dimarts, 30 d’abril del 2013

La fideuà per la Míriam

Sílvia Manzano




Ai,ai ai quina fideuà, els de casa no paren de demanar-la, però aquesta vegada, la dedico a la meva germana petita, la Míriam, que a més treballa amb mi, i me l'estimo com si fos una filla gran, perquè la veritat és que la vull protegir, massa, a vegades, no se si li faig de mestressa, de mare o realment del que sóc, la seva germana gran. És per això que aquesta li dedico a ella que se que li encanta que li faci....Míriam aquesta va per tu, guapa!!!

És una fideuà molt senzilla de fer, el secret és el fumet, que una cop fet, el congelem i sempre tenim a punt una bona fideuà o un bon arròs caldós.

Jo en aquest cas el diumenge passat tenia congelat fumet i vaig convidar-la a una bona fideuà, aquesta que ara us presento per tal que pogueu gaudir-ne amb els vostres convidats.

INGREDIENTS

- 2 sípies, o 4 calamars petits o el què tingueu

- 4-5 gambes per persona, depèn de la mida

- 1 litre de fumet

- ¼ de fideus del nº 2

- 4 dents d´all, 4 cullerades d´oli, sal

Aquests ingredients són per 3-4 persones, és per que us feu una idea amb un litre de fumet i un paquet de fideus el que podeu fer, després vosaltres mateixos l'adapteu als vostres comensals. 





Fàcil, fàcil....poseu a la cassola l´oli i dos alls, quan estigui i en 1 minut hi tireu les gambes, les saleu una mica, volta i volta i les traieu, en aquest oli i tirem la sípia ja tallada a daus mitjans i la deixeu que es vagi fent, aprofitem i traurem els alls que segurament ja s'hauran torrat. Mentre es va fent la sípia i anem donat voltes durant aproximadament uns 8 minuts a foc mig, pelem les gambes que ja hauran refredat i les continuem reservant. 








Passats els 8 minuts i quan vosaltres ja veieu que la sípia ha enrossit, tirem els dos alls restants, i el paquet de fideus....ara si, no podem treure la vista de damunt, anem donant voltes als fideus perquè es torrin una miqueta, 

vigilant que no es cremin del tot. 




Aproximadament jo calculo que seran uns 4-5 minuts mes. Quan veiem que ja està hi tirem el fumet, jo intento esclafar i d'aquesta manera és mes ràpid, però sino, no passa res li tireu directament. El movem perquè es vagin bullint els fideus, afegim sal al gust. 



Passats uns 5 minuts que ja veiem que han bullit hi tirem les gambes ja pelades......si veiem que els fideus encara no estan al dente i s'han begut tot el fumet, li podem afegir una mica d'aigua, rectifiquem de sal.....i llestos. 



Jo personalment si la faig al moment una vegada apagat el foc, ho tapo amb un drap de coto i ja veureu com pugen els fideus passats uns 10 minuts. També es pot fer al mati i simplement gratinar al forn perquè es torrin els fideus, però nomes 5 minuts, inclús podeu posar una fina capa, almenys en una part d'allioli i a gratinar,  us quedarà exquisit. 







QUINA FIDEUÀ!!! Voleu sorprendre als vostres comensals???

Per l'estomac enamorem i per el paladar conservem.....si, si conservem la passió per Als nostres comensals a l'hora de gaudir de la nostra cuina. Ummm gaudiu al màxim.

dilluns, 29 d’abril del 2013

El nostre primer premi



El nostre primer premi, quina il·lusió !! La Chus del bloc Boníssim ha pensat en nosaltres per a les nominacions, des d'aquí la nostra enhorabona per aquest premi concedit a la Chus, que de retruc ens ha permès aquest reconeixement  Ens encanta formar part d'aquesta comunitat gastrobloguera i ens engresca a seguir endavant. 



I aquí els requisits que ens ha proposat per obtenir el premi:


Este premio conlleva unos cuantos requisitos:


. Responder a las 11 preguntas que ha dejado la persona que te ha nominado.
. Elegir 11 blogs que quieras nominar (con menos de 200 seguidores).
. Escribir 11 preguntas nuevas para hacérselas a los nuevos nominados.
. Seguir a quien te ha concedido el premio y a los blogs a quienes se lo concedes.
. Hacer crecer el círculo, y por eso no enviar la nominación de vuelta a quien te ha nominado.
. Informar a cada uno de los nominados del premio concedido.
. Los nominados deberán confirmar que han recibido la nominación.
. La nominación no puede repetirse, es decir, los nominados no podrán enviar de vuelta la nominación a quien ya los ha nominado anteriormente.


LAS PREGUNTAS


1. El cocinero/a que más te gusta
    Ferran Adrià (Sílvia) 
    Mi tia Conchín (Àgata)
2. ¿Cual es tu restaurante preferido?
    Mi casa (Sílvia). 
    Muchos, no sabria cual escoger. (Àgata)
3. ¿Cual es tu tienda preferida?
    La pastelería Sanz.(Sílvia) 
    Las de gadgets de cocina. (Àgata)
4. El mejor mercado
    El mercado de Lesseps.(Sílvia).
    El Pike place market de Seattle. (Àgata)
5. ¿Dulce o salado?
    Difícil escoger. (Sílvia). 
    Sin duda, salado.(Àgata)
6. ¿En qué restaurante del mundo te gustaría comer?
    Me hubiese encantado ir al Bulli (Sílvia). 
    En el Celler de Can Roca. (Àgata)
7. ¿Quién te gustaría que cocinara para ti?
    Ferran Adrià pero compartiendo cocina (Sílvia). 
    Mi hija, que cada dia promete más. (Àgata)
8. ¿Qué te llevarías a un picnic?
    Un buen pan con tomate y jamón (Sílvia).
    La tortilla de patatas de mi suegra y otros placeres.(Àgata)
9. Un libro de cocina...
    El pràctico. (Sílvia) 
    El libro de la paella y los arroces (Àgata).
10. Tu especia favorita.
    El curry.(Sílvia) 
    El azafrán(Àgata). 
11. ¿Qué no puede faltar en tu despensa?
    Patata y cebolla (Sílvia). 
    Arroz (Àgata).

 I ara els blocs que triem tot i que no ha estat tasca fàcil:


I aquí teniu el nostre qüestionari:

1. Quina és la teva recepta estrella?
2. A quin curs de cuina t'agradaria assistir?
3. Quin producte recomanaries de la nostra terra?
4. Quin vi?
5. Com seria el teu sopar ideal?
6. On creus que es pot comprar bon pa?
7. Un mercat que t'agradi.
8. Mar o muntanya?
9. Quin menú prepararies per fer contents els nens?
10. L'aperitiu ideal és....
11. I el millor entrepà?

dissabte, 27 d’abril del 2013

El mercat central de Budapest

Àgata Albero

Com m'agraden els mercats!!!! Un dels regals d'aniversari que més he gaudit va ser el viatge a Budapest. Per mi una descoberta amb signes d'admiració: història, música, gastronomia, arquitectura, banys termals, natura... Ara mateix hi tornaria. I és clar un cop allí no cal que us digui que anar a mercat va ser un dels meus moments estelars, vam anar al mercat més important de Budapest, el Mercat Central, el que és a tocar al pont de la Llibertat, a la banda de Pest. Que per cert, creuant-lo hi trobem el famós balneari Gellert, quan en veieu una de les piscines principals segur que us vindrà a la memòria aquell anunci del cuerpos danone, ja ho veureu.

Bé, el mercat és una d'aquelles delícies que no us podeu perdre. El van inaugurar l'any 1897 i és el mercat cobert més gran de Budapest. Per mi la particularitat, a part dels productes que sempre mostren la gastronomia pròpia de manera evident i amb molta gràcia, em va encantar el pis de dalt, una gran balconada amb vistes a les parades amb quioscs de tota mena on es poden menjar bé de preu plats hongaresos de veritat. El més probable és que acabeu compartint taula amb algun hongarès o amb algun estranger, la proporció és a parts iguals. Goulash, sopes de tota mena, Langos (crèpes fetes amb massa de xurro), vi calent, salsitxes, hamburgueses moolt bones, i una infinitat de plats deliciosos. I sempre, amb la paprika present a cada plat, són de picant els hongaresos.
















dilluns, 22 d’abril del 2013

Arròs al forn

Àgata Albero



Fa dies que volia compartir amb vosaltres la recepta d'un dels arrossos que més m'agraden dels que fan a València. Un arròs que segueix la mateixa filosofia que els canalons a Catalunya. L'endemà de fer brou de carn s'aprofita el tall i el brou per fer un arròs de primera. És un arròs contundent, dels que requereix migdiada o un bon passeig per poder pair-lo bé.

Ara farà un mes el vaig fer amb embotit, portat directament de Castelló pels meus tiets, amb uns cigrons de primera, a part del brou i d'altres delícies  De fet el procés va ser tota una aventura, el que compta però és que finalment el resultat va ser aplaudit i elogiat. El millor elogi va ser comparar-lo al de la tia Conchín, la meva gran cuinera de referència.

Érem 15 a dinar i vam anar una mica de bòlit, veureu que no tenim totes les fotos del procés, però crec que entendreu de seguida el procediment.

Una vegada més us passo les mides del Llibre de la paella i els arrossos de la Lourdes March.

Ingredients per 4 persones

200 gr de carn del bru desossada (sinó costella de porc) 
2 morcilles de ceba
125 gr de cigrons cuits
un tall petit de tocino
1 patata mitjana
3 tomàquets petits
1 cabeça d'alls
300 gr d'arròs de gra mig o bomba
1/2 tasseta d'oli d'oliva
3/4 de litre de brou i una mica més per si ens cal
pebre dolç
sal
1 cassola de fang o de ferro colat de 35 cm de diàmetre



Pre-escalfem el forn a 200ºC

Escalfem el brou.





Pelem i tallem la patata a rodanxes gruixudes.

Ratllem un tomàquet i reservem la resta.

Fregim la costella de porc, en cas de no tenir restes de carn del brou.





Tot seguit la cabeça d'alls, que haurem netejat prèviament, amb l'oli ben calent. A continuació la patata, després els 2 tomàquets a quarts, les morcilles y per últim el tomàquet ratllat. 

Afegim una cullerada de pebre dolç (a mi m'agrada el Pimentón de la Vera), de seguida l'arròs, remenem ràpidament i incorporem el brou calent.

Afegim els cigrons i la carn del brou trossejada, en cas que en tinguéssim, i el tocino a trossos també.

Repartim-ho procurant que quedi la cabeça d'alls al mig i les rodanxes de patata i el tomàquet al votant.

Provem el punt de sal i rectifiquem si cal.

Quan arrenqui el bull, posem la cassola al forn i la deixem 15-18 minuts.

Provem el gra d'arròs i si veiem que és cru i no hi queda brou, afegim un cullerot més.


Retirem del forn i servim de seguida.



Com ja us podeu imaginar amb una amanida com a entrant ja fem més que de sobres.

Consells: Un bon brou és imprescindible, no ho oblideu!!!





dimarts, 16 d’abril del 2013

Can Narra i l'arròs mariner del port de Llançà

Àgata Albero

Arròs Can Narra


Aquest diumenge feia un dia esplèndid i lluminós, i estan a Garriguella era molt temptador fer una escapada a veure el mar. No ho van dubtar, el petit de casa té una dèria amb l'aigua que quan surt el sol i veu clar que hi ha una remota possibilitat de bany no para fins que cedim. Així que, un cop vam esmorzar, amb la calma dels diumenges, vam enfilar-nos cap al port de Llançà, concretament a la cala petita que es troba sota l'aparcament. La vista, només baixar del cotxe, ja era espectacular: unes tonalitats de blaus que emocionaven. La sorpresa, com cada any, va ser que la platja ja no hi era. Superada la primera decepció, vam decidir anar cap a la platja gran. Els nens de seguida es van treure el mitjons i van fer la primera sucada de peus. No us enganyaré, després dels peus van venir els genolls, i quan ens en vam adonar ja eren pràcticament amb tot el cos dins l'aigua. Ja se sap....Els nens no tenen mai fred i les miques no van amb ells.


Aquell dia teníem tard i calia fer un mos per tornar a Barcelona, teníem compromisos de la nostra filla gran. Vam decidir que el mos podia ser una celebració d'inaguració de la temporada de platja i ho vam fer on més ens agrada: a Can Narra.

Un restaurant del Port de Llançà d'aquells de tota la vida amb fonda al pis de dalt. Arròs mariner fet amb coneixement, calamars a la romana arrebossats com 'il faut', peixet, sepiones, espardenyes,...bé, tot el que us cal per gaudir d'un bon àpat de mar. Nosaltres ens vam decantar per uns entrants pel compartir i un arròs per dos que va ser just pels quatre, i això que els meus són de vida.

Teníem tanta gana que quan vaig pensar-hi ja era massa tard, no teníem fotos. Sortosament els cambrers em van deixar esperar-los a la porta per anar fent fotos d'alguns plats. Aquí les teniu, els plats acabats de sortir de la cuina, encara desprenen olor.... No cal dir que tot és fresc i ben cuinat i l'enciam cruixent, com cal.

Musclos al vapor i amanides

Turbot al forn

Gambes de Roses i macarrons boníssims per la canalla



diumenge, 14 d’abril del 2013

Lluç farcit amb crosta

Sílvia Manzano



Ai,ai la cuina, quina raó tenia la Sra. Rigat, la cuina és com un gran laboratori. I 
és ben veritat, és per això que us presento aquesta recepta, ben improvisada…us encantarà!!!!

Dilluns, sobres del cap de setmana per la nevera i pel congelador, i la encantadora necessitat de fer el sopar o la carmanyola de l'endemà, així que vaig investigar el que tenia per la nevera i  vaig mirar a veure com podia combinar aquelles bossetes que corrien pel congelador. Us sona això? Sí, sí les bossetes que vas arraconant i no saps mai quan les utilitzar-les....Doncs avui 
és un gran dia.

Ingredients per a 4 persones:

- 4 lloms de lluç, que vaig trobar al congelador

- 2 cebes tendres, que hi havia al verdurer de la nevera

- 300 gr de gambetes petites, que hi havia al costat del lluç

- 1 terrina de nata muntada sense sucre, aquella que no van afegir als maduixots.

- 1 culleradeta d'oli d'oliva, sal, pebre i una mica d'orenga.

Amb tots aquests ingredients, els del congelador, ja descongelats, muntem un plat espectacular, improvisat i molt bo. 

- Agafem les cebes tendres, les piquem finetes, mentre posem la cullerada d'oli a la paella a esclafar, hi posem les cebes i passats uns 3 minuts, que ja veiem la ceba rosada i afegim les gambetes, salpebrem i li afegim un polsim d'orenga.




- Mentre es va enrossint a foc mitja-alt, obrim els lloms de lluç per poder-lo farcir tranquil·la ment, o si volem en forma de llibret. Salpebrem una mica el lluç. Passats uns 5 minuts més traiem del foc la ceba i les gambetes  i reservem. A la mateixa paella passem volta i volta el lluç. 



I ja ho tenim quasi, farcim el lluç de les gambetes i la ceba, ben barrejat, i ho col·loquem en la safata del forn. Posem per damunt una cullerada de nata, de tal manera que ens quedi cobert, i cap al forn a gratinar a 225º. Calculo que en uns 5 minuts ja ho tindrem, però això 
és fàcil de comprovar, quan el veiem daurat al nostre gust....xas, fora i bon profit. Us sorprendrà la de plats que podeu elaborar amb la nata muntada i el sabor que donarà als vostres plats.



El temps sempre s'encarrega d'allunyar el que realment no et val la pena....mentre esperem, aprofitem i cuinem??? La espera sempre serà més enriquidora.

dijous, 11 d’abril del 2013

Per picar, segona part (Bacallà amb orenga com el prepara el meu pare)

Àgata Albero




Fa uns dies que veia el meu pare esmorzant com en sap ell i em va cridar l'atenció el bacallà que es posava a la torrada. La meva filla, quan era més petita i passàvem el cap de setmana a casa l'avi, sempre em deia que ella volia esmorzar quan ho fes l'avi. Tenim una nena que gaudeix menjant, que té un paladar cada dia més refinat i que sap quins són els bons companys de viatge quan es tracta de fer un bon àpat.

Una vegada més us proposo una recepta senzilla i amb producte fresc i de qualitat.

Ingredients

400 grams de bacallà per esqueixar salat
oli d'oliva verge
orenga
all

Dessaleu el bacallà tal i com us digui la bacallanera. Esqueixeu-lo, trenqueu-lo amb els dits. Poseu-lo en un recipient fondo i procediu  a amanir-lo generosament amb oli, orenga i all, laminat o trinxat, al gust. Ara només us cal fer-vos una bona llesca de pa torrat (a mi m'encanta amb pa d'oli) i a gaudir!!!! Ja em direu el què.

Nosaltres l'altre dia, que tornàvem a tenir el padrí de visita, vam oferir el bacallà com a aperitiu, a més i vam posar uns daus del formatge, que vam comprar a la fira de Garriguella, amb una mica de melmelada de pebrot juntament amb altres pecats venials. Aquí ho teniu.





dimarts, 9 d’abril del 2013

La quiche de la Laura


Sílvia Manzano



És una recepta, que confesso, que quan sents el nom et penses, que segur que es una recepta tan complicada com el nom. Jo vaig esbrinar que no. És una recepta, que la Laura, una clienta habitual (ja ja ja) va compartir amb mi, i ara amb tots vosaltres. 

És una plat que fa que les meves filles, sobretot la Susi, es tornin boges quan dic que la faré, la veritat que és com si fos la salsa carbonarà en un pastis salat.

I com sempre, seguint el meu mètode pràctic, s'elabora al forn, mentre s'aprofita per fer qualsevol altre cosa com pot ser compartir una taula de tertúlia amb la família quan arribes de treballar.

Doncs mentre us escric la recepta, la poso al forn, ja veureu quina sorpresa per la família quan la vegi.

Ingredients:

- 1 lamina de pasta brisa, jo utilitzo moltes vegades la de full.

- 150 gr. De Bacon fumat

- 150 gr. De formatge ratllat, jo prefereixo l´emmental francès

- 3 ous

- 1 ampolla de crema de llet de 200ml.

- Un motlle rodó, és millor de vidre. 


Encenem el forn, perquè es vagi posant calent a 220º per la part de baix, de moment. 

Mans a l'obra, estenem la làmina de pasta brisa o de full al motlle de vidre, jo aprofito el paper de parafina que porta perquè no s'enganxi al forn. 
Estenem el bacon tallat a tires curtes al fons, damunt el formatge ratllat i seguidament batem els ous junt amb la crema de llet, a part, i l'afegim per damunt del bacon i el formatge....i llestos cap al forn. 





El forn el baixem a 180º, sempre només la part baixa i la safata del forn al mig. I cap a dintre. Jo amb el meu forn, aproximadament uns 25 minuts, però ja sabeu que cada forn es un món. Us recomano que als 20 minuts mireu de punxar-lo amb un ganivet i si surt sec ja és llest, sinó el deixem 5 minuts més. 



Els últims 5 minuts estaria be, engegar la part de dalt perquè es dori una mica i així quedarà torradeta, això va a gustos.....ja veureu quina explosió de sabor per el paladar.

És un sopar complet: hidrats, proteïna, làctic, i molta energia positiva. Si us en sobra per l’endemà, està genial. Una entrada extra d'energia per la família.

Moltes vegades, de res serveix ajudar a qui no vol la teva ajuda, però si els portem una quiche i compartim taula junts......el paladar ho agrairà, i com a mínim ofereixes una estona de bona companyia. Ho intentem????



diumenge, 7 d’abril del 2013

Celebrem les 10.000 visites al nostre bloc. Participa i guanya un menú per a dues persones.



Era novembre i tímidament vam començar a penjar receptes, aquells que sabien del nostre projecte ens demanaven l'adreça del bloc i els dèiem que més endavant, que tot just començàvem. El volíem presentar amb cara i ulls. Va arribar la nit de cap d'any i vam començar a enviar a alguns amics l'enllaç. Avui, 3 mesos i escatx després arribem a les 10.000 visites. No sabeu com n'estem de contentes. Cada vegada que algú ens comenta una recepta que ha elaborat gràcies als nostres humils consells ens emociona. Fa poc que també tenim Facebook i no parem de rebre visites i elogis. I el millor de tot, ens ho passem pipa: pensant la recepta, cuinant-la, escoltant els consells d'aquells a qui els agrada compartir els seus secrets a la cuina, ....

Bé, com ja hem anunciat en el títol d'aquest post hem decidit proposar-vos un concurs. Aquestes són les bases:

- Cuinar una recepta del bloc Receptes amb vida.
- Fer una foto del plat.
- Enviar una foto vostre i la del plat a l'adreça agata.albero@gmail.com

Ja ho veieu, no és massa difícil.

Quin premi obtindrà el guanyador/a?

Doncs un àpat per a dues persones, cuinat amb amor per nosaltres, que podrà recollir a la botiga de la Sílvia. Si viviu fora de Barcelona, no patiu, ja trobarem la formula. Sempre podeu avisar-nos de quan vindreu i ens adaptarem encantades.

Què us sembla?

Penjarem les fotos al nostre Facebook i aquella que obtingui més M'agrada serà la guanyadora.

(No cal que tingueu Facebook per participar-hi, no patiu).

Teniu fins al 30 d'abril per participar-hi!!! Us hi animeu?

CONCURS FINALITZAT, ALERTA AVIAT MÉS!!! La guanyadora aquí

dimarts, 2 d’abril del 2013

La fira del brunyol i la garnatxa

Àgata Albero



El darrer dissabte de Setmana Santa vam tenir la tant esperada fira del Brunyol i la garnatxa a Garriguella. Sempre comença Divendres Sant amb el tast de brunyols i garnatxa al celler Trobat, però el dia de la fira és l'endemà. A casa els nens l'esperen amb delit, saben que sempre caurà algun euro per poder-se comprar alguna llaminadura a més de poder saltar pels inflables o pujar a fer una volteta amb un mini-Quad.

Pels adults és el punt de trobada amb amics, familiars i coneguts i una temptació constant de productes artesans de molta qualitat, a més dels tradicionals brunyols i la dolça garnatxa. Per cert, ara fa uns dies a la cooperativa ens van explicar que li hauran de canviar el nom per licor de vi dolç. El cert és que el nom de garnatxa l'agafa de la varietat del raïm. Un embolic, vaja!!! Fa uns dies que la gent para boja buscant la garnatxa vermella i la gent de la cooperativa ha d'explicar una vegada i una altra el canvi de nomanclatura.

Bé, sense més preàmbuls us mostro algunes fotos d'aquell dia.


L'alcalde de Garriguella col·labora activament en l'organització.


Formatges de tota mena, la meva perdició.


L'apicultor orgullós de la feina ben feta.


La colla del futbol treballant de valent.


Més formatges, aquí ja no vam poder evitar la compra.


El bacallà.


Les imprescindibles herbes remeieres.



Els millors bunyols de la fira, els d'en León, brunyols de tramuntana.


La Garnatxa.


El tast d'oli.


I, finalment, la volteta amb Quad.