diumenge, 1 de febrer de 2015

Gazpacho manchego, els origens, i la recepta de la Reme

Recepta senzilla

Avui a Garriguella fa un dia esplèndid, vent, això sí, però un sol d'hivern d'aquests que escalfa i reconforta. A mi matí hem sortit amb el Bruno a passejar i ens ha semblat que plovia, però era estrany, feia un dia assolellat. Percebiem unes petites gotes fredes i finalment ho hem vist, eren volves de neu, el Pirineu ens les ha fet arribar amb el vent del nord oest: el mestral.
Fa dies que no pujàvem a Garriguella,  i que bé si està. La Reme, la tieta d'en Xavi ens ha convidat a dinar gaspatxo manxec, espectacular. Com ja em coneix m'ho ha dit amb temps i he pogut seguir gran part del procés. Les fotos de l'inici, me les ha fet en Pepe, que és un sol també. 
La Reme és també una gran cuinera, sovint ens convida a menjar arrosos de categoria, que normalment fa a la barbacoa.
Ara el Pepe, que de fet és ell el que vui és de la Manxa (concretament d'Higueruela), m'explica d'on ve la tradició de preparar gaspatxo mentre prenem el cafè. 

Aquests en són els orígens:
Antigament els pastors quan eren pasturant pel camp portaven sempre al sarró: una paella, un bol, farina, llard i sal. El dia que caçaven una llebre, una perdiu, un colom,.... ho celebraven preparant aquest plat tant exquisit. Encenien un foc i preparaven la torta amb farina, aigua i sal com si es tractés d'una pizza. Aquesta torta es couria al final de la preparació de tot el plat. El plat consistia a sofregir la carn, el tomàquet o la verdura que trobessin i si hi havia bolets també. Després hi afegien aigua del pou o de la font i ho feien bullir. Un cop agafava substància hi tiraven les tortes seques (restes d'altres dies) que també duies al sarró fetes a miques.
Quan el plat era cuit, retiraven les brases i sobre la pedra hi coïen la torta. Un cop cuita els servia de plat, hi col·locaven primer la carn al votant del perímetre fet de mur i dins hi bolcaven el guisat. La mateixa torta l'anaven tallant i la feien servir de cullera i d'acompanyament. Del gaspatxo fet així n'hi diuen 'gazpachos arrastraos'.

Interessant, oi? A mi em sembla un plat molt àrab,  i trobo que té molt en comú amb la paella valenciana. Les tortes són ni més ni menys que l'origen del pa,  com es feia abans de tenir forn i llevat.

Anem a la recepta?
Som-hi.

Ingredients
per a 6 persones

1 conill tallat a vuitens
1 fetge de conill (opcional)
1 cuixa de pollastre tallat en tres trossos
1 manat d'alls tendres
1 ceba mitjana de Figueres
4 tomàquets de branca petits
1/2 culleradeta de bicarbonat
50 gr de ceps i 50 gr. de trompetes de la mort (secs)
1 culleradeta de carn de nyora
brou de pollastre (opcional)
400 gr de tortas cenceñas per gaspatxo 
(en trobareu a força comerços)
una pastilla d'avecrem
oli d'oliva verge extra
sal

La recepta admet de meravella safrà i
pimentón de la Vera. Però penseu que és un plat de gent senzilla i no sempre es disposava d'aquest tipus de condiments.

Elaboració
Si en teniu, feu servir la cassola de ferro colat, la negra.
Fem un brou amb dues carcasses un os de vedella i una branca d'api.
Escaldem els bolets 5 minuts en aigua calenta i els deixem a reposant dins l'aigua. Reservem.
Sofregim la ceba tallada a daus petits i el tomàquet ratllat salem i fem que faci xup xup a foc lent, afegim el bicarbonat per tal que el tomàquet perdi l'acidesa. (truc de la Reme).

Receptes bàsiques

Salpebrem la carn, excepte el fetge i la fregim ala cassola gran on farem el Gazpacho. Reservem.

             Receptes senzilles Receptes senzilles

A continuació afegim el fetge  a la cassola i els alls tendres tallats a rodanxes i sofregim. Quan ja estigui tornem a posar-hi la carn.

Receptes senzilles

Després afegim el sofregit a la cassola, el brou colat (fins que tapi tota la carn), la pastilla d'avecrem i la cullerada de nyora. 

Receptes senzilles

Receptes senzilles

Colem els bolets i afegim l'aigua del remull a la cassola. A banda fregim els bolets i els afegim també. 

Bolets

Deixem que bulli 8/10 minuts.
Afegim les tortas i les deixem bullir uns 12 minuts, que quedin al dente.

Torta machega

Xup xup

xup xup

I ja ho tenim.

Receptes tradicionals

Cal que tingueu a punt les amanides i la taula parada, quan ja el tenim a punt s'ha de menjar és com l'arròs, no s'hi val esperar. 

Per la foto ningú ho diria que som a 5º, però és que a la terrasa de la Reme el sol hi toca de ple i s'hi pot dinar fora més que a gust. Un luxe, vaja.

La Reme

Receptes tradicionals

1 comentari:

  1. Hola!, com que has entrat al meu blog, he tingut la sort de coneixe't i veure el teu blog, que és realment interessant!. Em preguntes com participar a DEL BLOG AL PLAT, i t'he contestat al meu blog, però penso et serà més ràpid veure-ho aquí, així que et deixo el comentari:
    Hola Àgata!, visites el blog proposat, en aquest cas PA AMB TOMÀQUET, mires receptes i més receptes o vas directe a les seves etiquetes per si vols anar directe a carn, peix, arrossos, pans, dolços...Tries la recepta que més t'agradi o et faci gràcia, la cuines a casa igual que la original o canviant alguna cosa i la publiques al teu blog el dia 20. Jo també ho faré, i en aquesta entrada meva poseu l'enllaç de la vostra recepta perquè la pugui veure tothom. Ok?. Em farà molta il.lusió que participis!, gràcies per passar per aquí!

    ResponElimina

Ens agrada saber la teva opinió, gràcies pel teu comentari.