Veureu que va espessint, és el moment d'abocar més llet. l'espessor en aquest cas ha de ser poca, un punt mig, ni massa espessa ni massa líquida. Afegiu nou moscada i remeneu.


Ingredients
Un coliflor gran
Beixamel al gust
Formatge emmental ratllat
Sal

Renteu la coliflor i separeu les flors de manera que quedin tamany mossegada.
Bulliu amb aigua i sal fins que quan punxeu sigui tova.
Coleu.
Esteneu la meitat de la salsa beixamel en un plata pel forn.
Aboqueu la coliflor i a continuació poseu-hi la resta de salsa per sobre.


Repartiu al gust el formatge ratllat.


Gratineu.

I ja ho tenim.

OPCIONAL: Podeu posar-hi patata i fins i tot ceba també, l apega és que aleshores, si en sobrés, la patata no queda massa bona d'un dia per l'altre.

diumenge, 7 d’octubre de 2018

Pa de plàtan. Banana bread.

Àgata Albero Miralbell


Núria, aquest post te'l dedico. A partir d'avui voldràs que els plàtans madurin per poder-lo fer! 
Bromes a part, fa uns dies em vaig trobar amb allò que passa a les millors cases, compres plàtans perquè als nens els agraden molt i no saps perquè però sempre acaba quedant-ne algun oblidat que té molts punts d'acabar a les escombraries. És o no?

Doncs.... are you ready?  Amb aquest recepta s'ha acabat el vostre problema i a sobre teniu un esmorzar o un berenar per la setmana que triomfarà segur!


Ingredients
230gr de farina
2 cc de llevat en pols
1/1 cc de sal
1/4 cc de bicarbonat
3 plàtans molt madurs
130 g de sucre panela
75 ml d'oli d'arbequina
2 ous grans
2 cc d'essència de vainilla



Procediment
Pre-escalfeu el forn a 180º (dalt i baix)
Unteu el motlle amb mantega

Barregeu en un bol mitjà : els 230g de farina, les 2 cc de llevat en pols, 
1/1 cc de sal i 1/4 cc de bicarbonat

En un bol gran aixafeu els 3 plàtans amb un forquilla, afegiu els 100 g de sucre panela, els 75 ml d'oli d'arbequina, els 2 ous grans i les  2 cc d'essència de vainilla i bateu tot fins que estigui ben barrejat.

Afegeix la barreja feta amb la farina i barreja fins que quedi tot ben mesclat. 

Aboca dins el motlle i deixa'l 45 minuts o fins que quan clavis un escuradents en surti amb alguna engruna enganxada. 

Treu del forn i deixa refredar sobre la reixa del forn 20 min.

Desemmotlla amb compte i deixa que es refredi sobre la reixa 15 minuts més.

Si tens sort i no el devoreu abans pots tallar-lo i tenir-lo dins un taper per anar consumint quan us vingui més de gust!



Aquesta recepta i moltes altres per fer amb nens la trobareu al llibre 'Con las manos en la masa' de l'editorial Grijalbo. A casa n'hem fet moltes, ja fa 15 anys que ronda per casa i és que quan va néixer la nostra primera filla en vam comprar més d'un per poder fer tardes de diumenge 'molones' com la d'avui. 

Jo m'he permès de canviar el tipus de sucre i l'oli i posar menys quantitat de sucre, vosaltres segur que trobeu el vostre toc personal, jo crec que el proper dia li posaré nous.