Cooking Alaturka, cuinant a la turca

No és la primera vegada que visito aquesta fantàstica ciutat, però no per això la gaudeixo menys. És una ciutat tan increïble que sempre la pots redescobrir, obrir els sentits al 100% i deixar-te seduir una vegada i una altra sense remei. 

Aquesta vegada el Xavi hi ve per feina i els dos dies que està ocupat m'he decidit a seguir alimentant l'ànima i aprofundir més en la meva passió que és ara la meva feina. Ahir doncs, vaig passar-me el matí cuinant, cuinant alaturka, una expressió turca que els llatins entenem a la perfecció. L'escola de cuina que vaig triar és la que, quan vaig sol.licitar informació, abans em va respondre, i a més està ubicada a Sultan Ahmed, just el barri on tenim l'hotel així que el plan era perfecte.

La propietària és holandesa i ja fa 12 anys que s'hi dedica. Em va impressionar els seu currículum, va estudiar ni mes ni menys que al Cordon Bleu de Paris. Vaig pensar que seria rodó poder aprendre cuina turca de mans d'una Cordon Bleu. Potser hagués estat millor aprendre les receptes de mans d'una turca o un turc, pensareu, però a mi em va satisfer 100%. 

La rebuda, a les 10.15 del matí, va ser molt d'anar per feina, malgrat que s'oferia un te, es palpava un neguit...suposo que la meva calma de turista contrastava força. De seguida vam ser-hi tots: Sud Àfrica, Califòrnia, Dinamarca, Madrid, Andalusia i Barcelona. Un grup de 10 persones que vam estar la mar de bé plegats, al voltant dels fogons s'hi genera sempre un bon ambient, ho sabem prou a l'Espai Cuina'm.

Primer l'Eveline, la propietària, ens va explicar amb detall cadascuna de les receptes, parlant se li palpava un coneixement increïble del fogons. Jo ja salivava,...m'anava emocionant a mida que ens explicava cada part del procés d'elaboració de la recepta.

El menú:

Ezogelin çorbası – Sopa de llenties amb bulgur, menta i pebrot picant.

İmam bayıldı – Barquetes d'albergínia cuinades amb tomàquet i all. (la foto del plat se'm va passar...)

Kabak mücveri – Pancakes de carbassó i formatge turc i herbes fresques

.

Etli yaprak sarması – Fulles de parra farcides de carn, estofades i acompanyades amb iogurt.

Şekerpare – Galetes de semolina i avellana amb bany d'almívar.

L'escola Cooking Alaturka, és un concepte molt original, a part de ser escola de cuina és un restaurant. Un restaurant que obre a hores molt concretes i amb un menú tancat. Hi pot venir gent del carrer sense necessitat de fer el taller. Bàsicament es menja allò mateix que es cuina al taller, i que el personal  supervisa. És per aquest motiu que les mesures d'higiene són molt estrictes durant el taller. A la cuina són dos, l'Eveline, que explica,  i el cuiner turc que ajuda als alumnes i cuina.

La sensació és la d'estar a la cuina d'un restaurant, un privilegi vaja.

Ahir, a part de cuina turca, vaig aprendre :

A pelar de manera fàcil uns tomàquets, i no és que no sabes que cal escaldar-los, és que vam anar més enllà. 

A preparar una de les meves sopes preferides, la de llentia vermella. 

A fer unes barquetes d'albergínia quasi perfectes.

A embolicar farcellets de fulla de parra; hi ha tota una tècnica al darrere. A més vam saber que el cultiu de vinya a Turquia és, en gran part, orientat a l 'us massiu que es fa de la fulla. 

A elaborar panellets a la turca, unes galetes habituals dels forns d'Istanbul, dolces, dolces.
En els propers post us aniré explicant les receptes una a una.

Tres hores i mitja de cuinar i gaudir. Després vam seure i un cambrer ens va anar servint tot l'àpat, vam acompanyar-lo amb vi turc. 

L'experiència m'ha estat molt útil professionalment parlant i, com us deia, la meva ànima es va omplint d'experiències molt enriquidores, sóc una dona MOLT AFORTUNADA!! ☺