Sílvia Manzano
Ai,ai la cuina, quina raó tenia la Sra. Rigat, la cuina és com un gran laboratori. I és ben veritat, és per això que us presento aquesta recepta, ben improvisada…us encantarà!!!!
Dilluns, sobres del cap de setmana per la nevera i pel congelador, i la encantadora necessitat de fer el sopar o la carmanyola de l'endemà, així que vaig investigar el que tenia per la nevera i vaig mirar a veure com podia combinar aquelles bossetes que corrien pel congelador. Us sona això? Sí, sí les bossetes que vas arraconant i no saps mai quan les utilitzar-les....Doncs avui és un gran dia.
Ingredients per a 4 persones:
- 4 lloms de lluç, que vaig trobar al congelador
- 2 cebes tendres, que hi havia al verdurer de la nevera
- 300 gr de gambetes petites, que hi havia al costat del lluç
- 1 terrina de nata muntada sense sucre, aquella que no van afegir als maduixots.
- 1 culleradeta d'oli d'oliva, sal, pebre i una mica d'orenga.
Amb tots aquests ingredients, els del congelador, ja descongelats, muntem un plat espectacular, improvisat i molt bo.
- Agafem les cebes tendres, les piquem finetes, mentre posem la cullerada d'oli a la paella a esclafar, hi posem les cebes i passats uns 3 minuts, que ja veiem la ceba rosada i afegim les gambetes, salpebrem i li afegim un polsim d'orenga.
- Mentre es va enrossint a foc mitja-alt, obrim els lloms de lluç per poder-lo farcir tranquil·la ment, o si volem en forma de llibret. Salpebrem una mica el lluç. Passats uns 5 minuts més traiem del foc la ceba i les gambetes i reservem. A la mateixa paella passem volta i volta el lluç.
I ja ho tenim quasi, farcim el lluç de les gambetes i la ceba, ben barrejat, i ho col·loquem en la safata del forn. Posem per damunt una cullerada de nata, de tal manera que ens quedi cobert, i cap al forn a gratinar a 225º. Calculo que en uns 5 minuts ja ho tindrem, però això és fàcil de comprovar, quan el veiem daurat al nostre gust....xas, fora i bon profit. Us sorprendrà la de plats que podeu elaborar amb la nata muntada i el sabor que donarà als vostres plats.
El temps sempre s'encarrega d'allunyar el que realment no et val la pena....mentre esperem, aprofitem i cuinem??? La espera sempre serà més enriquidora.
Això de la crosta... una delícia, Àgata!
ResponElimina