Salsa de tomàquet natural molt fàcil

Àgata Albero

Seguint amb les bases que sempre va bé tenir a la nevera us presento la salsa de tomàquet com l'ha fet sempre la meva tia valenciana. No compreu salses de tomàquet preparades, porten tantíssimes coses que ni ens calen ni ens van bé..... L'alternativa que us ofereixo us farà veure que no cal més de mitja hora per preparar-ne una de ben bona.

Ens servirà tant com a sofregit per qualsevol plat com per acompanyar unes croquetes o peix blau a la planxa,  per fer unes crestes, per una lasanya, per un fabulós arròs a la cubana,...

El dimarts que vaig a mercat en vaig preparar per acompanyar una tonyina fresca a la planxa, no van parar de sucar-hi pa.

Ingredients 

Un pot de kilo de tomàquet natural ecològic (si pot ser)

2 alls

oli d'oliva verge extra

sal

sucre

orenga

Sofregim el alls pelats amb l'oli sense que s'arribin a cremar. 

Aboquem el tomàquet triturat, sal al gust i dues cullerades soperes de sucre. (Jo faig servir sucre morè).

Remenem i deixem 10 minuts a foc destapat.

Tirem l'orenga i remenem de nou, Tapem.

Deixem coure 20-25 minuts remenant de tant en tant. La tapa ha de quedar mal tancada per tal que respiri l'olla i no acabi fent pressió i us deixi la cuina feta un desastre.

Apaguem el foc i ja la tenim.

Botifarra d'ou, varietats

Sílvia Manzano

Aquesta setmana com tots ja sabeu, i sinó ja ho informem, comença el carnaval. Dijous celebrem el DIJOUS GRAS, és una data que defineix l'inici del carnaval, que són els dies previs a la quaresma, i aquí a Catalunya ho celebrem menjant botifarra d'ou i coca de llardons.

A Receptes amb Vida no volem oblidar-nos de les tradicions i també les celebrem. És per això que us fem l’exposició d'un gran assortiment de botifarres d'ou, i amb el consell de l’Àgata i l'ajuda de companyes del mercat us he elaborat aquest deliciós i saborós bodegó de botifarres…….us he de confessar, que tot el que hi veieu s'ho van menjar entre els clients i les companyes……i que si en voleu, només us heu d'apropar per la parada i us en deixaré fer un tast amb molt de gust.

Com a varietat de botifarres..mmmmm us faria venir gana, en tinc moltes, però aquesta setmana potenciarem les de ou, que també n'existeixen varietats:

- Botifarra de truita de patata, us ben asseguro, que qui la troba al seu paladar, és increïble, és una truita de patates dins una botifarra. El que més es comenta és: 'Molt curiosa' i és una de les més demandades.

- Botifarra d'escalivada, és una botifarra molt vistosa, degut als colors dels seus ingredients, té un paladar entre picantet i saborós, un bon acompanyament del pa amb tomàquet.

- Botifarra de espinacs, un toc vegetal que li dona a la botifarra un gust exquisit i enriquidor.

- Botifarra de carxofa, mmmmm haig de reconèixer que es una de les meves preferides, el seu gust és molt especial, trobar-te les traces de carxofa dintre de la botifarra és increïble, i si a més a la torrada li afegim encenalls de foie!!!!! ......Un plaer.

- Botifarra d'ou sense més, és una botifarra que quan més en menges més en vols, no és un tros de greix. no no no, és un tast exquisit que explosiona en un gran plaer..... en voleu????? 

Els vostres somriures, provoquen una gran felicitat al vostre voltant…..ho voleu comprovar???? 

M'hi jugo una botifarra d´ou, a que us sorprèn de nou!!

Gaudiu del carnaval com mai!!!

Paella valenciana

Àgata Albero

Aquest cap de setmana hem estat tota la família al Puig del Fonollet, una masia de turisme rural prop de Casserres molt espaiosa i confortable. Val la pena llogar-la si el grup és nombrós.

Entre tots vam portar provisions per passar-hi el cap de setmana sense que hi faltés de res, més aviat va sobrar una mica de tot. Som de vida tots plegats, i sempre ens fa por fer curt. Jo vaig oferir-me a fer una paella al més pur estil valencià, arriscant-me molt perquè amb foc no l'havia feta mai del mais. Però ja ho veieu, el resultat va ser espectacular. Val a dir que el mèrit va quedar molt repartit. La primera a emportar-se els mèrits va ser la Sra. Lourdes March, guru per excel·lència del arrossos que amb el seu llibre bíblia de l'arròs ens va il·luminar (El libro de la Paella y de los arroces, Biblioteca Espiral, Alianza Editorial). El segon i molt igualat l'artista del foc, el meu cunyat que feia el sant ahir mateix, i que va estar pendent del foc més de 3 hores. Els actors terciaris, que ara sembla que també tindran un Gaudí, van ser de tota mena: la cunyada com a enviada especial va cobrir el reportatge fotogràfic, el cunyat que amb la cervesa a la ma ens feia companyia al voltant del foc, l'altre cunyat que va anar a buscar romaní quan ens va caldre, els cosins més cuiners que van tallar verdures i ratllar tomàquet, el petitons que s'acostaven a tafanejar, la sogra que controlava la cocció del garrofó,...

Ja ho veieu, poca broma amb la paella!!!

Abans d'allargar-me massa vull explicar-vos què entenem per paella. A València, d'on és originària, només en diuen paella de la que porta conill, pollastre, llegum, verdura, vaquetes (una variant de cargols) i tomàquet.
La resta són arrossos amb infinitat d'ingredients. De la que aquí coneixem com paella de peix ells en diuen arròs a la Marinera.

Com diu el llibre de la Sra. March:

Segons les costums islàmiques, durant les festes familiars i religioses, es preparàvem cassoles d'arròs i peix amb espècies que tenien un caràcter marcadament tradicional i simbòlic.
L'arròs amb els anys va començar a ser l'aliment bàsic, i el 'llauraor' valencià, ja assentat a les seves terres, el cuinava amb les verdures de l'horta, els cargols que trobava entre els romanís i les dates assenyalades hi afegia algun conill o algun ànec. A mida que va anar augmentant el nivell de vida del 'llauraor', va poder permetre's incorporar el pollastre.

Apa, som-hi:

Ingredients per 10 persones

Una paella de 55 cm de diàmetre
2 kg de pollastre de granja
1 kg de carn de conill
1 kg d'arròs bomba
700 g de mongeta verda (ferraura a València)
250 g de garrofó sec (mongeta molt grossa)
24 cargols o 2 branquillons de romaní
200 g de tomàquet natural ratllat
3 dl d'oli d'oliva verge extra
2 cullerades de pebre dolç
2 o 3 pessics de safrà
5 litres d'aigua
sal

El dia abans posem en remull el garrofó i l'endemà al matí el bullim ben bé 1 hora amb aigua i sal. Comencem a coure amb l'aigua freda i quan tregui espuma la retirem. 

Preparem un bon foc cap a les 12 del migdia i busquem la manera que la paella ens quedi anivellada. 

Mentre ens preparen el foc, rentem les mongetes, ratllem el tomàquet, salem la carn i preparem tots els ingredients.

Quan ja tinguem un bon foc, col·loquem la paella i aboquem l'oli, de seguida hi tirem la carn i la fregim procurant que no es torri en excés però que ens quedi dauradeta.

Quan ja estigui rossa la separem cap als extrems i deixem un forat al mig per sofregir la mongeta primer i el tomàquet passats uns 10 minuts. Ho remenem tot fent que es barregi amb la carn. Tot això a un foc moderat.

Passats uns minuts tirem el pebre dolç (jo he utilitzat Pimentón de la Vera), i de seguida l'aigua. Haurà d'arribar fins gairebé a dalt de tot, penseu que s'evapora força ràpid. També hi aboquem el garrofó i l'aigua on l'hem bullit i salem.

Deixem bullir 45 minuts primer amb un foc viu per tal que arrenqui amb força,  provant de tant en tant el punt de sal. La resta de temps el deixem a foc moderat.

Incorporem el safrà que haurem torrat lleugerament, les vaquetes o en el seu lloc el romaní. Tornem a revifar el foc i quan bulli intensament retirem el romaní. 

El brou que hem anat coent ha de quedar just per sota dels claus de les nanses  Si en falta afegim aigua i fem bullir una mica més, si en sobra reservem.

Quan estigui a nivell dels claus aboquem l'arròs fent un mur perpendicular a les nanses i amb una cullera de fusta repartim a banda i banda l'arròs. 

(Aquí ja estàvem repartint l'arròs, no vam ser a temps de fer-vos la foto del dic)

Fem bullir a foc viu 10 minuts i a foc més suau 8 o 10 més. Retirem del foc i tapem per tal que reposi uns 5 minuts.



Caldrà tenir aigua bullint o el mateix brou sobrer per tal de poder afegir el líquid que calgui. L'arròs, passat aquest temps s'ha de tastar, ha d'oferir una mica de resistència sense estar dur. I si l'hem de bullir una pèl més, sense por.

I bé doncs, ja la tenim!!! Quina il·lusió. 

I ara el darrer pas abans de menjar. Una vegada mostrat el resultat remenarem de sota a sobre per que tot l'arròs acabi tenint la mateixa consistència. I ara sí, ja podem servir-lo.

Ara que és temps de carxofes també les podeu posar, quan hi aboqueu l'aigua, per tal que bullin amb tots els ingredients.